Demostren que fa 3.000 anys els nadons ja prenien biberó

Fa 3.000 anys alguns nens i nenes ja s'alimentaven amb biberó. Així ho demostra l'anàlisi d'objectes de terrissa trobats a Alemanya. L'estudi s'ha publicat a la revista Nature.

Diverses troballes arqueològiques han suggerit que al neolític i a l'edat del bronze, a Europa, ja es donaven als nens suplements alimentaris. Entre els objectes més antics hi ha un conjunt de recipients que es van trobar a Steigra, a Alemanya, datats al voltant de fa 7.000 anys.

Però aquests objectes també podien haver estat utilitzats per donar aliment o beguda a persones malaltes o impossibilitades. Per determinar-ne l'ús, un equip encapçalat per Julie Dunne, de la Universitat de Bristol, va analitzar unes petites gerres trobades a Baviera que daten dels anys 1200 a 800 aC. A més, els objectes van ser descoberts al costat de restes de nens que havien mort quan tenien entre 0 i 6 anys.

Els investigadors van analitzar residus presents en els recipients i hi van identificar àcids grassos provinents de productes animals, entre altres, llet. En dos dels recipients hi hauria hagut llet de remugant. I en els altres hi havia restes de llet d'altres mamífers, probablement humana i de porc.

Els autors conclouen que aquests recipients van ser utilitzats per alimentar nens petits i confirmaria que els suplements alimentaris ja es feien servir fa uns 3.000 anys. Podien ser utilitzats per complementar l'alletament o bé per al procés de deslletar els nadons. Els investigadors calculen que ja es feien servir cap als sis mesos i que als 2 o 3 anys els nens i nenes estaven deslletats.

Els riscos dels suplements

Un estudi publicat al setembre a la revista Archaeological and Anthropological Sciences proporcionava proves directes que els adults prenien llet durant el neolític. Un equip encapçalat per Sophy Charlton, del Museu d'Història Natural de Londres i de la Universitat de York, va trobar restes que indiquen el consum de llet en plaques dentals de 6.000 anys d'antiguitat.

Ara, el nou estudi demostraria que també es donava llet als nadons. L'objectiu podria ser que els nadons també tinguessin accés a part dels nous aliments, més variats, que s'anaven obtenint. Els autors de l'estudi remarquen la importància de l'alletament matern, que proporciona tots els nutrients necessaris per al desenvolupament fins a l'edat de sis mesos: hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines, minerals, enzims digestius i hormones. També proporciona protecció contra les infeccions.

Al mateix temps, els humans han introduït, des de fa segles, en l'alimentació dels nadons, altres productes fàcils de digerir i que proporcionen energia. En aquest punt, els investigadors alerten de certs riscos d'aquesta pràctica en l'antiguitat. Aquests aliments podien transmetre agents infecciosos i patògens i posar en risc la salut del nadó.

Per això, en un comentari publicat en el mateix número de la revista, Siân E. Halcrow, de la Universitat d'Otago, a Nova Zelanda, opina que calen més investigacions per estudiar els efectes de la introducció de llet no humana en l'alimentació dels nadons. Per això, caldria estudiar la taxa de mortalitat infantil i determinar, a partir d'ossos i dents, si les restes mostren signes de malaltia infecciosa o de malnutrició.

Per Halcrow, també es pot estudiar a quina edat es feia el deslletament. Tot plegat ajudaria a comprendre la importància que va tenir la introducció de la llet animal en l'alimentació dels infants.