Denúncia de l'ONU: la fam torna a Etiòpia, ara com a arma de guerra
Les Nacions Unides demanen accés humanitari a la regió de Tigre, on més de 350.000 persones passen fam, i en podrien patir dos milions de més
Denúncia de l'ONU: la fam torna a Etiòpia, ara com a arma de guerra
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Denúncia de l'ONU: la fam torna a Etiòpia, ara com a arma de guerra

Les Nacions Unides demanen accés humanitari a la regió de Tigre, on més de 350.000 persones passen fam, i en podrien patir dos milions de més

Juli Rodés AlmerActualitzat
TEMA:
Àfrica

El nord d'Etiòpia torna a ser sinònim de fam. La regió de Tigre viu una crisi humanitària causada per un enfrontament armat en què l'ONU ha denunciat que els aliments són utilitzats com a arma de guerra.

Les hostilitats entre el govern etíop i el Front d'Alliberament del Poble de Tigre (TPLF, per la sigla en anglès), desallotjat del govern de la regió l'any passat, van començar al novembre, just abans de la principal collita de l'any.

Tigre és una regió eminentment agrícola, propensa a la sequera i les plagues de llagosta, on la majoria de la població són grangers de subsistència.

Amb sis milions d'habitants, gairebé un milió ja depenien de l'ajuda humanitària abans que esclatés el conflicte entre el TPLF i el govern etíop.

 

Desplaçats acollits en una escola de Shire esperen el repartiment d'ajuda alimentària (Reuters/Baz Ratner)


Ara, aquesta xifra s'ha disparat fins als 5,2 milions de persones, el 91% de la població de Tigre, segons fonts del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU.

En el conflicte armat, del qual les dues parts s'acusen mútuament, també hi participen Eritrea i la regió etíop d'Amhara, que han enviat tropes per donar suport a l'exèrcit d'Etiòpia i al govern del primer ministre Abiy Ahmed.

Ara per ara, les hostilitats ja han causat dos milions de desplaçats. L'ONU calcula que hi ha més de 350.000 persones que passen fam, i dos milions més a punt d'estar també en aquesta situació.

És una situació dramàtica, agreujada segons Mark Lowcock, màxim responsable d'afers humanitaris i coordinació d'emergències de l'ONU, perquè les parts en conflicte utilitzen la fam com una arma més.

"Els aliments són, definitivament, utilitzats com a arma de guerra."


Des del març, el govern etíop, l'ONU i organitzacions humanitàries han lliurat ajuda per a uns 3,3 milions de persones, però segons Lowcock la majoria només arriben a les àrees controlades pel govern.

L'ONU, a més, assegura que ha rebut informes de l'interior de Tigre que parlen de més de 150 persones mortes de fam.

Lowcock pensa que, en realitat, n'hi ha hagut moltes més, però admet que no en té xifres concretes.

 

Cua per accedir a l'ajuda humanitària a Shire, a la regió etíop de Tigre
Cua per accedir a l'ajuda humanitària a Shire, a la regió etíop de Tigre (Reuters/Baz Ratner)

La majoria de les collites, perdudes

Informacions de l'agència Reuters mostren que el conflicte armat ha fet que els grangers de l'oest de Tigre, sota control d'Amhara, que reclama aquesta àrea com a pròpia, hagin abandonat camps plens de sorgo, teff i sèsam a punt per a la collita, que s'ha perdut.

Alguns residents acusen les forces d'Amhara de robar-los les collites i el bestiar.

Al nord i a l'est de la regió, els grangers acusen els soldats d'Eritrea de cremar les collites i els magatzems de gra, i de matar el bestiar necessari per llaurar els camps.

En total, l'ONU calcula que fins al 90% de la collita de Tigre del 2020 s'ha perdut. La situació és dramàtica fins al punt que alguns grangers expliquen que, per sobreviure, s'estan menjant el gra que necessitarien per plantar la pròxima collita.

