De Verdi a les corbates verdes: l'enginy com a via per camuflar missatges polítics

Verdi, les corbates verdes i l'enginy de la simbologia politica per driblar la censura. L'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.

Roger Escapa: Hi ha polèmica pels llaços grocs (i blancs) i les pancartes als edificis públics en període electoral

Toni Cruanyes: Sé que és un tema que a alguns els indigna i a altres els sembla infantil i poc important... que si "Llibertat peixos pacífics" a un ajuntament o la silueta d'un llaç, però sense que sigui groc a la façana de la Generalitat. Aquestes argúcies per esquivar les ordres judicials o de la Junta Electoral Central a mi m'han recordat un dels moments més convulsos de la història d'Itàlia. Però també un moment molt romàntic...

Doncs va, avui marxem amb el brindis més famós del món: el de "La traviata". Avui, Toni, brindem per Giuseppe Verdi:

Visca Giuseppe Verdi! O, el que és el mateix, visca el rei d'Itàlia!

Verdi no va ser mai rei d'Itàlia

No, no... Ara t'ho explico. Traslladem-nos a Milà, entre 1860 i 1870... van ser anys de gran creativitat artística i de molt tragí polític... van ser els anys en què Giuseppe Verdi va compondre els seus grans èxits, entre els quals hi havia "La traviata", que hem sentit, però també molts altres, com l'"Aida", o el "Nabucco". L'èxit de Verdi, és clar, era la seva capacitat musical en el país del "bel canto", en el moment i en el país en què l'òpera va ser més popular. Era un espectacle per a les elits, esclar. Per a la gent amb diners i per als aristòcrates. Però la gran massa de la població se sentia orgullosa dels seus artistes i compositors. I de Verdi, encara més...

A més, a Milà hi ha la Scala. Encara ara és un dels millors teatres del món

Curiosament, aquell teatre es va construir per desig de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. I és que feia més d'un segle que Milà, la Llombardia i el nord d'Itàlia formaven part de l'Imperi Austrohongarès. Però quan arriba Giuseppe Verdi en escena, quan es fa famós, és justament quan a Itàlia bufen els aires de la unificació...

Volien fer fora els austríacs...

Sí, però no tenien la força militar ni l'organització política per fer-ho. Però sí que tenien una font d'inspiració: les òperes de Verdi. Molts dels arguments que va musicar són històries de personatges o pobles sencers oprimits, i que guanyaven la llibertat, almenys dalt de l'escenari.

Un altre èxit rotund de Verdi, "Aida"

Un gran èxit. En aquell moment, Itàlia vivia un gran creixement econòmic gràcies a la revolució industrial del nord. A més, s'estava gestant la unitat política a l'entorn de la figura del rei de Sardenya, Víctor Manuel, que va expandir mica en mica el seu regne, fins a autoanomenar-se rei d'Itàlia, abans fins i tot que Itàlia s'unifiqués.

Clar, perquè en aquell moment el país estava dividit...

Al segle XIX, hi havia trossos d'Itàlia que eren independents entre si, altres que depenien de França, i uns altres, d'Àustria. I al mig, hi havia els estats pontificis, controlats pel papa de Roma...

Com va arribar el rei de Sardenya a controlar tot Itàlia i Sicília?

No va ser fàcil que tot Itàlia assumís una identitat comuna perquè havia estat dividida des de l'època de l'Imperi Romà. I, a banda de Víctor Manuel, hi va haver molts herois territorials de la unificació: Cavour, Giuseppe Garibaldi... però el més transversal i popular va ser Verdi. Als actes públics o enmig de places i carrers, algú cridava "Viva Verdi" i tothom aplaudia, ho repetia i tornaven a victorejar-lo.

Però per què cridaven "Viva Verdi"?

Doncs perquè tenia un doble sentit: VERDI era també l'acrònim de "Vittorio Emmanuelle Re d'Itàlia". "Viva Verdi" volia dir: "Visca Víctor Manuel, rei d'Itàlia"...

Els austríacs no es podien queixar, perquè cridar "Viva Verdi" no era una consigna política...

Era una manera creativa de fer front a la censura de l'exèrcit austríac. I també una burla... com quan passant pel costat d'una caserna militar  taral·lejaven el "Va pensiero...", que encara avui és l'himne no-oficial d'Itàlia...

Toni, avui ens està sortint una secció digna dels "Homes clàssics"

Aquest és el cor dels esclaus jueus del Nabucco... de l'emperador de Babilònia que a l'Antic Testament de la Bíblia, acaba alliberant els esclaus hebreus que tornen a Jerusalem i construeixen el nou temple de Jerusalem, gràcies al magnànime Nabucodonosor. És encara una òpera molt popular "Va pensiero, sull'ali dorate": "Vola pensament, amb ales daurades..." És l'obra mestra de Verdi... i un dels millors eslògans polítics de la història.

Això de "Viva Verdi" em recorda algunes pancartes que hem vist aquests dies...

Hi ha dues coincidències més del "Viva Verdi" que ens arriben més a la vora. Una d'històrica: el rei Víctor Manuel va ser el rei de la burgesia industrial de Milà, un monarca "business friendly", que en diríem ara. I en aquells mateixos anys, copiant el model italià, el general Prim, al capdavant del govern espanyol, va importar un parent de Víctor Manuel per ser rei d'Espanya. Amadeu Primer, de Savoia, va ser rei d'Espanya només tres anys, de 1870 a 1873. Però ho va ser per imitació de l'efecte que havia tingut Víctor Manuel a Itàlia.

I l'altra coincidència?

Encara avui, especialment en ambients molt conservadors espanyols, i monàrquics, es fa servir el color verd per identificar un missatge a favor del rei. I és per l'acrònim VERDE: "Viva el Rey de España"... Quan veiem algun polític espanyol amb una corbata de color verd es pot interpretar com un senyal de suport al rei. El mateix rei, sovint en porta. Se'n van veure moltes, de corbates verdes, en alguns ambients de Madrid, després del discurs de Felip VI el 3 d'octubre de 2017, bel·ligerant amb el referèndum català.

O sigui que també haurem d'anar alerta amb les corbates verdes...

De símbols per una causa o una altra, en fa servir tothom, més obertament, o menys...