Des de treballar gratis fins a pagar per una prova: ofertes laborals abusives i il·legals

Els inspectors de treball admeten que és difícil perseguir aquestes ofertes il·legals perquè, entre altres coses, ningú les denuncia
Des de treballar gratis fins a pagar per una prova: ofertes laborals abusives i il·legals

Des de treballar gratis fins a pagar per una prova: ofertes laborals abusives i il·legals

Els inspectors de treball admeten que és difícil perseguir aquestes ofertes il·legals perquè, entre altres coses, ningú les denuncia
Esther Ortega Actualitzat
TEMA:
Precarietat laboral
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Amb l'arribada de la temporada d'estiu augmenten les ofertes irregulars al sector serveis, on hi ha més demanda. És un fenomen que s'ha moderat amb la recuperació econòmica i la baixada de l'atur, però que encara perdura en sectors especialment tocats per la precarietat, com ara la restauració o el comerç, i no només en temporada alta.

Segons Mercedes Martínez, de la Unió Progressista d'Inspectors de Treball, són pràctiques difícils de detectar per l'administració. D'entrada, perquè falta personal per perseguir-ho, però sobretot perquè són ofertes que ningú denuncia. Qui se les troba està buscant feina i té pocs incentius per denunciar les condicions d'un lloc de treball que no serà el seu.

"Busquem cangur per treballar de 7 del matí a 8 de la tarda. Dia lliure, el diumenge": jornades maratonianes de 13 hores diàries per 300 euros al mes amb allotjament, on a més et demanen una actitud positiva i enèrgica.
 


"Busquem dependenta per a botiga de roba": l'oferta és per dos mesos de feina i et deixen ben clar que no seran remunerats, perquè el candidat estarà a prova. Obliden, però, que, per llei, durant el període de prova, el treballador també ha de cotitzar i cobrar.

Pot costar de creure, però són ofertes reals que es recullen al compte de Twitter Mierda Jobs, que denuncia tota mena d'abusos laborals. El va crear fa gairebé un any Alejandra de la Fuente, periodista a l'atur, cansada de les ofertes precàries que li arribaven. Primer recopilava les ofertes que ella mateixa trobava a la xarxa:

"El que passa és que el compte va començar a fer-se molt gran i llavors la gent va començar a enviar-me els seus 'mierdajobs', i bé, la gràcia que té, entre cometes, és que moltes d'aquestes empreses em diuen que s'han confós en un dígit, i jo llavors els dic: 'Què, els anaves a pagar 600 euros, però en el fons els en volies pagar 6.000?', perquè llavors no entenc en quin dígit t'has confós".

Una història que és familiar a Sandra Quisterna, que ara passa un procés de selecció per a una feina amb bones condicions, però pel camí les ha vist de tots colors. "M'estàs oferint 600 euros per una jornada completa? Això fa riure, no?" Llavors, és una mica surrealista el que et trobes, perquè mitja jornada 600 euros encara està bé, però per 40 hores 600 euros... i encara em sorprèn que ho publiquin a les pàgines que tothom fem servir per buscar feina."
 


Impunitat a la xarxa, webs sense filtres

I aquesta és la paradoxa. Són ofertes il·legals, els empresaris podrien enfrontar-se a multes que van dels 626 als 6.125 euros. Llavors, per què es publiquen amb tanta impunitat? Doncs senzillament perquè, com ens explica la inspectora de Treball Mercedes Martínez, són ofertes que "no es filtren o es tramiten a través d'agències de col·locació". I és que si ets un portal que simplement fa la tasca d'intermediació laboral "no tens l'obligació de garantir que no hi hagi discriminacions a les ofertes de feina", no t'has de dirigir a l'emissor de l'oferta perquè la retiri, la substitueixi o l'anul·li, ni tens l'obligació de comunicar-ho a Inspecció de Treball.
 

