De la legislatura de la restitució a la legislatura de la inhabilitació, en 10 imatges
Aquest dilluns, 21 de desembre, tres anys després de les últimes eleccions autonòmiques, es dissol el Parlament i s'engega un nou calendari electoral cap als comicis del 14 de febrer. Com hem arribat fins aquí?
Hem seleccionat 10 moments d'aquests tres anys en què, mentre a Catalunya hi ha hagut un 155, exili i presó per al govern de l'1-O, judicis i sentències, Espanya ha viscut una moció de censura, tres legislatures i l'augment de la ultradreta. Tot plegat en un context sense un diàleg gaire fluid entre els dos governs.
1. El 155
Amb l'aplicació d'aquest article de la Constitució, el govern de Mariano Rajoy va trobar la manera de tallar de soca-rel les aspiracions independentistes després del referèndum de l'1-O i la Declaració d'Independència del 27 d'octubre.
Rajoy: "Cessament del president de la Generalitat, cessament del vicepresident i de tots els consellers del govern"
2. Presó i exili per al govern de l'1-O
Les conseqüències de l'aplicació del 155 són prou conegudes: presó i exili per al govern de la Generalitat. Des de Brussel·les, el president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont, alertava d'allò a què estava disposat l'estat:
Puigdemont: "Amb repressió, l'estat vol que abandonem el nostre projecte polític i no ho aconseguiran"
En les eleccions del 21D, guanya Ciutadans:
Arrimadas: "Per primera vegada, a Catalunya guanya una força constitucionalista i aquesta és Ciutadans. Gràcies al milió cent mil persones que ho ha fet possible"
Però les forces independentistes, que es presenten per separat, revaliden la majoria al Parlament i comença el periple per investir un president.
És la legislatura de la investidura ajornada. Aquí comença el cisma entre els socis, perquè s'ajorna el ple que ha d'investir Puigdemont. Junts proposa Jordi Sànchez i, malgrat que encara està en presó preventiva, el jutge Pablo Llarena no el deixa sortir: és la investidura prohibida, que passa a ser la investidura empresonada amb Jordi Turull.
Turull: "Són hores greus, però no les defujo. He vingut aquí sabent que no sortiré investit"
L'abstenció de la CUP li impedeix ser president i, l'endemà, el Suprem dictamina presó enmig de la investidura.
3. Torra, president
Finalment, cinc mesos després de les eleccions i de diversos intents, i sota el paraigua encara del 155, és l'editor i activista Quim Torra el qui acaba sent investit president.
Torra: "El nostre president legítim és Carles Puigdemont i nosaltres serem lleials al referèndum d'autodeterminació del Primer d'Octubre."
Torra promet la legislatura de la restitució, però acabarà sent una legislatura de resistència. Els embats judicials no cessen.
4. El judici del procés
El judici del procés comença al Tribunal Suprem el 12 de febrer del 2019. 52 dies i més de 400 testimonis després, els acusats mantenen les conviccions i no es penedeixen de res.
Junqueras: "Votar mai hauria de ser un delicte"
I mentre el jutge Marchena delibera..., els presos van a les llistes del Congrés i surten escollits. Ocupen els seus escons, però dura ben poc. L'octubre de 2019 surt la sentència: entre tots i totes sumen gairebé 100 anys de condemna. La resposta a la sentència de l'independentisme havia de ser unànime, però les discrepàncies entre tots són evidents. Al Parlament, el president Torra proposa tornar a posar les urnes:
Torra: "Haurem de tornar a posar les urnes i votar"
Però el president es queda sol, ni tan sols la CUP el segueix, i la resposta queda en mans del carrer.
5. El Tsunami del carrer
L'octubre del 2019 es recordarà pels enfrontaments al carrer entre manifestants i els Mossos d'Esquadra.
En aquests dos anys, hi ha hagut diverses interrupcions del diàleg amb Madrid, que mai no ha estat gaire fluid.
A més, la taula de diàleg entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol ha dividit l'estratègia de Junts i Esquerra a Madrid.
6. La pancarta que inhabilita Torra
Una denúncia de Ciutadans a la JEC per no retirar la pancarta amb el text "Llibertat presos política i exiliats" del balcó del Palau de la Generalitat porta el president de la Generalitat a judici per desobediència.
Torra: "Sí, vaig desobeir. Però és que era impossible complir un mandat il·legal"
7. Legislatura inhabilitada
A començaments del 2020, la Junta Electoral Central ordena retirar l'acta de diputat al president Torra. L'enèsim enfrontament entre Junts i Esquerra s'escenifica al Parlament amb la retirada de l'escó i Torra acaba anunciant eleccions:
Torra: "Cap govern pot funcionar sense unitat i ple de deslleialtat"
Però, mentre el Suprem no confirma la inhabilitació del president de la Generalitat, arriba la Covid.
8. La Covid obliga Junts i ERC a entendre's
Condemnats a entendre's, els dos socis de govern es veuen obligats a gestionar la pitjor crisi sanitària, econòmica i social del segle, enmig d'acusacions i retrets continuats. Torra vol prioritzar la gestió del virus i l'anunci de la data de les eleccions s'allarga.
Torra: "La gent no entendria que ara anéssim a eleccions"
Finalment, no és ell qui convoca els comicis. Espera que sigui el Suprem el qui confirmi la seva inhabilitació i és aleshores quan es desencadena el calendari electoral, deixant vacant, durant sis mesos, la presidència de la Generalitat. És la legislatura inhabilitada.
Pere Aragonès esdevé vicepresident en funcions de president... d'un govern en funcions fins al 14 de febrer.
Aragonès: "Catalunya no té president"
9. Marchena tomba el tercer grau dels presos
En paral·lel, la justícia no s'atura. Marchena tomba el tercer grau dels presos de Lledoners, que tornen a ingressar a la presó a finals de juliol.
Abans de Nadal, nou revés del Suprem en el mateix sentit, ara per a Dolors Bassa i Carme Forcadell. Cap dels presos de l'1-O passarà el Nadal a casa.
Forcadell: "Persistiu, persistiu, persistiu. Nosaltres ho farem"
10. Trapero, l'única restitució
Amb la seva absolució, el major Josep Lluís Trapero esdevé l'única figura destacada que torna al càrrec que ocupava l'octubre del 2017.
Un octubre que, més de tres anys després, encara marca avui el pas a l'independentisme, tot i que amb matisos. I, molt probablement, serà la clau de volta de la campanya i de l'endemà de les eleccions. Precisament, de cara a la campanya, l'únic punt en què s'han posat d'acord els partits independentistes és l'amnistia dels presos.
