De passió a negoci: vestits d'època fets a mà a la Vall Fosca, venuts arreu del món
La Caroline va començar el negoci abans de la pandèmia i ja ha venut una trentena de vestits, la majoria als Estats Units
La Caroline, en un petit poble de la Vall Fosca, cus vestits d'època a mà i els ven a l'estranger, sobretot als Estats Units. El seu marit, el Rafa, i ella van abandonar Barcelona fa 25 anys per anar a viure a Beranui, on avui viuen només nou veïns. Es van instal·lar en una caseta gairebé en ruïnes que a poc a poc han anat arreglant.
La seva afició de portar vestits del segle XVIII fets per ella mateixa, des de fa menys d'un any s'ha convertit en professió. Com ella mateixa diu, ha fusionat les seves dues passions.
"La primera, la meva la passió per la història, costums, com vivia la gent, la vida quotidiana, i després, la meva passió per cosir, cosir vestits que no trobo a les botigues."
La Caroline va començar penjant les seves fotos a Instagram com a diversió i li arribaven missatges de seguidores demanant-li un vestit. I, precisament, dues setmanes abans del confinament del març va decidir obrir el negoci.
Ja ha confeccionat i enviat més de trenta vestits d'època, tots a l'estranger, a França, a Alemanya, però, sobretot, als Estats Units, on les recreacions històriques són molt habituals.
La Caroline explica que, als Estats Units, quan fan una celebració d'una batalla, tothom ha d'anar vestit d'època, i no disfressat, i aquesta és la gran diferència entre la disfressa i fer una reconstitució, peça a peça, d'un vestit històric.
Tot ho fa a mà, amb els mateixos teixits que es feien servir fa gairebé 300 anys; bàsicament, lli i cotó.
Sempre cus vestits burgesos del segle XVIII ,i no és perquè sí; no li agraden ni els del XVII ni els del XIX, perquè, diu, a partir del renaixement s'ha imposat la figura dels dos triangles de la dona.
"Un triangle a dalt, un triangle a baix, i el punt més fi havia de ser la cintura. Així s'empresonava les dones a un paper d'immobilitat, purament decoratiu."
En canvi, explica que els vestits que ella porta permeten el moviment de braços, cosa que els altres no permetien. No són excessivament cenyits a la cintura, i permeten caminar, passejar i fins i tot treballar, explica. De fet, li agraden tant que molts dies cus i dissenya vestida amb algun dels seus vestits.
Però l'eina més important del taller, la que li ha permès muntar el negoci, no existia fa 300 anys, no l'ha hagut de buscar als llibres d'història, com la majoria de les seves creacions. I és que per fer tot el procés li cal internet.
Explica que tant al principi com al final del procés necessita connexió amb internet, perquè, per desgràcia, no pot trobar els materials aquí, a Catalunya. Internet també li ha permès tenir la seva botiga online, a través de la qual pot mostrar el que fa i vendre-ho a l'estranger.
La pandèmia ha fet repensar a moltes famílies el lloc on viure, i exemples com el de la Caroline demostren que amb un món tan canviant potser el despoblament de les zones rurals també pot passar a la història.
- ARXIVAT A:
- Moda
