De los Cobos sobre l'1-O: "Els agents van ser rebuts amb violència i força"

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos va negar, al febrer, davant el jutge, que policies nacionals i guàrdies civils haguessin fet càrregues i va assegurar que en tot moment les actuacions policials van ser proporcionades.

De los Cobos va explicar al Suprem, en qualitat de testimoni, que el mateix 1 d'octubre se les va tenir per telèfon amb el major Trapero sobre el paper dels Mossos d'Esquadra. També descriu la presència de muralles humanes a la porta dels col·legis electorals i que en molts casos els policies van ser rebuts amb comportaments de violència i força.

"El matí de Catalunya Ràdio" ha tingut accés a la declaració íntegra, de més de 4 hores, que va fer el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos al Tribunal Suprem. El coordinador policial de l'1-O va donar la seva versió d'aquella jornada en qualitat de testimoni el mes de febrer, davant el magistrat Pablo Llarena.

De los Cobos va explicar que el migdia de l'1-O se les va tenir per telèfon amb el major Josep Lluís Trapero sobre el comportament dels Mossos d'Esquadra:

"Vam tenir una diferència de criteri no gaire amable sobre el que feia cadascú. Jo li transmeto que el dispositiu que han activat no és un dispositiu eficaç i ell em diu que és el cap dels Mossos d'Esquadra, que el meu paper es limita a la coordinació, que ell no ha de retre'm comptes a mi del dispositiu que ell ha organitzat, i que la seva opinió és que el dispositiu erroni és el de les forces de seguretat de l'Estat."

El dispositiu dels Mossos

De los Cobos reconeix que només arribar a Barcelona ja li va quedar clar que la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra no afrontaven el referèndum amb els mateixos criteris.

"Si els Mossos trobaven una concentració important de massa humana, doncs que intentarien actuar sempre de forma mesurada i primant la mediació sobre qualsevol altre criteri. El dispositiu dels Mossos d'Esquadra estava més encaminat a facilitar el desenvolupament del referèndum il·legal que a impedir-lo."

De los Cobos qüestiona el pla que va dissenyar la policia catalana.

"Per al dia 1 d'octubre es van mantenir les lliurances, els permisos, les vacances, no es va posar "tota la carn a la graella" per tenir prou força. A més d'això, aquesta força ja de per si insuficient, es va distribuir de forma absolutament irracional, disseminada i atomitzada en binomis de dos agents en cada un dels col·legis electorals."

La violència

Quan li pregunta la fiscalia, el responsable policial diu que l'1-O només va existir una violència: la dels ciutadans que protegien els centres de votació.

De los Cobos:"El que va aparèixer en els punts de votació van ser uns grups perfectament organitzats dedicats a impedir mitjançant muralles humanes l'actuació policial. En nombrosos casos van ser rebuts amb actuacions de violència i força."

Fiscalia: "Es va haver d'avortar alguna actuació per l'acumulació de gent o per l'actuació violenta dels assistents?"

De los Cobos: "Sí, en alguns casos, quan es va veure que l'actuació violenta podia arribar a ser greu, es va decidir no intervenir."

Fiscalia: "Hi va haver agents lesionats?"

De los Cobos: "Sí, hi va haver agents ferits."

Un informe del Tribunal Suprem apunta que 58 policies nacionals i 37 guàrdies civils van resultar ferits, i que 1.066 ciutadans van necessitar assistència mèdica de diferent tipus. Els més greus van ser un home de 70 anys que va tenir un infart, i Roger Español, que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma, armament prohibit pel Parlament de Catalunya. Aquesta és l'opinió de Pérez de los Cobos sobre els ferits provocats pels agents que estaven a les seves ordres.

"Hi va haver ciutadans atesos aquell dia, moltes d'aquestes atencions van ser conseqüència de crisis d'ansietat, algunes d'elles després de veure determinades imatges per televisió, i també em consta que algunes de les suposades lesions eren falses. Jo he vist moltes imatges, però una actuació agressiva, amb utilització de les defenses a parts vitals d'uns ciutadans que estaven pacíficament quiets, no l'he vist."

De los Cobos es va molestar quan les defenses dels independentistes processats van parlar de "càrregues policials", i nega que aquell dia els policies i guàrdia civils carreguessin contra la població.

"El concepte de càrregues no l'admeto, no hi va haver càrregues... Actuacions policials per complir el mandat judicial, que en cada cas van requerir els mitjans proporcionals pertinents, però no càrregues. Puc garantir que l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat l'1 d'octubre van ser en tot moment proporcionades i congruents."

2.286.217 catalans van votar en el referèndum de l'1-O. D'un total de 2.300 centres de votació, l'actuació directa o indirecta de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil va tancar 92 col·legis, i els Mossos d'Esquadra, 99.

Notícia relacionada: Memòria audiovisual de l'1-O