De cada tres persones que caminen pels centres urbans, dues hi fan una compra

Ho recull un estudi de les associacions de comerciants de vuit ciutats mitjanes: Tarragona, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vic, Olot i Figueres

Òscar ArmengolActualitzat

De 10 persones que entren caminant als centres urbans, 6,5 hi fan una compra. És una de les dades de l'informe d'aquest any de l'observatori impulsat per la Fundació Comerç Ciutadà, que agrupa les associacions de comerciants de vuit ciutats mitjanes: Tarragona, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vic, Olot i Figueres.

Aquest alt índex de compradors ha estat una sorpresa per als mateixos comerciants. La percepció dels botiguers era que, pel centre de les ciutats, hi passen moltes persones, que van a la feina, a l'escola o a fer gestions administratives, però que els que hi compren són minoria. Precisament, l'objectiu de l'Observatori dels Centres Urbans, creat l'any passat, és que el comerç de proximitat deixi de moure's per percepcions i pugui actuar a partir de dades fiables. Així volen fer front a la creixent competència de les grans superfícies i de la venda online. Ho explica Maria Costa, presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà:

"És una dada que ens satisfà perquè demostra que el comerç està actiu. Aquí, a Catalunya, les compres per e-commerce són d'un 5 a un 6 per cent, són dades encara molt baixes en comparació amb altres països."

 

 

Comptadors que detecten canvis de calor

La mitjana ha sortit de relacionar més de 260.000 tiquets de compra de 160 establiments d'aquests poblacions amb els fluxos de vianants registrats per uns comptadors piroelèctrics. Aquests aparells tenen dos sensors: l'un detecta canvis de calor i, per tant, persones, i l'altre, en quina direcció van. La incorporació dels tiquets és, justament, la gran novetat de l'estudi del 2019, ja que en el de l'any passat, el primer que es va fer, només es quantificava l'afluència de vianants. 

Quina utilitat té saber la mitjana de compradors? Doncs permet, entre altres coses, gestionar millor els centres urbans i planificar estratègies de futur. Jordi Obradors, coordinador de l'Observatori dels Centres Urbans:

"Tenim la ràtio de compres per carrers, per zones, per tipus d'activitat... Per tant, quan hi ha nous emprenedors, noves empreses que es volen ubicar a qualsevol d'aquestes ciutats, nosaltres els podem fer un servei d'assessorament, els podem orientar a quin carrer, en funció del tipus de botiga que volen obrir, tindran un factor de conversió, entre visitants i operacions, més òptim."

 

 

El dissabte no és el dia de més vendes

Una altra percepció errònia: que el dissabte és el dia de més vendes. Segons l'estudi, el divendres és el dia amb més transaccions a Terrassa i Mataró, a Granollers és el dijous, dia de mercat, i a Sabadell les compres estan més repartides en tres dies: dimecres, dijous i divendres.

"Però en el sector equipament de la persona, dimecres, dijous i divendres és relativament fluix, en canvi, els dissabtes és el sector que més destaca, amb una conversió de tiquets altíssima. Per tant, podem identificar els dies de més activitat, però, llavors, els podem sectoritzar, de manera que li podem dir a qui ven roba quin dia és el millor i el mateix, per exemple, per a qui ven alimentació."

L'informe també fa un cens dels locals comercials del centre de les 8 ciutats estudiades. Això posa en evidència un alt índex de rotació, del 8 per cent, és a dir, comerços que obren, tanquen o canvien d'activitat, però també que un 19 per cent dels locals estan tancats. Això últim és conseqüència, entre altres factors, segons lamenten des de la Fundació, de l'elevat preu dels lloguers.

 

ARXIVAT A:
Economia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut