Descobert en un desert del Perú el crani d'un "monstre marí" de fa 36 milions d'anys
Es creu que el fòssil pertanyia a un basilosaure
Un crani d'un monstre marí és el nou atractiu del Museu d'Història Natural del Perú. S'hi exposa el fòssil d'un enorme depredador marí, ancestre de les balenes, que va viure a l'oceà prehistòric que ara és aquest país.
Els paleontòlegs consideren que el crani té 36 milions d'anys. El cap, amb una filera de dents llargues i punxegudes, es va recuperar intacte l'any passat del desert d'Ocucaje, al sud del país, segons ha explicat Rodolfo Salas, cap de Paleontologia de la Universitat Nacional de San Marcos.
Els científics pensen que aquest mamífer prehistòric era un basilosaure, membre de la família de cetacis aquàtics de la qual provenen les balenes, els dofins i les marsopes.
Basilosaure significa "llangardaix rei". Tot i que era un mamífer i no pas un rèptil, es desplaçava com si fos una serp gegant.
Exposición temporal "Nuevo basilosaurio de Ocucaje". Paleontólogos del Museo de Historia Natural de la #UNMSM develan el impresionante cráneo del nuevo depredador de Ocucaje, que habitó los mares del Perú hace 36 millones de años. Desde el 18 de marzo #YaVolvimosMHN pic.twitter.com/haNFVPSUKg
Museo de Historia Natural UNMSM (@MuseoHNUNMSM) March 12, 2022
Es calcula que l'animal mesurava uns 12 metres de llargada, l'equivalent, en alçada, a un edifici de quatre pisos.
"Era un monstre marí", explica Salas, que ha afegit que "quan buscava menjar, segur que causava molt mal".
La sospita és que el crani pertanyia a una espècie de basilosaure desconeguda fins ara.
Els científics pensen que els primers cetacis van evolucionar de mamífers que vivien fora de l'aigua fa 55 milions d'anys, 10 milions després que l'impacte d'un asteroide a l'actual península del Yucatán va esborrar la major part de la vida de la Terra, incloent-hi els dinosaures.
Segons Salas, la hipòtesi és que el basilosaure va morir, el crani es va enfonsar fins al fons marí, on va queda enterrat i ben preservat, fins ara.
- ARXIVAT A:
- Arqueologia