 

Per tant, en aquests portals d'internet no han de passar cap filtre. I a això hem d'afegir que els recursos d'Inspecció de Treball són limitats i que la gent difícilment ho denuncia perquè hi té poc a guanyar. Més enllà que sancionin l'empresa, la seva situació continuarà igual, com explica la inspectora de Treball:

"Realment, el benefici que pot obtenir per denunciar és molt escàs. Si un treballador està dins una relació laboral i denuncia, pot veure millorades les seves condicions, però en aquest cas és molt difícil que es doni una restitució, és a dir, com que l'oferta és irregular, et contractaré i a més en condicions legals. No, això no passarà, l'únic que es pot aconseguir és una sanció administrativa."

Per tant, els treballadors obvien l'oferta en el millor dels casos i continuen a la recerca d'una feina o poden topar-se amb propostes tan descarades com ara que et cobrin per fer una prova de selecció, una pràctica que, com ens confirma Mercedes Martínez, està "totalment prohibida perquè és un principi bàsic d'intermediació. Ha de ser gratuït: totes les ofertes que rebi el treballador, tots els serveis d'intermediació laboral, gratuïts."


Ofertes sense remuneració

Igualment denunciables són aquelles ofertes en què la remuneració queda exclosa. A @JobsMierda en trobem moltes, com una en què sol·liciten tres actors, però deixen clar que no pagaran. Això sí, per deixar tranquils els possibles candidats els asseguren que per a pròximes col·laboracions remunerades se'ls tindrà en compte.

"Quan es tracta de feines no retribuïdes, això podria tenir un nom, que és explotació... perquè només queden excloses de la relació laboral les feines benèvoles, amistoses o de bon veïnatge, però aquí no hi ha benevolència, ni amistat, ni bon veïnatge," explica Mercedes Martínez, que afegeix que sovint aquest tipus d'anuncis acostumen a estar vinculats amb festivals i esdeveniments musicals. "Són anuncis molt atractius, amb un aire juvenil i modern: 'Tu vine, coopera amb nosaltres, tindràs l'entrada gratis...', però no deixen de ser feines que tenen contraprestació econòmica moltes vegades, però no en diners, sinó en espècie".


Més eficaç denunciar quan ja s'està treballant

Inspecció de Treball reconeix, però, que és més eficaç detectar i castigar les irregularitats quan qui denuncia les males pràctiques és el treballador que les està patint al lloc de treball. Perquè sovint, darrere d'ofertes de feina aparentment correctes també s'amaguen realitats d'abús, segons Martínez, que s'emmascaren d'alguna forma:

"És a dir, si al contracte es vol posar un sou inferior al mínim interprofessional en lloc del que marca el conveni col·lectiu es posarà que es treballen menys hores, mitja jornada o de 20 hores setmanals encara que després, en realitat, es treballi a temps complet."

Una situació semblant és la que ha viscut la Lucía amb algunes de les feines que ha tingut, en què ha hagut de treballar més hores de les estipulades al contracte, hores extres que no li pagaven. Ens explica que "quan busques una feina t'ho pinten com superbé. Llavors... quan comences passa una cosa també que és típica de la precarietat, que és que com que tu no vols perdre la feina perquè és inestable, comences a permetre coses, a fer més hores, que no se't respecti el dret de jornada entre torn i torn... o sigui que hi ha coses que potser si tens una feina fixa no permetràs".

Davant situacions d'aquestes, des d'Inspecció de Treball recorden que "la denúncia és pública, no ha de denunciar només el que té un interès directe. Pot denunciar qualsevol persona i a més guardem confidencialitat respecte de la identitat del denunciant. Nosaltres, a l'empresa mai li facilitarem el nom del denunciant i ni molt menys li direm que la nostra actuació prové d'una denúncia per tal que no pugui identificar la persona que ens ha pogut facilitar la informació".

Mentrestant, on no arriba la inspecció, intenta arribar l'Alejandra, des de @JobsMierda, almenys fent una tasca de denúncia pública al seu compte de Twitter:

"No podem no ensenyar la realitat que tenim al nostre país. S'ha d'ensenyar, s'ha de mostrar i no s'ha de tenir vergonya perquè la culpa no és dels treballadors, això per descomptat."

ARXIVAT A:
Precarietat laboral

VÍDEOS RELACIONATS