Descobert el cometa més gran mai observat, deu vegades superior a la mitjana

Dos investigadors de la Universitat de Pennsilvània han descobert el cometa més gran observat fins ara.

El brasiler Pedro Bernardinelli i el nord-americà Gary Bernstein són els autors de la troballa i per això el cometa s'anomena Bernardinelli-Bernstein, si bé la denominació científica és C/2014 UN271.

L'article on descriuen el seu treball s'ha enviat per a la seva publicació a The Astrophysical Journal Letters, i mentre els revisors l'analitzen es pot llegir en una web de prepublicacions de la Universitat de Cornell.

Segons els seus càlculs, el cometa tindria un diàmetre d'entre 100 i 200 quilòmetres, és a dir, gairebé el doble, com a mínim, que el cometa Hale-Bopp, el més gran descobert el segle passat --concretament el 1995- i que porta el nom dels dos astrònoms --un de professional i un d'aficionat- que el van observar i classificar.

Sembla inevitable, en aquests casos, pensar en el cometa que va xocar amb la Terra fa 65 milions d'anys i que va acabar amb els dinosaures. Es calcula que tenia uns deu quilòmetres de diàmetre, si bé va deixar un cràter de 180 quilòmetres.

Un cometa molt llunyà

El Bernardinelli-Bernstein seria, doncs, molt més gran i la seva massa s'estima en 10.000 bilions de tones. Però els científics asseguren que no cal preocupar-se gens, perquè està molt lluny i no està previst que s'acosti gaire al nostre planeta.

Concretament, ara és a unes 20 unitats astronòmiques (UA), és a dir, 20 vegades la distància Terra-Sol, que és d'uns 150 milions de quilòmetres. Per tant, el cometa és ara a 3.000 milions de quilòmetres.

El 2031 serà en el seu periheli, en el punt més a prop del Sol. Aleshores es trobarà a 10,97 UA. Per comparar, Saturn és a 9,54 UA.

I a partir d'aquell moment, es tornarà a allunyar i farà un llarg viatge que el portarà al seu afeli, o punt més allunyat del Sol. L'anterior afeli estava a unes 40.000 UA o 6 bilions de quilòmetres. Una altra comparació: Plutó, el planeta menor, és a 39 UA.

I que ningú l'esperi per al seu pròxim periheli. Es calcula que l'anterior pas es va produir fa 3.500 milions d'anys. Això el fa un testimoni important dels orígens del sistema solar, com tots els cometes. La seva òrbita és molt el·líptica i perpendicular al pla per on giren tots els planetes del sistema solar.

Tot això indica que el Bernardinelli-Bernstein es troba usualment en l'anomenat núvol d'Oort, un conjunt de cossos gelats que es troba en els límits del sistema solar.

Un procés laboriós

El descobriment és impactant, però ha estat un procés molt lent. La primera observació es va produir l'octubre del 2014 des del telescopi Víctor M. Blanco, situat en el desert d'Atacama, a Xile. Aquell punt lluminós que semblava tenir interès es trobava entre els milions de dades captades per la càmera d'energia fosca (DECam) muntada en el telescopi.

L'operació està inclosa en el Dark Energy Survey (DES), un programa que ha permès fer un mapa amb la distribució de 300 milions de galàxies, però que també ha dut a descobrir molts objectes anomenats transneptunians, perquè es troben més enllà de l'òrbita de Neptú.

La laboriosa feina va portar a caracteritzar l'astre i se'l va veure tan gran que els investigadors van pensar primer que era un planeta nan. Però en imatges posteriors va mostrar la típica cua dels cometes, que es forma quan la força del vent solar desprèn partícules de l'astre.

Així, el Bernardinelli-Bernstein esdevenia oficialment un cometa. Tot i la seva mida, qui el vulgui observar necessitarà un bon telescopi, fins i tot en el moment que ens aparegui més brillant.

Lògicament, i a l'espera que el seu treball es publiqui, Bernardinelli i Bernstein estan molt satisfets:

"Tenim el privilegi d'haver descobert probablement el cometa més gran mai vist --o almenys més gran que qualsevol altre que hagi estat ben estudiat- i l'hem captat amb prou temps per observar com evoluciona a mesura que s'acosta i s'escalfa."

Això comportarà un estudi detallat que ocuparà els astrofísics durant molt de temps. Caldrà aprofitar-ho. L'alternativa és esperar més de 3.000 milions d'anys perquè es torni a acostar al Sol.