Del "Votarem!" a les càrregues policials, les hores del referèndum de l'1-O
Els col·legis es van poder constituir sense problemes amb l'arribada prèvia de les urnes; tot i haver-les buscat durant setmanes, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil, ni els serveis d'intel·ligència espanyols les van trobar
Les urnes van ser l'objectiu de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els serveis d'intel·ligència espanyols durant setmanes, però no les van poder trobar. Una hora abans de les votacions, les urnes arribaven als col·legis electorals, alguns des de la nit ocupats per votants per evitar-ne el tancament.
També es va intentar aturar el referèndum irrompent al centre de comunicacions de la Generalitat per desactivar l'aplicació informàtica. Els agents de la Guàrdia Civil que ho van intentar no van tenir èxit, tot i que, des de Madrid, es parlava de "cop a l'organització del referèndum", com va afirmar el portaveu del govern espanyol en aquell moment, Iñigo Méndez de Vigo.
Des de Barcelona, l'aleshores conseller de la Presidència, Jordi Turull, deia que "tot això que estan buscant, regirant, etc. no té res a veure amb el referèndum de l'1 d'octubre". Amb tot, només va quedar en una petita trava que no va impedir les votacions, tot i els problemes de connexió a internet.
A primera hora de la jornada de votació les cues llargues eren les protagonistes, tot i que sempre amb un ull posat en els 12.000 agents antiavalots desplegats. Però l'ambient de tranquil·litat i emoció entre els votants es va trencar ben aviat.
Dels 2.300 col·legis, el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont, va ser el primer assaltat per la Guàrdia Civil, amb una contundència i desproporció inesperades. El govern espanyol optava per l'ús de la força. I mentre les imatges de la violència policial omplien mitjans de comunicació i xarxes socials, Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, afirmava que "l'objectiu no són les persones, que lliurement s'han acostat a expressar la seva opinió. L'objectiu és el material electoral".
Durant tot el dia, 1.066 persones van ser ateses per ferides. Tot i la intervenció d'urnes, no s'aconseguia aturar el referèndum. La Generalitat activava el cens universal i donava la possibilitat a tothom qui volgués votar de poder fer-ho en qualsevol col·legi.
Ja al vespre, als col·legis es feia el recompte de vots, i el dia acabava amb diversos interrogants, avui encara sense respondre, com per exemple: Per què van parar les càrregues policials al migdia? Qui era el responsable de donar les ordres als agents?
- ARXIVAT A:
- Referèndum 1-OProcés català
