Del centre tutelat de la Generalitat, a estudiar becat als Estats Units

La història de Daniel Navas és una història de superació, d'esforç i autoconfiança. És un adolescent que viu des dels 3 anys, amb el seu germà, en un centre tutelat de la Generalitat.

El matí el passa amb els seus companys de classe de l'institut Manuel de Montsuar, a Lleida. A la tarda i la nit conviu en un pis tutelat de les Llars Torre Vicens, un centre residencial d'acció educativa, amb set menors més tutelats per la Generalitat i els educadors responsables.

Aquesta setmana ha rebut una gran notícia: l'any vinent estudiarà l'equivalent al batxillerat als Estats Units, en un institut de Dakota del Sud.

Ell i una altra companya de l'institut han guanyat dues de les 600 beques que cada any concedeix la Fundació Amancio Ortega a alumnes de batxillerat per estudiar als Estats Units i al Canadà. S'hi han presentat milers d'estudiants de tot l'estat. La fundació els sufraga el viatge, l'estada amb les famílies acollidores i també l'assegurança mèdica. Per al Daní és una oportunitat increïble, que li aportarà molt més que perfeccionar el seu nivell d'anglès:

"És una oportunitat que crec que ens donarà molt a la vida. És, més enllà de per aprendre anglès, per créixer tu, i per veure com et desenvolupes tu en un altre lloc, en un altre país".

Explica que quan es va presentar a la beca no tenia gaires esperances d'aconseguir-la. Però que en el procés s'ha sentit un candidat més perquè ningú ha tingut en compte que no visqui amb una família, que visqui en un centre tutelat per l'administració:

"El que compta és la persona. Quan et fan l'entrevista no tens al front una etiqueta que diu si vius en una família, en un centre tutelat. Simplement ets tu. Compta la teva capacitat, les teves aptituds i les ganes que tinguis d'aconseguir aquella beca".

"És més difícil aconseguir algunes fites, més aviat econòmiques, vivint en un centre, però crec que això és més aviat cosa que del que tu creguis que pots fer, del que tu et proposis".

El Dani no considera que viure en un centre de menors tutelats li hagi suposat cap handicap. De fet, ell és un dels alumnes més brillants de la classe. Li agraden especialment les matemàtiques.

El que més el molesta de conviure amb set menors més és el soroll, tot i que diu que "és normal, convivim vuit persones":

"Sí és cert que al centre les normes són molt més pautades. Està clar que el centre no és com una casa, té les seves diferències, però a poc a poc vas trobant el teu lloc i veus que és el lloc on t'ha tocat viure. Vas generant vincle amb la gent que t'envolta".

I al centre tutelat, els educadors estan molt orgullosos del Dani. Expliquen que "ha sabut sortir-se'n de situacions molt complicades i ha tirat endavant".

"El Dani és una d'aquelles persones que, d'una manera suau, pot sacsejar el món"

Ara també té una família col·laboradora amb qui viu amb el seu germà els caps de setmana i festius. Diu que els enyorarà molt, però té molt clar fins on vol arribar. El futur l'espera.