De 28 anys, amb estudis superiors i poder adquisitiu, el perfil de l'addicte al joc online

Apostar si guanya el Barça o el Madrid, quin jugador fa el primer gol... Aquest diumenge amb el clàssic, les apostes esportives per internet han tret fum. Aquest és un sector que cada dia mou més diners i, per tant, més jugadors.

Durant la primera meitat del 2017, hi havia 563.000 jugadors actius al joc online a Espanya. Un any després, ja n'hi havia 883.000. Això és un 56% més.

Un sector que té una cara seductora, amb anuncis que protagonitzen famosos, com Neymar o Cristiano Ronaldo, actors o presentadors de televisió que prometen guanyar diners fàcilment i, per atraure els jugadors, fins i tot també regalen diners i bonificacions als nous usuaris.

Tot plegat també ha fet que el perfil del jugador hagi canviat. Abans, era un home, d'entre 40 i 60 anys, que jugava a les màquines escurabutxaques i anava al bingo. Ara, en canvi, es tracta d'un jove, de 28 anys de mitjana, amb estudis superiors, poder adquisitiu i acostumat a les noves tecnologies.

El resultat és que l'addicció al joc afecta persones molt més joves i que s'enganxen més ràpid.  

I és que amb el joc online pots apostar des de casa, sense que ningú et vegi, i les 24 hores del dia. Un casino virtual que no tanca mai. Una combinació perillosa que pot acabar de la pitjor manera: en una addicció al joc. Així ho explica un exaddicte anònim al joc online:

"Amb el mòbil pots apostar en qualsevol lloc, fins i tot al vàter. Estant a la platja. Sopant pots apostar, prenent 'algo', al tren. Estàs conduint i pots apostar al semàfor. Estàs tot el dia."

També ho admet Francesc Pereandreu, exaddicte i president de l'Associació Catalana d'Addiccions Socials.

"Jo a les dues del migdia no podia apostar perquè no hi havia res obert. Ara sí. Abans jo havia de sortir, era visible. Ara és invisible. Ara ningú em veu. Per tant, la sensació de vergonya no la tinc."

L'exaddicte anònim al joc online explica com se li va descontrolar la situació:

"Jo em sentia bé apostant i va anar a més, a més, a més... i quan va a més, comences a perdre més del compte i quan comences a perdre més del compte vols recuperar i quan vols recuperar ja comences a descontrolar."

El descontrol el va portar a perdre més de 300.000 euros i fins i tot a delinquir. Està en tractament i ja fa temps que no juga, però reconeix que aquest bombardeig de publicitat ho fa tot més difícil.

"Haurien de regular-ho com en el seu temps van fer amb el tabac i l'alcohol."

Cristina Martínez, psicòloga de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Mataró, reconeix també que la publicitat constant fa que molts addictes acabin recaient:

"Hem de pensar que molts dels nostres pacients precisament per aquest bombardeig constant de publicitat a totes hores en qualsevol horari fa que molts d'ells no aconsegueixin treure's el joc de la ment i acabin recaient."

El govern espanyol vol regular la publicitat

La intenció del govern espanyol és regular la publicitat. El Consell Audiovisual de Catalunya també demana que es prohibeixin aquests anuncis en horari protegit, de les sis del matí a les deu del vespre, que no apareguin personatges famosos i no permetre bons i bonificacions que incentivin el joc.

Alejando Landaluce, director general de CEJUEGO, Consell General del Joc, que representa les empreses més representatives del sector del joc a Espanya, també demana que es reguli.

"Ningú parla de prohibir. Nosaltres demanem que es reguli. No estem d'acord amb prohibicions de la mateixa manera que ningú parla de prohibir els anuncis durant les rebaixes quan el 7% de la població pateix addicció a les compres compulsives."

També estan a favor d'una regulació els "tipsters", que són com els "brokers" del joc. Koldo Ortega-Monasterio es guanya la vida apostant i assessorant els seus clients.

"La gent et paga perquè els hi diguis el que busquen i la gent confien cegament en tu. Hi ha dies que he arribat apostar 15.000 euros en un dia i cada mes aposto més de 100.000 euros."

Critica que les cases d'apostes suspenen els comptes de les persones que guanyen massa, però, per contra, incentiven els que tenen pèrdues. Assegura que els que guanyen són només un 3%; la resta sempre perden.

Davant tot plegat, l'addicte al joc anònim recomana que ningú aposti:

"La gent ho veu com un joc, que xulo, jo en sé més que ningú. T'ho fan veure d'aquesta manera i això és molt perillós. Recomano que ningú aposti ni un sol cèntim perquè molts acabaran com vaig acabar jo."