Descriuen una nova espècie de rinoceront gegant, que va viure fa 26,5 milions d'anys
Reconstrucció artística del rinoceront gegant en el seu hàbitat (Yu Chen)

Descobert un rinoceront de fa 26 milions d'anys, un dels mamífers terrestres més grans

La nova espècie l'han descobert al nord-oest de la Xina i aporta noves dades sobre l'evolució d'aquests animals gegants

Una nova espècie de rinoceront gegant, que mesurava més de tres metres i que va viure fa 26,5 milions d'anys, ha estat descoberta al nord-oest de la Xina.

La troballa del fòssil i la seva anàlisi les ha fet un equip encapçalat per Tao Deng, de l'Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Vertebrats de Pequín. El treball s'ha publicat a la revista Communications Biology.

El rinoceront gegant és un dels mamífers terrestres més grans que mai han existit --o, almenys, que es coneixen. La nova espècie s'ha descrit en base a les restes trobades a Linxia, a la província de Gansu. Per això se l'ha anomenat Paraceratherium linxiaense.

Aquest individu tenia crani prim, nas curt i coll llarg. La seva cavitat nasal era més profunda que en cap alter rinoceront gegant conegut.

La presència d'un investigador al darrera permet fer-se una idea de la mida de les peces trobades (Tao Deng)


Per establir que és una nova espècie els investigadors varen comparar les restes amb ossos d'11 rinoceronts gegants més i amb 16 representants més del taxó Rhinocerotoidea.

Si bé se n'han trobat algunes restes a Europa oriental, Anatòlia i el Caucas, els rinoceronts gegants van viure essencialment a l'Àsia, sobretot a Xina, Mongòlia, Kazakhstan i Pakistan. Les dades sobre la seva evolució i els relacions entre els diferents espècies encara no estan clares.

Els autors han situat la nova espècie en un grup amb altres que hi estan estretament relacionades. Tot el grup també té moltes coses en comú amb els rinos gegants trobats al Pakistan.

El gènere Paraceratherium va ser el que es trobava distribuït de forma més àmplia, fins i tot a Europa. Però una de les espècies, Paraceratherium bugtiense, sembla clau com a origen d'altres espècies posteriors.
 

Travessar el Tibet

Per tot les dades recollides, els investigadors dedueixen que hi ha moltes probabilitats que aquest animal hagués travessat l'altiplà del Tibet quan encara no era tan elevat com actualment.

Segons els autors, durant l'Oligocè, època geològica que s'estén des de fa 33,9 milions d'anys fins a fa 23,03 milions d'anys, aquests animals es podien haver dispersat per la costa de l'oceà de Tetis, que s'estenia des del que avui són el sud d'Europa i el nord d'Àfrica fins a l'actual Àsia, com havien fet altres mamífers.

Però una altra possibilitat, considerada més probable, és que passessin pel Tibet, que no devia tenir prou altitud com per barrar el pas a aquests animals. Així haurien arribat al subcontinent indi-paquistanès.

En el centre del Tibet s'han trobat peixos i plantes fòssils que demostren la seva menor altura en aquella època i per això l'article acaba així:

"En la part final de l'Oligocè. L'evolució i dispersió de Paraceratherium bugtiense a Paraceratherium linxiaense i Paraceratherium lepidum demostra que el Tibet, com altiplà, no existia i no era encara una barrera per a l'intercanvi de grans mamífers terrestres".

Panoràmica de la zona on s'han trobat les restes (Tao Deng)
ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut