Desaparició, no; assassinat: a judici un cas de violència masclista a Terrassa

Quan hi ha un delicte, els policies busquen qui l'ha comès. I el culpable procura que no l'enxampin. Hi ha agressors, però, que es capfiquen a disfressar el delicte i intenten fer veure que no ha existit. Una desaparició no és cap delicte. Però també hi ha policies especialitzats a demostrar que -encara que no ho sembli- hi ha delicte, víctima i agressor. Que no és una desaparició, que és un homicidi encara que no es vegi el cadàver.

I en aquesta tessitura s'explica el cas que ha arribat a judici a l'Audiència de Barcelona on s'acusa un home de Terrassa per l'assassinat de la dona amb qui convivia.

Jaume Badiella, l'acusat, a l'Audiència de Barcelona:

"De tant en tant teníem discussions. Jo l'ajudava amb el seus propis problemes"

La Mònica tenia intenció d'anar de viatge a Mèxic amb una amiga. Era l'any 2018. Per pagar el viatge va desviar diners del compte que tenia amb la parella -diners que compartia amb el Jaume Badiella- cap a un compte d'ús particular. La relació no anava bé i ella volia deixar-ho; així ho havia explicat a alguna amistat. (I així ho ha reconegut l'home al judici.)

Aquests són alguns dels elements que van tenir en compte els investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) dels Mossos d'Esquadra per valorar que la dona no se n'havia anat enlloc, que no estava desapareguda com es volia fer creure, sinó que l'havien matada. Ella patia un trastorn límit de la personalitat i això l'advocat que defensa Jaume Badiella ara ho intenta aprofitar en benefici de l'acusat durant el judici.

Jaume Badiella, a l'Audiència de Barcelona:

"La vaig empènyer dins del lavabo, vaig arrambar amb el primer que vaig trobar, que era la destral del jardí"

L'agost del 2018 el Jaume va anar a una comissaria dels Mossos a denunciar la desaparició de la Mònica. Que s'havien discutit i que ella havia marxat, va comentar. Segons sembla, la primera resposta que va obtenir és justament aquella que els manuals diuen que mai s'ha de dir: que deixés passar 24 o 48 hores, a veure si tornava. Sí, justament allò que va en contra de la policia perquè dona un temps de marge als agressors perquè es desfacin amb més facilitat dels indicis que puguin incriminar-los: netejar la sang, amagar el cos, desfer-se de l'arma...

El fet és que el Jaume va esperar el temps que li van dir i va tornar a posar la denúncia amb la mare de la víctima. Es podia presumir en un primer moment que hi havia una voluntat expressa de l'home perquè trobessin la dona, però la investigació no va arribar a aquesta conclusió, sinó a la contrària.

El que l'actual acusat va explicar als investigadors dels Mossos era possible però no probable. És cert que la dona havia pogut marxar, però era poc probable que ho hagués fet sense endur-se roba, la bossa, ni les targetes de crèdit. I feia sospitar també que, a més, hagués marxat del centre de Terrassa on convivia amb el Jaume, però que no hagués anat a casa la mare, ni tampoc hagués trucat a cap amiga, ni hagués agafat el cotxe.

Els investigadors de la UCPD van reconstruir la vida de la víctima i confluïa amb la del Jaume. Va ser l'últim que la va veure abans que desaparegués. I ell tenia antecedents per violència de gènere.

Jaume Badiella, a l'Audiència de Barcelona:

"Va ser per desesperació. No sabia què fer. Sentia que la meva vida no valia res, que era un apèndix d'una ment malalta"

Quan el juny del 2019 els Mossos detenen per homicidi el Jaume, del cadàver de la Mònica no n'han trobat ni rastre, però tenen indicis suficients que l'incriminen. Inicien l'entrada i escorcoll a la casa de Terrassa on tots dos vivien per inspeccionar el que consideren l'escenari del crim, per buscar si el luminol detecta sang o si descobreixen altres indicis de la víctima i de l'acte delictiu.

Les característiques de l'habitatge, el fet que hi hagi un pati interior, deixen una possibilitat oberta al fet que el cos de la dona hi pugui estar enterrat. El georadar d'una empresa privada serveix als policies per detectar que hi ha hagut moviments de terra en una zona del pati, i és allí on troben enterrat el cos de la víctima.

Jaume Badiella, a l'Audiència de Barcelona, declara que quan la va empènyer i l'agredia ella estava de cara. L'autòpsia determina que les ferides són a la part posterior del cap.

Des del telèfon mòbil de la víctima algú havia traspassat diners del compte particular d'ella al compte bancari que compartia amb el Jaume. Vaja, que algú havia revertit les decisions que havia pres la Mònica abans de desaparèixer, abans que la matessin. Alhora que també s'havien esborrat converses i informació.

Testimonis expliquen als policies que la dona pretenia anar-se'n a viure sola en un pis -també de Terrassa- que tenia amb el Jaume. Això els hauria fet perdre els ingressos que els proporcionava el llogater. La mare de la víctima declara a la sala que la seva filla cobrava una pensió de 1.200 euros. En aquell moment l'acusat no treballava.

Audiència de Barcelona

La mare de la víctima declara que dies abans de l'homicidi la filla li va trucar i li va dir que l'ara acusat li havia pegat cops forts al cap.

Pels investigadors, els primers dies d'agost del 2018 hi va haver una espiral de violència que va acabar quan ell la va matar. El fiscal demana per a l'acusat 24 anys de presó per assassinat. Si no haguessin trobat el cos de la víctima, l'hauria acusat d'homicidi, però amb el cadàver i l'autòpsia té indicis per acusar-lo per assassinat, que implica penes de presó més greus.

Assassinat perquè amb l'autòpsia pot provar que hi va haver acarnissament i traïdoria. I encara que l'acusat ha declarat que la va atacar de cara, per evitar la traïdoria, les lesions de l'informe forense el contradiuen.