David Kirkpatrick: "Facebook és molt més que una suma d'egos" (i II)
David Kirkpatrick és l'autor del llibre: "L'efecte Facebook, la història secreta de l'empresa que connecta el món". Durant molts anys, aquest periodista ha estat l'editor en cap de les seccions d'internet i noves tecnologies de la revista "Fortune Magazine". És cofundador de Technomy. A l'entrevista, Kirkpatrick ha parlat sobre la comunicació a Facebook i com aquesta està provocant canvis socials, polítics i econòmics.
(continuació de la primera part)
Aquí tinc un article del diari "The Guardian", amb data de gener del 2008, que parla d'aquesta relació entre Facebook i la CIA. Explica que Jim Breyer, un dels inversors de la companyia al qual vostè va entrevistar pel llibre, està relacionat amb una firma de capital risc de la CIA.
Això és absurd... No hi té res a veure amb Facebook! És com dir: "Aquest és l'amic del meu amic, ell és policia; per tant, jo sóc policia". In-Q-Tel és una companyia de capital risc que, a més, crec que ja no existeix, no ho sé segur, que va fer moltes inversions en companyies tecnològiques a Silicon Valley. In-Q-Tel mai ha estat relacionada amb Facebook. És una fantasia paranoica. O l'única manera que la CIA podria formar part de Facebook és enviant-hi talps? Però també podria estar infiltrada a TV3, oi?
Un dels nostres lectors ens ha deixat una pregunta per a vostè: "Seria bo saber l'ús que pot fer Facebook de la informació personal que publiquem".
Hi ha hagut molta controvèrsia sobre el tema de la propietat del contingut. En el llibre hi dedico un capítol. Facebook té un apartat que s'assembla molt al que fa servir Amazon o altres serveis d'internet. Va haver de rectificar les condicions del seu servei i ara diu explícitament que la informació que es posa al mur és propietat de cada persona i que té dret a retirar-la. Però tothom ha de saber que en el moment que algú publica alguna cosa al mur, una fotografia, un vídeo o un comentari, passa a ser de tota la comunitat d'internet. Encara que la gent mantingui legalment la propietat de la informació, sempre algú la pot agafar i distribuir fora de la plataforma. Jo mai poso al Facebook coses que no m'agradaria veure a la portada d'un diari local. Qualsevol fet pot escapar-se del meu control. No és el millor lloc per tenir converses o relacions molt privades.
Al seu llibre diu que si el creixement dels usuaris de Facebook continua com fins ara, el 2012 tots els usuaris d'internet podrien estar connectats a la plataforma. No és una mica utòpic? Té també molts detractors.
Seria possible tècnicament però això no passarà mai.
Ah, no? Per què?
Ara arriba a un terç de totes les persones usuàries d'internet, i això és extraordinari. Però tot s'acaba, i ara desconeixem quins són els límits als quals s'enfronta la companyia. En algun moment tocarà sostre. La clau està en la manera en què Zuckerberg pugui fer front a aquest sostre. I només li queda innovar constantment: traient un nou sistema de missatgeria instantània, una nova plataforma per connectar-se a pàgines externes, grups, pàgines, la moneda Facebook per aconseguir crèdits, etc. Si continuen així, Facebook seguirà a dalt. Però sempre hi haurà algú amagat en un garatge intentant batre'ls. I, d'altra banda, els governs, no la CIA, sinó el govern espanyol, el nord-americà, el xinès, etc. són un perill perquè no poden permetre que acumuli tanta informació personal de milions de ciutadans sense que ells puguin tenir-ne control. Crec que si alguna cosa farà baixar la taxa de creixement de Facebook seran les regulacions governamentals. Potser es podria establir una mena de compromís amb els governs...
Aquesta batalla em recorda la lluita entre Google i alguns governs com el de la Xina...
Sí, exacte. Facebook serà la següent gran companyia que serà perseguida.
Aquí tinc un article del diari "The Guardian", amb data de gener del 2008, que parla d'aquesta relació entre Facebook i la CIA. Explica que Jim Breyer, un dels inversors de la companyia al qual vostè va entrevistar pel llibre, està relacionat amb una firma de capital risc de la CIA.
Això és absurd... No hi té res a veure amb Facebook! És com dir: "Aquest és l'amic del meu amic, ell és policia; per tant, jo sóc policia". In-Q-Tel és una companyia de capital risc que, a més, crec que ja no existeix, no ho sé segur, que va fer moltes inversions en companyies tecnològiques a Silicon Valley. In-Q-Tel mai ha estat relacionada amb Facebook. És una fantasia paranoica. O l'única manera que la CIA podria formar part de Facebook és enviant-hi talps? Però també podria estar infiltrada a TV3, oi?
Un dels nostres lectors ens ha deixat una pregunta per a vostè: "Seria bo saber l'ús que pot fer Facebook de la informació personal que publiquem".
Hi ha hagut molta controvèrsia sobre el tema de la propietat del contingut. En el llibre hi dedico un capítol. Facebook té un apartat que s'assembla molt al que fa servir Amazon o altres serveis d'internet. Va haver de rectificar les condicions del seu servei i ara diu explícitament que la informació que es posa al mur és propietat de cada persona i que té dret a retirar-la. Però tothom ha de saber que en el moment que algú publica alguna cosa al mur, una fotografia, un vídeo o un comentari, passa a ser de tota la comunitat d'internet. Encara que la gent mantingui legalment la propietat de la informació, sempre algú la pot agafar i distribuir fora de la plataforma. Jo mai poso al Facebook coses que no m'agradaria veure a la portada d'un diari local. Qualsevol fet pot escapar-se del meu control. No és el millor lloc per tenir converses o relacions molt privades.
Al seu llibre diu que si el creixement dels usuaris de Facebook continua com fins ara, el 2012 tots els usuaris d'internet podrien estar connectats a la plataforma. No és una mica utòpic? Té també molts detractors.
Seria possible tècnicament però això no passarà mai.
Ah, no? Per què?
Ara arriba a un terç de totes les persones usuàries d'internet, i això és extraordinari. Però tot s'acaba, i ara desconeixem quins són els límits als quals s'enfronta la companyia. En algun moment tocarà sostre. La clau està en la manera en què Zuckerberg pugui fer front a aquest sostre. I només li queda innovar constantment: traient un nou sistema de missatgeria instantània, una nova plataforma per connectar-se a pàgines externes, grups, pàgines, la moneda Facebook per aconseguir crèdits, etc. Si continuen així, Facebook seguirà a dalt. Però sempre hi haurà algú amagat en un garatge intentant batre'ls. I, d'altra banda, els governs, no la CIA, sinó el govern espanyol, el nord-americà, el xinès, etc. són un perill perquè no poden permetre que acumuli tanta informació personal de milions de ciutadans sense que ells puguin tenir-ne control. Crec que si alguna cosa farà baixar la taxa de creixement de Facebook seran les regulacions governamentals. Potser es podria establir una mena de compromís amb els governs...
Aquesta batalla em recorda la lluita entre Google i alguns governs com el de la Xina...
Sí, exacte. Facebook serà la següent gran companyia que serà perseguida.
