Demanen presó a regidors del PSC per coaccionar hotelers per expulsar policies el 2017

La Fiscalia de Delictes d'Odi ha demanat tres anys de presó per a un tinent d'alcaldia i una extinent d'alcaldia socialistes i el cap de la Policia Local de Pineda de Mar per suposadament haver coaccionat un hoteler de la població perquè expulsés del seu establiment policies nacionals antiavalots allotjats durant el setembre i octubre del 2017.

Els acusats són l'exprimera tinenta d'alcaldia i exregidora de Promoció Econòmica, Carme Aragonés; l'exsegon tinent d'alcalde i ara tercer tinent, Jordi Masnou, i el cap de la Policia Local, C.S.M. El ministeri públic els acusa de coaccions amb l'agreujant de prevalença de càrrec públic, i els demana tres anys de presó i d'inhabilitació per a càrrec públic.

Segons el fiscal Miguel Ángel Aguilar, els 500 policies allotjats al Checkin Pineda i al Checkin Mont Palau tenien contractada l'estada fins al 5 d'octubre. El 2 d'octubre va tenir lloc una multitudinària manifestació davant dels hotels per condemnar l'actuació policial de l'1-O.

Els fets relatats a la demanda

Atesa la situació de tensió que es va viure, cap a les 9 del vespre, la primera i el segon tinents d'alcalde i el cap de la Policia Local, de paisà però que es va identificar, van anar al Checkin Mont Palau "sense cita programada i fora de l'agenda oficial", per, "de comú acord, amb el ferm propòsit de comminar la direcció de la cadena hotelera, prevalent-se de l'autoritat que representaven, aconseguir l'expulsió" dels agents.

Així, "amb suport intimidatori", van demanar parlar amb el director de l'hotel i li van "exigir" tancar l'hotel i "desallotjar" els policies. El director va trucar al gerent de la cadena i la tinenta d'alcalde li va reiterar, per telèfon, la petició. El gerent s'hi va negar i va al·legar que els agents no havien causat cap problema i aleshores Aragonès va passar el telèfon a Masnou que, com a responsable d'Urbanisme, va "advertir expressament, amb to desafiant i atemoridor" el gerent per fer fora "aquells clients sí o sí".

El fiscal assegura que el regidor va cridar al gerent dient-li que allà manava ell i "si ell deia blanc, és blanc". Com que el gerent mantenia la negativa, el regidor "va incrementar la seva inadmissible pressió, i el va advertir de forma desafiant que si no feia fora els policies, li tancaria l'hotel el dia següent i estaria tancat cinc anys".

El gerent va respondre al regidor que no podia fer això i que abans havia de parlar amb un comissari de policia de Madrid. Masnou li hauria respost que a ell li era "igual" amb qui parlés, ja que era el tinent d'alcalde qui "manava" i que "faria tot el que hagués de fer per tancar els hotels".

La comitiva municipal va marxar de l'hotel i el gerent de la cadena, amb el "temor a possibles i creïbles represàlies", va redactar una carta on deia que "degut a una reunió mantinguda amb responsables de l'Ajuntament de Pineda es veien obligats i sota amenaça de tancar els hotels durant cinc anys", a desallotjar el contingent policial el 3 d'octubre a les 4 de la tarda.

La carta la va enviar al director dels dos hotels, que ho va comunicar verbalment i per escrit als responsables policials allotjats a l'hotel Mont Palau. El director va enviar la mateixa carta al recepcionista de l'altre hotel, el Checkin Pineda, que també ho va comunicar a l'inspector de policia a càrrec del contingent d'aquell establiment.

Difusió a mitjans

Poc després, aquella mateixa matinada, Aragonès va explicar en directe a La Sexta: "No hem necessitat cap mesura de força, pensem que el diàleg és el millor i així hem arribat a un acord". Si els hotels no haguessin accedit a fer fora els policies, Aragonès va dir que el consistori hauria mirat què fer amb els advocats i tècnics de l'Ajuntament.

A primera hora del matí del dia següent, Aragonès i la tinent d'alcalde de comunicació, Sílvia Biosca, estaven "preocupades" perquè la carta del gerent dels hotels havia arribat a la premsa. Per això van anar a l'hotel Mont Palau per demanar una reunió urgent a l'Ajuntament amb la direcció dels hotels per fer un comunicat conjunt. La reunió es va fer a les 11 del matí, i hi van assistir el director de qualitat i expansió i el director financer de la cadena.

Les tinentes d'alcalde, "amb la finalitat de doblegar la voluntat" dels hotelers, els van "exigir" que signessin un document "confeccionat falsament" per part de Biosca "seguint les instruccions" d'Aragonès, on constava un "suposat comunicat de premsa conjunt" entre el consistori i la cadena hotelera.

El comunicat per enviar a la premsa "senyalava amb manifest menyspreu a la veritat, que la direcció dels establiments conjuntament amb el govern municipal han plantejat la possibilitat d'avançar la sortida del personal allotjat per raons de seguretat i amb la finalitat de garantir la convivència al municipi".

A més, afegia que "concretament ahir, en una reunió amb el govern municipal i la cadena hotelera, es va acordar de mutu acord que la sortida es produiria en el transcurs del dia d'avui" i que "en cap cas hi ha hagut cap mesura de pressió a l'hora de prendre aquesta decisió i desmentim que l'Ajuntament hagi amenaçat l'establiment hoteler amb el seu tancament".

Els dos representants dels hotels van negar-se a signar el document perquè deien que no era veritat, però el comunicat es va distribuir igualment entre els periodistes. Segons el fiscal, la transcendència pública d'aquest document suposa un "desprestigi" i "descrèdit" per a la cadena hotelera davant de "possibles clients de tot Espanya" per "l'aparent imatge transmesa de tracte discriminatori comès per motius d'origen nacional dels seus clients, en aquest cas, policies".

La policia 'no és un grup vulnerable'

A finals de juny del 2018, el TSJC va inadmetre una querella contra el diputat d'ERC Ferran Civit per fer piulades sobre l'estància en hotels catalans d'agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

La sala civil i penal del tribunal va considerar que les forces d'ordre no poden ser considerades com a "col·lectiu vulnerable", motiu pel qual els fets denunciats no encaixarien amb l'article 510 del Codi Penal.

De fet, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància estableix que la vulnerabilitat del grup assenyalat és una condició necessària perquè concorri la comissió d'un delicte d'odi. En això es va basar la interlocutòria del TSJC del 2018 per desestimar aquesta possibilitat. Si s'aplica el mateix criteri, és d'esperar que el tribunal desestimi la petició de Miguel Ángel Aguilar.