De Maza a Marchena: el recorregut dels 2 anys de la causa especial 20907/2017 per l'1-O

L'inici formal de la causa contra els líders independentistes va ser el 30 d'octubre del 2017, només 3 dies després que el govern Rajoy apliqués l'article 155 i també de la declaració d'independència al Parlament.

Va ser en forma de dues querelles de la Fiscalia, llavors encapçalada per José Manuel Maza, que es van filtrar a la premsa el dia anterior, diumenge.

Les querelles acusaven de rebel·lió, sedició i malversació tots els 14 membres del govern Puigdemont i també els 6 membres sobiranistes de la mesa del Parlament.

La querella contra els primers la va enviar a l'Audiència Nacional, perquè van considerar que després del 155 ja no eren aforats, i la segona al Tribunal Suprem.

Aquell mateix dia es va saber que Carles Puigdemont, juntament amb part del seu govern, havien marxat a Bèlgica.

Amb ell es van quedar Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín, mentre que Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs van tornar l'endemà.

A partir d'aquell moment, l'activitat judicial a Madrid, a l'Audiència Nacional i després al Suprem, va ser frenètica.

El govern declara davant Lamela

A l'Audiència Nacional es va fer càrrec de la primera querella la jutgessa Carmen Lamela, que va citar a declarar tots els membres del govern només 3 dies després, el 2 de novembre.

N'hi van anar 9: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Carles Mundó, Josep Rull i Santi Vila.

Lamela els va enviar a tots a la presó, 8 d'ells de manera incondicional i només 1, Vila, amb una fiança de 50.000 euros, quantitat que va pagar l'endemà.

La mesa del Parlament declara davant Llarena

De l'altra querella se'n va encarregar el jutge Pablo Llarena, que va cridar a declarar els membres de la mesa del Parlament querellats.

Les declaracions van ser el 9 de novembre, i Llarena va enviar a la presó, amb una fiança de 150.000 euros, Carme Forcadell.

A Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet els va imposar una fiança més baixa, 25.000 euros, i els va donar una setmana per pagar-la.

L'altre membre querellat, Joan Josep Nuet, va quedar lliure sense mesures cautelars. Forcadell llavors només va passar una nit a la presó, perquè l'endemà va pagar la fiança.

Llarena assumeix el control

Pocs dies després, Llarena va demanar a Lamela un informe per avaluar si es feia càrrec de tota la causa, i l'endemà va demanar a la Guàrdia Civil tots els informes que tenia sobre el procés català.

El 16 de novembre va ser el TSJC el que va enviar a Llarena la causa contra la mesa del Parlament que ja instruïa a Barcelona sobre el ple del 6 i 7 de setembre.

24 de novembre, data clau

Tot es va concretar el dia 24: Llarena va decidir quedar-se la causa contra els 22 principals acusats: la dels membres sobiranistes de la mesa del Parlament, i també les del govern i la de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

També va decidir que l'Audiència Nacional continués instruint la causa contra els membres de la direcció dels Mossos, amb el major Trapero al capdavant, acusats de sedició pel 20S.

Llarena va justificar que s'ajuntessin en una sola causa aforats i no aforats perquè va considerar que hi havia una "connexió material imprescindible" entre els acusats de rebel·lió.

Cuixart i Sànchez, a la presó des del 16 d'octubre

Llavors Cuixart i Sànchez portaven ja més d'un mes a la presó, des del 16 d'octubre, també per ordre de Carmen Lamela.

La causa contra la cúpula dels Mossos i els líders de l'ANC i Òmnium es va iniciar per una altra querella en què se'ls acusava de sedició pel 20S.

Aquesta querella l'havia posada el fiscal en cap de l'Audiència Nacional dos dies després del 20S i se'n va fer càrrec Lamela, que va fer-se seva l'acusació de sedició.

La jutge va citar els acusats el 6 d'octubre, dia en què van quedar lliures. Però 10 dies després, el 16, els van tornar a citar després que la Fiscalia aportés documentació de la Guàrdia Civil.

D'allà, directes a la presó, i fins ara.

El jutge a càrrec de la "causa especial" 20907/2017

L'elecció de Llarena per a la instrucció d'aquesta causa va ser qüestionada després per diverses informacions periodístiques, que van assegurar que havia estat irregular.

D'una banda es va recordar que l'associació Jutges per a la Democràcia va impugnar sense èxit el seu nomenament al Tribunal Suprem, el gener del 2016, perquè va considerar que s'havia vulnerat la normativa en detriment d'altres candidats teòricament més ben qualificats.

Després es va qüestionar que s'hagués fet càrrec del cas, amb categoria jurídica de "causa especial", i amb la numeració 20907/2017, perquè la seva designació s'hauria fet sense tenir en compte els torns amb què es reparteixen aquest tipus de causes.

Segons aquestes informacions, en ser l'últim jutge incorporat al tribunal, Llarena hauria d'haver estat l'última opció per assumir la causa contra els líders independentistes, al darrere de cinc jutges amb més antiguitat.

Llarena és membre de l'Associació Professional de la Magistratura, considerada de tendència conservadora, i en va ser president entre el 2013 i finals del 2015, just abans d'entrar al Suprem.

Abans Llarena havia fet pràcticament tota la seva carrera a Barcelona: després d'altres destins, el 1992 va fer-se càrrec del jutjat d'instrucció 31, després, el 1998 va passar a l'Audiència Provincial, i finalment, el 2011, va convertir-se en president d'aquesta institució.

També va fer de professor universitari a la UAB i la UB, i a l'Escola Judicial, que dirigeix la seva dona, Gema Espinosa.

