Un grup de persones passejant pel carrer Girona de Figueres, el mes d'agost de 2020 (ACN / Gemma Tubert)
Un grup de persones passejant pel carrer Girona de Figueres, el mes d'agost del 2020 (ACN / Gemma Tubert)

Com ha retallat la covid l'esperança de vida: de 3,6 anys a Madrid a 0,1 a les Canàries

L'esperança de vida en néixer es va reduir poc més de dos anys a Catalunya l'any 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia, i se situa en 82,1 anys

Ramon RadóActualitzat

La covid-19 va frenar l'augment de l'esperança de vida en néixer a Espanya, que ha baixat un any i mig i el 2020 es va situar en 82,2 anys de mitjana, 79,5 en homes i 85 en dones.

És el que mostra l'informe anual "Esperances de vida a Espanya", publicat pel Ministeri de Sanitat, que analitza l'evolució de les dades des del 2006 al 2020.

Entre el 2006 i el 2019, l'esperança de vida a Espanya va augmentar 2,8 anys, abans de baixar un any i mig el 2020.

La baixada de l'any en què va començar la pandèmia del coronavirus és pràcticament igual en homes (1,4 anys) que en dones (1,5).

De fet, abans que comencés la pandèmia, la diferència de l'esperança de vida entre dones i homes era de 5,7 anys, gairebé un any menys que l'any 2006, quan era de 6,6 anys. Aquesta diferència s'ha escurçat una mica més amb la pandèmia, fins als 5 anys i mig.

Una adolescent i una persona gran passegen per un carrer
Una adolescent i una persona gran passegen per un carrer (Europa Press)

Catalunya, en dotzè lloc

A Catalunya, l'esperança de vida se situa en 82,1 anys, 79,4 per als homes i 84,9 per a les dones. Aquesta xifra la situa en la dotzena posició en el conjunt de l'Estat.

Les illes Balears són el lloc de l'Estat amb una esperança de vida més alta, amb 83,8 anys. A continuació hi ha Galícia (83,6 anys) i el País Basc (83,4).

A l'altre extrem hi ha Ceuta i Melilla, amb 79,6 anys, els únics territoris on l'esperança de vida se situa per sota dels 80 anys.

 

Madrid, el lloc on més va baixar l'esperança de vida

Els efectes de la covid no són geogràficament homogenis. A la Comunitat de Madrid és on va haver-hi una caiguda més important de l'esperança de vida.

A Madrid, on la gestió de la pandèmia per part del govern d'Isabel Díaz Ayuso va ser molt qüestionada, l'esperança de vida va baixar 3,6 anys.

L'any 2019 era la zona de l'Estat on hi havia l'esperança de vida més alta, de 85,7 anys. L'any següent, va caure fins a la dotzena posició, empatat amb Catalunya.

En canvi, a les Canàries només va haver-hi una baixada de 0,1 anys, és a dir, poc més d'un mes.

A Catalunya, l'esperança de vida va caure 2,1 anys, dels 84,2 del 2019 als 82,1 del 2020. D'un any a l'altre, Catalunya ha baixat del sisè al dotzè lloc.

 


L'impacte de la covid va ser més gran en la primera onada que en la segona. L'esperança de vida en néixer va disminuir 1,6 anys el primer semestre i 1,3 anys en el segon semestre respecte al 2019.

L'esperança de vida als 65 anys també baixa

D'altra banda, l'esperança de vida als 65 anys també va caure un any i mig. L'any 2020 es va situar en 20,4 anys, 18,3 per als homes i 22,8 per a les dones.

D'aquesta manera, es va frenar l'increment que hi havia hagut entre el 2006 i el 2019, quan va créixer 1,9 anys.

Les xifres de l'esperança de vida als 65 anys mostren un comportament similar a les de l'esperança de vida en néixer: Galícia és on és més alta, amb 21,9 anys, mentre que la dada més baixa és a Ceuta i Melilla, amb 18,6 anys.

ARXIVAT A:
SalutCoronavirus Covid-19
Anar al contingut