ANÀLISI

Desarmar Estat Islàmic: ni fórmules màgiques ni llibre d'instruccions

Actualitzat

És possible desradicalitzar aquells que s'han fet seu el discurs d'Estat Islàmic? És possible que els europeus que han viatjat a Síria i l'Iraq puguin reincorporar-se al país d'origen? Se'ls ha de donar una altra oportunitat? Aquestes són algunes de les preguntes que ens plantejàvem inicialment en la primera reunió de treball per encarar aquest reportatge.

Crèiem que havíem d'aportar alguns exemples recents de la mobilització de persones que viuen entre nosaltres per saber el seu grau de radicalització i, sobretot, conèixer alguns dels casos que havien deixat enrere el discurs d'Estat Islàmic, ja que consideraven que se les havia manipulat. A partir d'aquests exemples, crèiem necessari explicar quins plans de prevenció s'estan fent des de Catalunya i l'estat espanyol i conèixer aquells que s'estan duent a terme a alguns països europeus, com ara Anglaterra i Dinamarca. En aquesta línia, volíem posar l'accent en els programes de desradicalització. Ni a Catalunya a ni a la resta de l'Estat existeixen ni està previst impulsar-los, a diferència de molts països europeus.

Quina metodologia hem utilitzat?

A partir d'una submersió intensiva a les xarxes socials, hem conegut nous perfils de jihadistes però també simpatitzants de la causa des de Catalunya. Simultàniament, hem fet treball de camp a diversos punts del país per conèixer persones que podien estar patint processos de radicalització i, en d'altres casos, per conèixer personalment aquells simpatitzants amb què havíem contactat a través de les xarxes socials.

De manera paral·lela, la documentalista Raquel Vizcaya ha fet una intensa recerca per localitzar els programes de prevenció de radicalització i desradicalització que s'estan fent a diversos països europeus. Després d'una reunió amb tot l'equip, el productor Carles Fernández ha estat l'encarregat de contactar amb cadascun dels programes per gestionar-ne l'accés. Una tasca que no ha estat gens fàcil perquè la majoria dels programes pioners que s'estan duent a terme a Europa tenen moltes sol·licituds de mitjans de comunicació, investigadors i institucions d'arreu del món. A tall d'exemple, el programa de desradicalització d'Aarhus, que vam seguir de prop, ha rebut més de 300 peticions durant l'últim any. En cap cas, però, hem pogut accedir a retornats que estiguessin passant pel programa. Els responsables intenten preservar-ne la identitat i evitar la seva exposició pública.

L'accés als testimonis

La tasca de localitzar i aconseguir testimonis continua sent d'una gran complexitat. Pocs volen aportar el testimoni "off the record" i encara són menys els que accepten una entrevista davant de càmera.
 

Pel que fa als testimonis localitzats a Catalunya i a la resta de l'Estat, ha estat una tasca que ha durat mesos. A través de diverses fonts, vam detectar una família que havia sortit de Catalunya. La confirmació definitiva, però, va ser un llarg treball de camp que va culminar amb la notícia de la mort del pare de família al camp de batalla. Tant la mare com els dos nens, de 11 i 8 anys, continuen al Califat. Per contra, en els casos de la Samira, la jove que s'oposa a Estat Islàmic, i la Raouia, que va tornar de la frontera turca, ha estat una feina progressiva de generar confiança durant l'últim any. La Fàtima, en canvi, va acceptar una entrevista al cap de dos mesos de conèixer-nos. En els tres casos, el primer contacte va ser a través de les xarxes socials.

A Europa, vam localitzar el danès Morten Storm, un personatge polèmic que es va convertir quan era un adolescent i, al cap d'uns anys, va adoptar la versió més radical de l'Islam fins al punt que va ser l'home de confiança d'alguns líders d'Al-Qaeda al Iemen. Finalment, Storm va tenir una crisi de fe i es va decidir a ajudar els serveis secrets danesos, anglesos i la CIA. El seu testimoni és excepcional perquè ha passat per diverses fases d'adhesió als grups jihadistes, però també se n'ha distanciat. Les seves reflexions a propòsit d'evitar el retorn d'aquells que ha viatjat a Síria i a l'Iraq és el contrapunt als responsables dels programes de desradicalització que aposten per donar-los una segona oportunitat.

En tots els casos, hem intentat ser el màxim de respectuosos tant en el tractament de la informació com en l'aproximació als familiars i a l'entorn de cadascun d'aquests testimonis.

Elements d'anàlisi a debat

La voluntat dels autors ha estat, finalment, elaborar un estat de la qüestió de les polítiques de prevenció de la radicalització i dels programes de desradicalització que s'estan duent a terme al nostre país en comparació amb la resta d'Europa. Cadascun dels països està afrontant la mobilització jihadista depenent dels seus models socioeconòmics i d'integració. Per tant, no existeixen fórmules màgiques que permetin aplicar un mateix model.

En aquest sentit, plantegem la necessitat d'afrontar què s'ha de fer a les aules. La constatació de dibuixos i redaccions de l'alumnat, encara que siguin poques quantitativament i expressades de manera aïllada, evidencia que cal treballar en la prevenció.

La reflexió vol anar més enllà de la prevenció pròpiament i pretén exposar com s'està treballant en alguns països europeus per contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que d'altres europeus s'hi afegeixin. En la mateixa línia, també abordem com s'estan duent a terme els programes de desradicalització i si aquests programes poden ser una solució a llarg termini.

El reportatge "Desarmar Estat Islàmic" parteix d'un primer titulat "A la recerca del paradís", emès també pel programa "30 minuts" el 15 de febrer de 2015. En aquell, vam posar l'accent, sobretot, en les eines de captació dels reclutadors, molt similars als mètodes que utilitzen les sectes, i en el viatge que els futurs jihadistes i les seves dones emprenien des d'aquí a la frontera turca.

Anna Teixidor / Marc Faro / Joan Albert Lluch

Anar al contingut