Desclot guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb un llibre de poemes

El premi del ministeri ha agafat Desclot totalment desprevingut. Ha estat el director general del llibre, Fernando de Lanzas, el que l'hi ha comunicat per telèfon i li ha dit també que, pel que ell recordava, era la primera vegada que es donava el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil a un llibre de poemes. Amant de la música des de nen i amb diversos llibres de poesia i de literatura infantil publicats, Miquel Desclot va escriure "Més música, mestre!" pensant en un públic infantil, però amb la intenció que el llegeixin també els adults. "És una obra una mica ambigua que pot agradar qualsevol." Segons Desclot, el fe que l'obra premiada no estigui traduïda al castellà no ha representat un problema per al jurat, perquè entre els seus membres n'havia alguns que parlen català i els altres "el podien entendre bastant bé". "Al cap i a la fi, les llengües romàniques s'assemblen totes i s'entenen amb una mica d'esforç", ha dit. "Més música, mestre!" és en realitat una versió ampliada d'una altra obra que va publicar l'autor fa anys, titulada "Música, mestre!", formada per setze poemes en què "parlaven" els instruments de l'orquestra simfònica. En l'origen d'aquesta primera entrega hi ha l'encàrrec que li van fer a Desclot de compondre una cantata destinada a les corals infantils. Es va estrenar com a tal cantata el 1987, amb "una música encantadora" d'Antoni Ros Marbà, ha dit l'escriptor. En voler ampliar aquell primer llibre, Desclot, que ha estat professor titular de llengua i literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i que des de 1992 es dedica només a escriure, va començar a pensar en instruments que s'utilitzen popularment a Catalunya, que no havien sortit a la cantata, i en altres que no es podien classificar d'una forma clara. En aquest últim apartat apareixen, al costat d'instruments tan coneguts com la guitarra, altres no tan famosos, com el que els anglesos anomenen l'arpa del jueu, o com el "corno di basseto", una mena de clarinet baix, "molt estimat per Mozart i els músics del seu període". No és músic, però li hagués agradat ser-ho. El seu instrument preferit és el piano i li hagués encantat també dedicar-se a cantar des de jove, "però en aquells temps semblava que la música fos una cosa supèrflua, marginal, almenys en certs ambients". Entre les seves obres destinades al públic infantil i juvenil hi ha: "Cantata del mussol en sol", "A la punta de la llengua", "La cadena d'or", "La flauta màgica", "No riu el riu". Ha rebut premis per la seva obra de traducció, així com el Premi Lola Anglada per "Set que no dormen a la palla" i el Premi de la Crítica Serra d'Or (secció infantil) per "Bestiolari de la Clara". Publica poesia regularment des de 1971 i l' "apassiona la traducció literària". En aquests moments està traduint tot Petrarca al català, i, dins del gènere teatral, prepara un "Romeu i Julieta" per al Teatre Lliure. El turat ha tingut com a president Fernando de Lanzas i estava format per Ana María Matute, Xosé Luis Axeitos, Miguel Angel Asiaín, Josep González-Agápito i Granell, Blanca Ana Roig, Alejandra Vallejo Nájera, Póllux Hernández i Ana Pelegrino.