Consellers alliberats i tornats a empresonar

El 3 de desembre Llarena va deixar sortir de la presó Bassa, Borràs, Mundó, Romeva, Rull i Turull amb fiança de 100.000 euros cadascun, i dos dies després va retirar les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí.

El jutge va citar a declarar a mitjans de febrer altres líders independentistes, entre els quals Marta Rovira, Anna Gabriel i Mireia Boya, i a primers de març va declarar la causa complexa per poder allargar la instrucció.

Una altra data clau és el 23 de març: aquell dia Llarena va emetre ordre de processament contra 25 persones acusades dels delictes de malversació, desobediència i rebel·lió.

L'acusació de rebel·lió va recaure en 13 acusats: els 9 que finalment han estat jutjats per aquest delicte, a més de Puigdemont, Comín i Ponsatí i també Marta Rovira.

Aquell mateix dia, aprofitant que els havia cridat a declarar, Llarena va tornar a enviar a presó Carme Forcadell i els quatre exconsellers acusats de rebel·lió: Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i també Jordi Turull, que llavors era el candidat a la presidència de la Generalitat.

Llarena xoca amb la justícia alemanya

A partir d'aquell moment, el jutge del Suprem es va concentrar a aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont i la resta de consellers: dos dies després emetia ordres de detenció internacional contra ells.

Va aprofitar la detenció de Puigdemont a Alemanya, quan tornava de Finlàndia per carretera aquell mateix dia, el 25 de març, per reclamar al tribunal de Schleswig-Holstein l'extradició per rebel·lió i malversació.

Però no li va sortir bé: el tribunal va rebutjar extradir-lo per rebel·lió dues vegades i, finalment, Puigdemont, primer empresonat i després lliure amb mesures cautelars, va poder tornar el juliol a Bèlgica.

Tampoc les justícies suïssa i britànica, on ja eren llavors la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'exconsellera d'Educació, Clara Ponsatí, respectivament, van acceptar extradir-les.

El jutge tanca la instrucció

Una setmana després, el 19 de juliol, Llarena va retirar les euroordres per segona vegada, i va optar per tancar la instrucció, tancament que ja havia iniciat dies abans inhabilitant els presos que eren diputats al Parlament.

En el tancament, el jutge va optar per dividir la causa i deixar els acusats que no havia aconseguit extradir fora del procediment principal, de manera que van passar de 25 a 18.

Des de Bèlgica Carles Puigdemont i, des de Catalunya, el grup Querellants per la República ,van presentar denúncies acusant de prevaricació Llarena, que va demanar i va aconseguir l'empara del Tribunal Suprem.

La dimensió mediàtica de la instrucció va convertir Llarena en una figura pública molt atacada des d'àmbits independentistes, i fins i tot activistes d'Arran van tirar pintura groga a l'entrada de casa seva a Sant Cugat.

De Llarena a Marchena

La sala segona del Suprem va tancar definitivament la instrucció el 25 d'octubre, i Llarena va deixar pas a un nou actor principal: Manuel Marchena.

La interlocutòria d'aquell dia va posar en marxa el procediment per fixar la vista oral, que va començar amb les peticions de les acusacions als líders processats.

La Fiscalia, impulsora de la causa, els va atribuir els delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, l'Advocacia de l'Estat va optar per la sedició, mentre que Vox va sumar-los tots i hi va afegir el d'organització criminal.

Marchena va estar a punt de no encarregar-se del judici, perquè va ser el principal aspirant a substituir Carlos Lesmes al capdavant del Suprem i del CGPJ.

Però després de la filtració d'un missatge distribuit pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què assegurava que el partit controlava el Suprem "per la porta del darrere", Marchena va renunciar al càrrec.

Marchena va continuar al capdavant del tribunal de 7 jutges, va fixar el judici i va enviar al TSJC la causa contra els 6 membres de la mesa del Parlament acusats de desobediència.

La vista oral va evidenciar que el gruix de la documentació en què es basaven les acusacions formaven part de la instrucció iniciada el febrer del 2017 pel jutjat 13 de Barcelona.

Aquella causa es va iniciar per dues querelles presentades en aquest jutjat per Vox i un particular després que se sabés que el jutge Santi Vidal havia assegurat públicament que el govern havia vulnerat la legalitat vigent.

La investigació del jutjat 13, a més, va ser el detonant dels fets del 20S, quan una macrooperació contra membres del govern va generar protestes massives que les acusacions han qualificat d'alçaments rebels.

Les defenses van queixar-se que la documentació d'aquest jutjat s'havia incorporat a la causa sense garanties jurídiques i vulnerant drets fonamentals dels acusats, i van demanar-ne la nul·litat, però amb cap mena d'èxit.

L'ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional del 2015

Però la vista oral també va permetre descobrir que les investigacions judicials contra l'independentisme havien començat molt abans.

Ho va revelar el tinent coronel Daniel Baena, responsable de la Guàrdia Civil com a policia judicial a Catalunya, que va explicar que l'inici va ser el novembre del 2015.

Va ser just després de la declaració del 9N al Parlament quan el llavors fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, va reclamar als cossos policials de Catalunya que investiguessin el procés.

Que se sàpiga, ni els Mossos ni la Policia Nacional van fer-ho, però les declaracions de Baena i de subordinats seus van evidenciar que la Guàrdia Civil sí que ho va fer.

Els informes elaborats per l'equip de Baena han estat la base per a les tres causes principals obertes pel referèndum de l'1-O: la del Suprem, la del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i la de l'Audiència Nacional.