Demostren que el Parkinson es produeix per l'acumulació d'un pigment a les neurones
Investigadors catalans demostren que controlant els nivells de neuromelanina es pot prevenir l'aparició de la malaltia en un model experimental
L'acumulació progressiva del pigment neuromelanina provoca la degeneració de les neurones i pot acabar provocant Parkinson. Així ho han demostrat per primer cop investigadors del grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). L'estudi s'ha publicat a la revista "Nature Communications".
La neuromelanina és un pigment marró fosc que es troba en el cervell. Té estructura semblant a la melanina, el pigment que enfosqueix la pell. Se sap des de fa un segle que les neurones que contenen aquest pigment són més susceptibles a la degeneració. Quan les neurones afectades són les que produeixen el neurotransmissor dopamina, s'acaben desenvolupant els símptomes del Parkinson.
Amb l'edat, que és el principal factor de risc per desenvolupar Parkinson, les neurones productores de dopamina van acumulant neuromelanina. Però tot i aquests fets coneguts, no s'havia pogut establir clarament el paper que el pigment podria jugar perquè es manifestés el Parkinson. Ara ho ha fet per primer cop l'equip liderat per Miquel Vila.
Modificar animals de laboratori
Un dels problemes per analitzar aquest paper és que els animals d'experimentació que s'utilitzen al laboratori no tenen neuromelanina. Per això, els investigadors van recórrer a la manipulació genètica. Així van obtenir el primer model animal d'experimentació que produeix i acumula neuromelanina amb l'edat en quantitats similars als humans.
La melanina de la pell es produeix per acció d'un enzim anomenat tirosinasa, que també es troba en el cervell en quantitats baixes. El que no se sabia era si tenia algun paper en la síntesi de neuromelanina.
Els investigadors van fer que l'enzim es sobre-expressés a les neurones de rosegadors. Van observar que quan l'acumulaven progressivament amb l'edat i podia arribar a ocupar tota la neurona.
Posteriorment, els autors van observar que a partir d'un cert llindar d'acumulació d'aquest pigment, les neurones començaven a presentar alteracions funcionals i degeneració. Els animals acabaven desenvolupant totes les característiques típiques, motores i neuropatològiques, de la malaltia de Parkinson.
Extrapolable a humans
Faltava comprovar si aquesta observació es podia traslladar als humans. Per això, els investigadors van mesurar els nivells de neuromelanina intracel·lular en cervells humans envellits sans i cervells envellits de malalts de Parkinson. I van constatar que en els primers els nivells del pigment estaven sota el llindar patològic. En canvi, en els cervells de persones amb Parkinson els nivells superaven aquest llindar.
El llindar també es superava en algunes persones que encara no havien desenvolupat la malaltia, com explica el doctor Vila:
"Vàrem comprovar que en cervells d'individus pre-Parkinsonians, és a dir, en fases molt incipients de la malaltia, en les quals encara no es manifesta la simptomatologia però en la que ja hi ha alteracions neuropatològiques, l'acumulació de neuromelanina ja està per sobre del llindar patològic."
Això suggereix, segons Vila, que si aquestes persones haguessin viscut més temps probablement haurien acabat patint Parkinson.
Controlar el pigment com a eina de prevenció
El següent pas era comprovar si es podia prevenir la malaltia controlant els nivells de neuromelanina. Per esbrinar-ho, varen aplicar als animals teràpia gènica adreçada a activar els sistemes de reciclatge i eliminació de residus propis de la neurona.
El resultat va ser que no només es van reduir els nivells intracel·lulars de neuromelanina per sota del llindar patològic, sinó que també es va prevenir l'aparició dels símptomes.
Això fa concloure els investigadors que reduir els nivells del pigment per sota del llindar patològic podria representar una nova estratègia terapèutica per a la malaltia de Parkinson.
Però no només això, sinó que seria una estratègia útil per a tota la població. Tots els humans acumulen neuromelanina amb l'edat. Per tant, potencialment, si viuen prou, tots poden acabar desenvolupant la malaltia. Així, controlar els nivells del pigment podria ser una estratègia de prevenció en el procés d'envelliment cerebral de la població general.
