Decreten l'ingrés a presó per a 10 dels ultres que van assaltar Blanquerna el 2013

10 dels 14 ultres condemnats per l'assalt a la seu de la Generalitat de Madrid la Diada del 2013 hauran d'entrar finalment a la presó, després que l'Audiència de Madrid ho hagi decretat.

Ho ha avançat aquest dimarts el setmanari La Directa, que assegura que un dels líders del grup, Pedro Chaparro, ja té cita per presentar-se a la presó d'aquí 10 dies, el 26 de novembre.

L'Audiència de Madrid ho ha decretat després que la sala segona del Tribunal Constitucional no hagi admès el recurs d'empara presentat per Chaparro, que és secretari general del partit Democracia Nacional.

Han rebut requeriments

Segons l'Audiència de Madrid, 10 dels condemnats ja els han requerit perquè els dies 25 i 29 de novembre vagin a recollir l'ordre d'ingrés voluntari a presó.

Des d'aquell moment tindran 10 dies per ingressar en un centre penitenciari. Tenen 3 dies per presentar recurs, però en principi els recursos no aturarien l'ordre de presó i hi haurien d'ingressar igualment.

De la resta de condemnats, un d'ells, Tomás Bor, va entrar el maig al centre d'inserció social Victoria Kent de Madrid, i ja té el tercer grau penitenciari, i un altre continua en cerca i captura.

Els altres dos condemnats han sol·licitat un indult al govern espanyol, i l'Audiència de Madrid ha demanat al Tribunal Suprem que l'informi de l'estat d'aquesta petició.

El setembre del 2013

Els fets van passar l'11 de setembre del 2013 quan un grup d'ultradretans van irrompre al Centre Cultural Blanquerna de Madrid amb la intenció d'impedir la celebració de la Diada.

Van cridar consignes anticatalanes, van colpejar alguns dels assistents, van tirar a terra la bandera catalana i el faristol de l'escenari, van tirar gas pebre i van fer marxar tothom.

També van ferir tres persones: el delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre i un càmera de TV3.

Els assaltants, molts d'ells de partits d'ultradreta com Falange, Democracia Nacional i Alianza Nacional, van marxar poc després, i van causar destrosses per valor d'uns 1.300 euros.

19 detinguts, 15 processats, 14 condemnats

Els dies següents es va arribar a detenir fins a 19 persones, que van ser investigades per lesions, atemptat i amenaces, 15 de les quals van acabar acusades de 4 delictes i 3 faltes.

Els delictes fixats en la instrucció, del jutjat 11 de Madrid, van ser desordre públic, atemptat contra l'autoritat, danys i amenaces, a més de faltes per lesions a les 3 persones ferides.

La Generalitat i CiU van demanar fins a 17 anys de presó, mentre que la Fiscalia va demanar 2 anys per a 13 d'ells i 4 per als dos restants.

Finalment la sentència de l'Audiència de Madrid, el febrer del 2016, en va condemnar 14 a penes d'entre 6 i 8 mesos de presó, i també a multes pels danys.

El Suprem augmenta les penes i el Constitucional ho atura

Gairebé un any després el Tribunal Suprem va augmentar les penes a entre 3 i 4 anys, però cap va entrar a presó, perquè el Tribunal Constitucional va admetre els recursos d'alguns d'ells.

El gener del 2020 el TC va estimar parcialment el recurs, i va sentenciar que el Suprem havia vulnerat els drets dels ultres, per no haver-los escoltat abans d'augmentar-los la pena.

I el juliol d'aquell any va arribar la tercera sentència, també del Tribunal Suprem, que els va condemnar a penes d'entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos de presó.

Nova suspensió i candidatura electoral

Malgrat això, llavors no van anar-hi encara, perquè 10 d'ells van tornar a recórrer al TC, i l'abril del 2021 l'Audiència de Madrid va tornar a suspendre l'ingrés a la presó per aquest motiu.

Pocs dies després dos dels condemnats rebien el vistiplau de la Junta Electoral de Madrid per formar part de les llistes electorals de Falange Española de las JONS per les eleccions autonòmiques.