Les parts implicades en el conflicte, tot i això, neguen tota responsabilitat en aquesta situació:

El govern d'Etiòpia nega que l'exèrcit utilitzi els aliments com a arma de guerra. Billene Seyoun, portaveu del primer ministre Abiy, assegura que són acusacions sense base i motivades políticament.

Des d'Amhara, el portaveu del govern regional, Gizachew Muluneh, ha assegurat que les seves forces no robarien mai collites ni bestiar, ni bloquejarien ajuda.

Segons Gizachew, les forces d'Amhara, ben al contrari, "protegeixen la gent dels perills del TPLF".

També el govern d'Eritrea ha negat que el seu exèrcit estigui bloquejant o saquejant l'ajuda humanitària. Yemane Gebremeskel, ministre d'Informació, ha assegurat que les acusacions són "un muntatge".

L'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCHA) té constància de fins a 130 incidents relacionats amb la distribució d'ajuda humanitària, que van des del bloquejar el pas en punts de control i obligar els combois amb ajuda a girar cua, fins a assaltar, interrogar i expulsar personal humanitari.

El conflicte de Tigre, de fet, ha costat la vida almenys a deu treballadors humanitaris.

Lowcock assegura que uns 50 incidents són responsabilitat de les forces eritrees; 50, de les forces etíops, i una trentena, obra d'homes armats d'Amhara. També es té constància que les forces opositores de Tigre serien responsables, almenys, d'un incident.


Milers de nens desnodrits amb risc de morir

La crisi humanitària de Tigre, en qualsevol cas, encara empitjora més si es posa el focus en la situació dels nens.

Dades recollides per Unicef mostren que el mes de març, en els hospitals que donen assistència a un terç de la regió, hi havia 1.187 nens ingressats; és una xifra similar a la de nens tractats a tot Tigre abans que esclatés el conflicte. A l'abril, el nombre d'infants hospitalitzats va pujar a més de 1.700; al maig eren gairebé 3.000.

 

El nen Adam Muez, de 14 anys, amb clars signes de desnutrició, a l'Hospital General d'Adigrat, a Tigre (Reuters/Baz Ratner)


Unicef alerta que, si no es permet l'arribada regular d'ajuda humanitària, podrien morir fins a 33.000 nens que pateixen desnutrició.

L'ONG Metges Sense Fronteres (MSF), que té clíniques mòbils en regions rurals remotes, parla de nivells "alarmants" de desnutrició. En concret, gairebé el 20% dels nens tractats al maig estaven desnodrits, i més del 4% tenien desnutrició severa, que causa la mort si no es rep atenció mèdica.


L'ONU, la UE i els EUA demanen l'alto el foc

Per tot plegat, l'ONU ha demanat al govern d'Etiòpia que garanteixi l'accés il·limitat d'ajuda humanitària a Tigre.

"La situació alimentària és catastròfica. La gent s'ha començat a morir de gana", ha denunciat Tommy Thompson, coordinador del PMA.

Des de la Unió Europea i els Estats Units també s'ha fet una crida en el mateix sentit, mitjançant un comunicat conjunt emès aquest divendres.

"Fem una crida a totes les parts en conflicte a permetre l'accés humanitari immediat, sense impediments i segur, a tot Tigre, per prevenir la fam a gran escala i la pèrdua de vides."


En el text, signat per la responsable de l'Agència per al Desenvolupament Internacional nord-americana, Samantha Power, i pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, també es recorda "l'obligació de totes les parts d'adherir-se a la llei humanitària internacional i exercir la seva responsabilitat amb tots els civils, inclosos els treballadors humanitaris."


Una hostilitat que ve de temps enrere

L'origen del conflicte armat actual a Tigre estaria en l'atac del govern d'Etiòpia a l'FPLT, com a resposta a l'atac d'aquest a una base militar de l'exèrcit etíop.

L'FPLT va governar Etiòpia amb mà de ferro durant tres dècades, fins que el 2018 va perdre el poder. Aleshores es va fer fort a Tigre, però el 2020 el govern federal el va expulsar de la capital, on va instal·lar un govern regional interí.

ARXIVAT A:
ÀfricaONU

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut