De la Carrasqueta al Palau de la Generalitat: la batalla per aconseguir la reciprocitat entre TV3 i Canal 9
La previsió del temps presentada per Toni Nadal va ser l'última imatge de TV3 que es va veure al País Valencià, el 17 de febrer del 2011. Han calgut més de dos anys i s'han lliurat batalles al carrer, al Parlament i als tribunals fins a l'anunci de l'acord de reciprocitat entre els governs català i valencià.
Ramon RadóActualitzat
La previsió del temps, presentada per Toni Nadal, va ser l'última imatge de TV3 que es va veure al País Valencià abans que Acció Cultural (ACPV) desconnectés els repetidors que n'enviaven el senyal. L'amenaça del govern valencià amb multes de 120.000 euros mensuals va fer que l'entitat es veiés obligada a "apagar" l'emissió de la televisió catalana quan passava de dos quarts de deu del vespre del dijous 17 de febrer del 2011.
D'aquesta manera, culminava l'ofensiva del govern de Francisco Camps contra les emissions de TV3. Han calgut més de dos anys i s'han lliurat batalles al carrer, al Parlament i als tribunals fins a l'anunci de l'acord de reciprocitat entre els governs català i valencià.
Camps inicia el tancament de repetidors
TV3 es va començar a estendre al País Valencià entre 1984 i 1986, gràcies als repetidors que va anar instal·lant Acció Cultural a tot el territori amb aportacions econòmiques de milers de valencians.
El mes de març de 2007, l'aleshores president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va ordenar tancar-ne les emissions en una data simbòlica, el 25 d'abril, coincidint amb els 300 anys de la Batalla d'Almansa. L'executiu valencià justificava la mesura perquè es van ocupar unes freqüències d'emissió que el Ministeri d'Indústria va cedir l'any 2006, però que no volia ratificar.
El primer pas va ser l'intent de clausurar el repetidor del coll de la Carrasqueta, a Alacant, el 27 d'abril. Un grup de 300 persones concentrades al cim van impedir que els funcionaris de la Generalitat precintessin el repetidor. Sis mesos després, però, el govern va precintar-lo sense avisar, per evitar una nova mobilització.
Durant mesos, la Generalitat valenciana va anar clausurant repetidors i, al mateix temps, va sancionar ACPV amb multes milionàries, fins a arribar als 680.000 euros. L'any 2008 es van tancar els repetidors de la Ribera Alta i la Costera, a més de l'emissor de la serra de Perenxisa. Durant els mesos següents també es van clausurar el de les comarques centrals, i el de Morella. Malgrat les protestes ciutadanes i algun revés judicial, de mica en mica els llocs on es podia veure TV3 al País Valencià es van anar reduint.
Protestes contra la fi de les emissions
El tancament de les emissions va generar una gran oposició, tant al País Valencià com al Principat. Des del mateix dia que el senyal de TV3 es va enfosquir, les xarxes socials van fer una crida a fer concentracions de protesta i també van ser moltes les mobilitzacions d'àmbit local i comarcal a mesura que s'anaven tancant repetidors.
La manifestació més important va ser la de la diada del 25 d'abril, en què 90.000 persones van reclamar la represa de les emissions pels carrers de València. La marxa va comptar amb un participant d'excepció: el cantautor Lluís Llach va tornar a actuar per un dia i va interpretar tres cançons des de dalt d'un camió, ja que l'Ajuntament de València no va donar permís per instal·lar un escenari.
La mobilització també va arribar a la xarxa. Coincidint amb el tancament de les emissions, desenes de mitjans digitals i blogs van enfosquir-se en un gest que simbolitzava una apagada en solidaritat amb l'audiència valenciana de TV3. A Twitter, les etiquetes #sensesenyal i #volemTV3 es van convertir en "trending topics". Un any després, l'etiqueta #FabraVolemTV3 també va traslladar a Internet la protesta que hi va haver a Castelló.
Una altre front va ser la Iniciativa Legislativa Popular de Televisions Sense Fronteres. Malgrat que l'entitat presidida per Eliseu Climent va recollir més de 650.000 signatures per demanar que canviés la llei, els vots del PP van impedir que la iniciativa prosperés.
El Suprem dóna la raó a ACPV
On sí que hi va haver més sort és en l'ofensiva judicial. ACPV va presentar un recurs contra el govern Camps, però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'any 2008 va desestimar-lo i va obligar l'entitat cultural a pagar de "manera immediata" la multa de 300.000 euros imposada per la Generalitat.
Finalment, el mes de desembre passat, el Tribunal Suprem va donar la raó a Acció Cultural i va obrir la porta al retorn de TV3. El Suprem va sentenciar que el govern valencià no tenia competències per tallar les emissions de TV3 perquè les competències són del govern espanyol.
