Defensa nega haver comprat res al propietari del programari amb què es va espiar Torrent

El Ministeri de Defensa, del qual depèn el CNI, assegura que no li consta haver comprat cap producte a NSO Group Technologies, l'empresa propietària del software Pegasus, amb què van ser espiats el president del Parlament Roger Torrent i l'exconseller d'Exteriors Ernest Maragall.

Així ha respost el director general d'afers econòmics de Defensa, José Luis Ruiz, després que el 324.cat els preguntés, via petició de transparència, si havien adquirit algun programari a la companyia involucrada en el polèmic episodi d'espionatge.

La llei de transparència és un mecanisme pel qual les administracions estan obligades a respondre a un requeriment d'informació d'un ciutadà.

"Segons les dades de les quals disposem al Sistema Informàtic de Direcció i Administració Econòmica del Ministeri de Defensa, no consta cap compra a l'empresa de matriu israeliana NSO Group Technologies", sosté Ruiz.

Unes afirmacions rellevants ja que, segons NSO Group, el software Pegasus només es ven a governs.

En una altra petició de transparència del 324.cat dirigida a la Conselleria d'Interior el juliol passat, Pere Ferrer, director general de la policia catalana, també va negar qualsevol compra a la companyia en qüestió.

"Des de la Direcció General de la Policia, no ens consta cap interlocució amb aquesta empresa", va escriure Ferrer aleshores.

Pegasus és un tipus de programari espia que permet accedir a les dades d'un dispositiu mòbil, incloses les aplicacions de missatgeria, i que permet activar càmera i micròfon de forma remota.

Una investigació del laboratori interdisciplinari de la Universitat de Toronto, Citizen Lab, va deixar al descobert que aquest software, pensat en principi per combatre el crim organitzat, s'havia utilitzat per espiar advocats, activistes o periodistes.

Règim sancionador

Dijous transcendia que el jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona ha admès a tràmit la querella de Torrent i Maragall per investigar aquest cas que els afectats titllen d'"espionatge polític".

Fonts jurídiques citades per EFE afirmen que la Fiscalia hauria sol·licitat al jutge instructor que comenci a expedir les comissions rogatòries necessàries per provar d'indagar els efectes de l'activitat d'NSO Group i que requereixi informació a Vodafone, l'operador dels mòbils dels dos polítics republicans.

Ara per ara, però, el ministeri públic rebutja investigar l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, contra el qual també anava dirigida la querella.

Però, què passaria si en el transcurs de la instrucció judicial es pogués constatar que Defensa o la Conselleria d'Interior han comprat algun producte a NSO Group? Una possibilitat que els dos estaments neguen via llei de transparència.

Maria Vila, advocada de Besllum, una consultoria especialitzada en l'aplicació d'aquesta normativa, explica al 324.cat que la llei espanyola no preveu cap règim sancionador en el cas d'ocultació deliberada d'informació sol·licitada per aquesta via.

En aquests casos, continua Vila, caldria acudir al règim disciplinari previst en la llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic i el reglament de règim disciplinari dels funcionaris de l'administració de l'Estat. En les dues normes es fa referència a l'adopció d'acords manifestament il·legals que causin un perjudici greu als ciutadans.

"Es podria considerar que aquest és el cas, perquè s'ha vulnerat el dret a la informació i aquest és un perjudici greu", argumenta la jurista.

La llei catalana, en canvi, preveu que la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), l'ens on reclamar en cas de desatenció d'una petició de transparència, sol·liciti sancions contra el funcionari infractor.