Dels "pobles milionaris" del Vietnam a Europa: un tràfic d'esclaus del segle XXI

La mort de 39 persones asfixiades a l'interior d'un camió quan intentaven entrar al Regne Unit, el 23 d'octubre a Essex, va sacsejar l'opinió pública europea. A l'espera de les identificacions definitives, la policia britànica creu que tots són vietnamites.

Concretament, provenen de dues províncies vietnamites, les més pobres d'un país on, malgrat el creixement dels últims anys, encara hi ha desnutrició infantil i grans desigualtats. Les víctimes haurien pagat milers de dòlars perquè les portessin de forma clandestina a Europa.

Vuit detinguts al Vietnam

Al Vietnam s'han detingut aquest diumenge 8 persones acusades de pertànyer a les màfies de tràfic d'immigrants. La setmana passada es van detenir 4 persones i dues més en una província veïna.

El conductor nord-irlandès del camió frigorífic on es van trobat les 39 víctimes, està detingut al Regne Unit acusat d'homicidi involuntari, blanqueig de diners i d'afavorir la immigració il·legal. La Gran Bretanya també ha demanat a Dublín l'extradició d'un altre nord-irlandès relacionat amb la xarxa d'immigració il·legal.

Aquest cas esgarrifós que ha tornat a posar davant dels ulls de tothom els mètodes dels traficants de persones, i la raó principal per fugir: no tenir opció a una vida digna.

Els seus fills van morir en aquell camió

No deixa de mirar el Facebook del seu fill. Tiep, de 18 anys, era un dels 39 vietnamites que van trobar la mort dins d'un camió frigorífic al Regne Unit.

Tu va decidir anar a buscar fortuna quan es va llicenciar de l'exèrcit per poder mantenir la dona i el nen. Als seus familiars, no els cal esperar el resultat de les proves d'ADN perquè altres familiars que l'esperaven allà saben que anava en aquell fatídic camió.

Nhung, de 19 anys, va avisar les amigues que alguna cosa no anava bé.

Alguns d'ells van aconseguir escriure missatges al mòbil abans de morir. My, de 26 anys, va enviar aquest commovedor comiat:

"Ho sento, mare. El viatge no ha anat bé. T'estimo. Em moro, no puc respirar".

I una petició al seu germà:

"Treballa molt per intentar pagar el deute de la mare."

Un deute per tota la vida

El deute, la llosa que hauran d'arrossegar tant els que se'n surten com els que no. Hi ha famílies que venen o empenyoren la casa perquè el fill o la filla pugui marxar. Les xarxes de traficants estan molt organitzades. Cobren 15.000 euros de l'anomenat "paquet bàsic", amb una ruta que dura mesos i els obliga a fer parades per treballar, fins a l'opció VIP, de 45.000 euros, que inclou passaport fals, rapidesa, diuen, i comoditat. Una xifra encara més desorbitada si es té en compte que al Vietnam el sou mitjà és de 140 euros.

Hoang Thi Ai, la mare d'en Tiep, ha perdut el seu fill i ara està atrapada en un deute que no pot pagar.

"Ens fem vells i dèbils, no podem pagar el deute monumental. Amb el màxim esforç, només arribem a pagar els interessos diaris."

La majoria de joves migrants surten de la província rural de Nghe An, al centre de Vietnam, una de les més pobres del país. Un camí freqüent és volar a Moscou i, de Rússia, a Ucraïna, Polònia, Txèquia i Alemanya amb camions, cotxes o, fins i tot, a peu.

Arriscar la vida per millorar

Almenys 3 de les víctimes van sortir de l'anomenat "poble dels milionaris". Aquí tothom coneix algú que ha marxat. El diner que arriba de fora és visible pertot arreu: construcció de cases, motos, cotxes i restaurants.

La filla de la Bui Thi Hanh treballa a Alemanya. Gràcies als diners que els envia, la seva família ha pogut prosperar.

"El viatge de la meva filla ha millorat la nostra vida, hem construït una casa. Abans la vida era terrible, jo recollia escombraries per subsistir. Va marxar i la vida va millorar."

Aquest és el somni que tots persegueixen, però no tots ho aconsegueixen. El preu, no són només diners, és la vida.

L'explotació, el preu dels afortunats

El Vietnam, amb 97 milions d'habitants, ha fet un gran salt econòmic els últims 30 anys, però molt desigual. Cada any, milers de persones es posen en mans de traficants per intentar arribar a Europa.

Com la majoria, Bui Chung va treballar molts anys en una granja de cànnabis camuflada dins d'un saló de manicura... a 580 euros la setmana... una fortuna al Vietnam.

La cara fosca és l'explotació i els abusos que, com explica Phil Robertson, vicedirector de Human Rights Watch Asia, no s'atreveixen a denunciar.

"Estan morts de por per si son denunciats o trobats per les autoritats, com que pateixen tants abusos seran detinguts i enviats al Vietnam, i encara tindran un gran deute. L'única manera de pagar el deute és quedar-se al Regne Unit, patir en silenci l'explotació i esperar que amb els anys podran pagar el deute."

És el que ja s'ha batejat com el comerç d'esclaus del segle XXI.