Fabra rebaixa la tensió
Un altre factor que ha ajudat a la resolució del conflicte és la dimissió de Francisco Camps, l'estiu del 2011, arran del cas dels vestits de la "trama Gürtel". El seu successor, Alberto Fabra, ha mostrat bona voluntat perquè hi hagués entesa per permetre la reciprocitat entre les dues televisions autonòmiques, un discurs que ja feia en la seva etapa d'alcalde de Castelló.
Ara, l'acord entre els dos governs anunciat pel conseller de la Presidència, Francesc Homs, aquest dimarts des del Palau de la Generalitat, permetrà que es tornin a veure els dos canals a tots dos territoris.
D'aquesta manera, culminava l'ofensiva del govern de Francisco Camps contra les emissions de TV3. Han calgut més de dos anys i s'han lliurat batalles al carrer, al Parlament i als tribunals fins a l'anunci de l'acord de reciprocitat entre els governs català i valencià.
Camps inicia el tancament de repetidors
TV3 es va començar a estendre al País Valencià entre 1984 i 1986, gràcies als repetidors que va anar instal·lant Acció Cultural a tot el territori amb aportacions econòmiques de milers de valencians.
El mes de març de 2007, l'aleshores president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va ordenar tancar-ne les emissions en una data simbòlica, el 25 d'abril, coincidint amb els 300 anys de la Batalla d'Almansa. L'executiu valencià justificava la mesura perquè es van ocupar unes freqüències d'emissió que el Ministeri d'Indústria va cedir l'any 2006, però que no volia ratificar.
El primer pas va ser l'intent de clausurar el repetidor del coll de la Carrasqueta, a Alacant, el 27 d'abril. Un grup de 300 persones concentrades al cim van impedir que els funcionaris de la Generalitat precintessin el repetidor. Sis mesos després, però, el govern va precintar-lo sense avisar, per evitar una nova mobilització.
Durant mesos, la Generalitat valenciana va anar clausurant repetidors i, al mateix temps, va sancionar ACPV amb multes milionàries, fins a arribar als 680.000 euros. L'any 2008 es van tancar els repetidors de la Ribera Alta i la Costera, a més de l'emissor de la serra de Perenxisa. Durant els mesos següents també es van clausurar el de les comarques centrals, i el de Morella. Malgrat les protestes ciutadanes i algun revés judicial, de mica en mica els llocs on es podia veure TV3 al País Valencià es van anar reduint.
Protestes contra la fi de les emissions
El tancament de les emissions va generar una gran oposició, tant al País Valencià com al Principat. Des del mateix dia que el senyal de TV3 es va enfosquir, les xarxes socials van fer una crida a fer concentracions de protesta i també van ser moltes les mobilitzacions d'àmbit local i comarcal a mesura que s'anaven tancant repetidors.
La manifestació més important va ser la de la diada del 25 d'abril, en què 90.000 persones van reclamar la represa de les emissions pels carrers de València. La marxa va comptar amb un participant d'excepció: el cantautor Lluís Llach va tornar a actuar per un dia i va interpretar tres cançons des de dalt d'un camió, ja que l'Ajuntament de València no va donar permís per instal·lar un escenari.
La mobilització també va arribar a la xarxa. Coincidint amb el tancament de les emissions, desenes de mitjans digitals i blogs van enfosquir-se en un gest que simbolitzava una apagada en solidaritat amb l'audiència valenciana de TV3. A Twitter, les etiquetes #sensesenyal i #volemTV3 es van convertir en "trending topics". Un any després, l'etiqueta #FabraVolemTV3 també va traslladar a Internet la protesta que hi va haver a Castelló.
Una altre front va ser la Iniciativa Legislativa Popular de Televisions Sense Fronteres. Malgrat que l'entitat presidida per Eliseu Climent va recollir més de 650.000 signatures per demanar que canviés la llei, els vots del PP van impedir que la iniciativa prosperés.
El Suprem dóna la raó a ACPV
On sí que hi va haver més sort és en l'ofensiva judicial. ACPV va presentar un recurs contra el govern Camps, però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'any 2008 va desestimar-lo i va obligar l'entitat cultural a pagar de "manera immediata" la multa de 300.000 euros imposada per la Generalitat.
Finalment, el mes de desembre passat, el Tribunal Suprem va donar la raó a Acció Cultural i va obrir la porta al retorn de TV3. El Suprem va sentenciar que el govern valencià no tenia competències per tallar les emissions de TV3 perquè les competències són del govern espanyol.
Fabra rebaixa la tensió
Un altre factor que ha ajudat a la resolució del conflicte és la dimissió de Francisco Camps, l'estiu del 2011, arran del cas dels vestits de la "trama Gürtel". El seu successor, Alberto Fabra, ha mostrat bona voluntat perquè hi hagués entesa per permetre la reciprocitat entre les dues televisions autonòmiques, un discurs que ja feia en la seva etapa d'alcalde de Castelló.
Ara, l'acord entre els dos governs anunciat pel conseller de la Presidència, Francesc Homs, aquest dimarts des del Palau de la Generalitat, permetrà que es tornin a veure els dos canals a tots dos territoris.
