La Rosa, amb els seus alumnes, durant el debat a classe
La Rosa, amb els seus alumnes, durant el debat a classe
Cornellà de Llobregat

Del "Polònia" al vot responsable, la immersió de més de 2.000 estudiants en el món electoral

Les eleccions al Parlament de Catalunya han irromput a les aules gràcies al projecte "Aprenem a votar", que porta el grup de Didàctica de la Història, la Geografia i Altres Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Departament d'Educació, que vol acostar els processos de participació política als estudiants. El procés, totalment innovador, culminarà el dia 26, quan més de 2.000 alumnes de quart d'ESO d'una trentena de centres , tant públics com privats, tindran l'oportunitat de votar en una simulació de les eleccions de veritat. I és que els alumnes no només s'han iniciat en el món de la política, sinó que s'hi han submergit totalment. Un bon entrenament per a futurs votants.

Actualitzat
Més de 2.000 estudiants de la demarcació de Barcelona estan immersos en el projecte "Aprenem a votar", una experiència innovadora amb un clar enfocament didàctic, però on la lectura sociològica és inevitable. Qüestions com la responsabilitat del vot i la desafecció política se senten de seguida que entres a l'aula, i això que els alumnes, com ens explica la Rosa Aznar, professora de Ciències Socials de l'IES Esteve Terradas i Illa, de Cornellà de Llogregat, "partien de zero o gairebé". "Molts no sabien ni qui és el president", ens explica.

En aquest sentit, i tot i que admet que "és trist", la Rosa afirma que el programa "Polònia", de TV3, ha fet molta feina. De fet, molts dels seus alumnes "només coneixien els polítics del ‘Polònia', els de veritat no". És per això que valora molt positivament la implicació dels nois en el projecte "Aprenem a votar". "Estan molt engrescats", afegeix, sobretot perquè senten que fan una cosa de la qual "tothom parla".

De totes les activitats que proposa el projecte, les més creatives, com per exemple crear el seu propi partit, amb eslògan i programa electoral inclòs, o fer el seu propi sondeig electoral són les que més els motiven, activitats que van totes encaminades a desenvolupar en els nois i noies un esperit crític i un sentit de responsabilitat a l'hora d'exercir el dret de vot o qualsevol aspecte de la vida. I és que la Rosa no deixa d'insistir que això és el realment important, més que no pas l'inevitable titular que donarà el resultat de la simulació electoral.

El vot útil, sí o no?

Resultats electorals a banda, a l'aula, els 24 alumnes de la Rosa, de 15 anys, debaten sobre el vot útil: té sentit votar una opció minoritària que sabem que no sortirà o, independentment de les seves possibilitats d'obtenir representació parlamentària, cal votar el partit més afí a les pròpies idees, un dilema que en aquesta contesa electoral té més rellevància que mai. I com tots els debats, deriva i deriva: "Hi ha polítics que diuen coses i parlen molt i després...." "Quins polítics?", pregunta la Rosa. "Ara no ho sé...", respon l'alumne. "El meu pare sempre ho diu", deixa anar un altre. "Jo no veig canvis", diu un altre."On ho has sentit a dir, això?", l'assalta la professora. "A la tele", confessa l'alumne.



La pluja d'idees, de dubtes, d'incerteses, no fa més que reafirmar que les aules són un reflex de la realitat. S'hi pot entreveure el mateix desànim (qui diu desànim diu desafecció) que es veu al carrer, s'hi poden sentir les habituals crítiques a la cobertura que els mitjans de comunicació fan de la campanya electoral i, si s'aprofundeix només una mica, es pot intuir cap on aniran els trets.

I la Rosa no para de burxar: "Llavors, què vol dir fer un vot responsable?". I tots tenen clar que informar-se és la clau. "Fareu l'esforç, vosaltres?", els pregunta en referència al dia 26, quan celebraran la seva particular jornada electoral. La resposta és un "sííí" unànime que deixa un bon gust de boca.

La classe s'acaba, com no pot ser d'una altra manera, amb els deures per l'endemà. "Per demà, busqueu informació sobre què diu cada partit sobre la crisi. I una altra pregunta per demà, la pregunta del milió: què vol dir ser d'esquerres i ser de dretes". Efectivament, això de la política dóna més feina de la que semblava...
Anar al contingut