Debat a Calella sobre un jaciment romà al descobert per les obres d'un supermercat
La vil·la romana del Roser és una de les més ben conservades de Catalunya, data del segle I i va ser un centre de producció de vi i àmfores
La construcció d'un supermercat a Calella, al Maresme, ha deixat al descobert les restes d'una part d'una vil·la romana del segle I. És una de les més ben conservades de Catalunya. Quan s'hagi excavat i documentat se'n conservarà el subsòl i es podrà visitar, però a sobre s'hi construirà un centre comercial i pisos de lloguer social. Pel valor que tenen les restes no es tornaran a colgar abans de construir, però el fet que s'edifiqui al damunt ha aixecat controvèrsia sobre com s'ha de preservar aquest patrimoni.
El solar és al bell mig de Calella, a tocar de l'Hospital i de la carretera N-2. Que hi havia ruïnes romanes se sabia des de fa dècades, però fins que no hi ha hagut un promotor interessat a fer-hi un supermercat, les restes havien estat tapades.
L'arqueòloga Almudena Garcia Ordóñez, responsable d'aquest jaciment de la vil·la romana del Roser, en destaca la importància i la bona conservació.
"La conservació d'aquesta vil·la és excepcional, no a tot arreu tenim estructures tan ben conservades. Tingueu en compte que en aquestes habitacions d'aquí darrere teníem la volta, un sostre amb volta, i encara es conservava."
Es tracta d'una gran vil·la romana del segle I que conserva diverses estances i que s'estén fins a quatre vegades més del que s'ha excavat fins ara. S'hi produïa vi i també les àmfores per transportar-lo per tot el Mediterrani.
Les excavacions no acabaran fins a l'estiu. Quan s'acabi, es començarà la construcció del supermecat i dels pisos que s'hi han de fer a sobre, i es condicionarà l'espai del subsòl perquè el jaciment es pugui visitar.
Jaciment visitable
El fet que s'hi construeixi al damunt ha provocat la indignació d'alguns veïns. Una plataforma veïnal demana que s'aturi el projecte. Joan Juhé Mas, de la Plataforma per la dignificació de la vila romana de Calella, ha dit a TV3 que demanen un canvi urgent per aquest projecte.
"Això s'ha de revertir. La superfície comercial no pot anar aquí. S'ha d'iniciar un projecte a mitjà i llarg termini per la dignificació d'aquestes obres, per deixar-les a la llum, per recuperar el màxim possible de tota aquesta vil·la."
La cap del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Maite Miró, ha explicat a Els Matins de TV3 que si es consolida i adequa convenientment bé el jaciment del Roser, val més que estigui sota cobert que a la intempèrie.
"Les restes, un cop excavades, tindran un procés de consolidació i d'adequació de l'espai a la visita pública. Es garantirà la conservació amb elements de la mateixa construcció per preveure tots els sistemes per controlar la humitat i l'airejat, com en altres excavacions que s'han fet i s'han conservat de manera òptima."
Des de l'Ajuntament de Calella, l'alcaldessa Montserrat Candini, defensen que aquesta era l'única opció viable, perquè no se'n poden fer càrrec.
"Hem de tenir en compte que aquest és un terreny privat, era un terreny que dificilment des de l'Ajuntament es podia comprar, 3 milions d'euros només el solar."
Un altre aspecte és el del cost de les excavacions que, segons l'arqueòloga Almudena Garcia, sovint són possibles gràcies a les construccions que es fan i a les promotores.
"L'arqueologia, per una cosa o per l'altra, sempre va lligada als projectes de construcció, i sense aquests projectes potser no s'hauria arribat a excavar mai. D''aquesta manera ho hem pogut excavar i relativament ràpid perquè hi ha els mitjans que els posa la promotora."
El cost de l'excavació és de 300.000 euros. Queda per definir com s'hi podrà accedir per visitar-les.
El procediment en aquest cas ha estat com en d'altres. Quan es va trobar el jaciment es van aturar les obres de construcció. Com que ja se sabia l'existència d'aquesta vil·la romana, l'Ajuntament va canviar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, POUM, qualificant els terreny de zona residencial a zona d'equipaments i comercial, amb la condició que les obres que s'hi fessin haurien d'incloure l'excavació de la totalitat del jaciment i el condicionament de manera que es poguin veure des del supermercat i amb un accés independent per a ser visitable.
El servei d'Arqueologia de la Generalitat fa unes 140 intervencions de recerca l'any, però la majoria són intervencions preventives, és a dir, en restes trobades arran d'excavacions o obres de construcció que s'han de comprovar. El 2019, se'n van fer 1.500, i 'any passat, fins i tot amb pandèmia, se'n van fer 1.130. Poden ser intervencions públiques o privades. En funció de la importancia de les restes, i un cop estudiades i documentades, es decideix si es destrueixen, si es tornen a colgar o, en casos de grans intervencions com la de Calella, es conserven fins i tot per ser visitades, com s'ha fet en jaciments a Tarragona i Badalona, entre d'altres.
- ARXIVAT A:
- ArqueologiaMemòria històrica