David Karp: "A les xarxes socials pots ser un ídol de la nit al dia"
Quan se celebra el desè aniversari dels blogs, l'EBE'09 va convidar a Sevilla a David Karp, fundador de Tumblr, una eina de microblogging que, a diferència de Twitter, permet publicar fotos, textos, àudios, vídeos, enllaços i citacions d'una manera molt senzilla. Karp va parlar amb el 3cat24 sobre identitats digitals i sobre la manera com les xarxes socials permeten ser famós sense tenir cap mèrit.
David Karp podria ser un bon exemple de nadiu digital, és a dir, el jove que aconsegueix tenir èxit a la xarxa amb una idea brillant. Però què és tenir èxit a internet? Nascut el 1986, als 20 anys va crear Tumblr, que té 2 milions d'usuaris (2009), 40 milions d'entrades noves a l'any, 450 milions de pàgines vistes i 20 milions de visitants, i que ha presentat en més de 40 trobades internacionals. Són només 10 persones a l'empresa i per ara no tenen grans ingressos, però això no li treu la son.
Per què fer servir Tumblr si ja tenim Twitter?
És més senzill, hi pots fer servir vídeos, àudios, fotos, citacions, etc. Et permet crear-te una identitat personal.
Un blog també serveix per crear una identitat a internet.
Sí, però quan vam tenir la idea de Tumblr, el 2007, molts dels blogs que s'obrien quedaven sense actualitzar, morts dins la xarxa. Requereix un gran esforç escriure en un espai en blanc i afegir-hi els elements audiovisuals. A Tumblr simplement s'aprofita el que ja has publicat en altres eines: fotos a Flickr, enllaços a Delicious, els teus amics a Facebook, Myspace o Twitter. Tampoc no trobaràs els comentaris típics de gent que va a rebentar-te el blog perquè l'eina demana que identifiquis primer el tipus d'opinió que vols deixar. I si tens una crítica la fas a la teva pàgina, no a la de l'altre.
Quina mena de continguts es troben a Tumblr?
De totes les temàtiques. La majoria són pàgines personals, gent que cuida la seva identitat personal. Però s'han donat casos de continguts que s'han conegut fora de Tumblr. Per exemple, el de "Coses que et fan engreixar", quan un usuari va demanar a la resta que enviessin fotos del menjar que els feia guanyar pes. Es va fer tan popular que fa poc n'ha aparegut un llibre en paper amb molt d'èxit. També n'hi va haver un altre que demanava consells per al seu fill acabat de néixer.
Creus que les identitat digitals estan prou cuidades a les xarxes socials?
Per a la gent jove tenir el perfil a Facebook o Myspace és com una manera de promocionar-se, de tenir una veu pública, atraure l'atenció de la resta. I tenen llibertat per fer-ho com vulguin, com el millor raper, el millor futbolista, el més guapo, etc. Segons el meu parer, tot està exagerat perquè es creen identitats per ser el centre d'atenció. Als EUA qualsevol pot ser una estrella de la nit al dia sense merèixer-s'ho, simplement aconseguint popularitat a les xarxes socials.
Internet ha canviat els ídols?
Abans els millors esportistes eren els nostres ídols, la fama els arribava perquè eren bons. L'era mediàtica va fer famosos els cantants de rock i ara, en aquesta cultura del temps real, on tot passa molt de pressa, el qui millor sàpiga fer anar les eines 2.0 i les xarxes socials és el rei, el centre del món.
Tumblr és una eina de persones, sobretot. Però "Newsweek" i el diari "Público" també hi tenen un compte.
Si, cada cop passa més. També tenim IBM i altres empreses que comencen a entrar-hi. Nosaltres els seguíem el rastre, perquè no volíem un blog corporatiu ni de publicació automàtica de titulars, sinó que es fes un ús intel·ligent de l'eina. "Newsweek" ha aconseguit tenir una relació molt directa amb els seus lectors i tenen redactors dedicats a introduir-hi continguts especials.
Des de quins països es fa servir Tumblr?
Un 55% dels membres són dels EUA i entre un 11 i un 15% japonesos, però ells tenen una manera de bloguejar molt diferent de la nostra. A Europa, la Gran Bretanya és el país que hi té més usuaris. I els de parla hispana només són un 6%.
Què fan els japonesos?
No es creen la seva identitat personal, sinó que fan servir àlies dels còmics manga i publiquen coses de col·leccionista, molt peculiars, que només es troben al seu país.
Ara hi ha una explosió de gent nova a les xarxes, que produeix milions de continguts a internet, a un ritme frenètic. Estem davant d'una bombolla com la del 2001? Esclatarà aviat?
No ho crec. Aquella bombolla era econòmica i va explotar per temes financers. Però fixa't que la creació d'informació va continuar, més a poc a poc, però va continuar. Llavors si necessitaves diners per llançar una eina era molt costós. Havies de tenir servidors i fer pàgines web. Ara és molt més senzill.
I parlant de negocis.. Tumblr quin model segueix? Perquè tot és gratis...
A Tumblr hem pogut atraure uns inversors molt progressistes, que coneixen molt bé el món dels blogs i valoren la nostra eina. Abans han invertit a Twitter i Delicious i saben que el model empresarial ha de ser diferent al tradicional. Per exemple, aconseguir descomptes en entrades a actes públics si es compren mitjançant Tumblr. El model antic és donar-te el mínim i després cobrar-te per tenir una eina útil. S'ha acabat això de fer pagar per cada cosa en què innoves.
Per què fer servir Tumblr si ja tenim Twitter?
És més senzill, hi pots fer servir vídeos, àudios, fotos, citacions, etc. Et permet crear-te una identitat personal.
Un blog també serveix per crear una identitat a internet.
Sí, però quan vam tenir la idea de Tumblr, el 2007, molts dels blogs que s'obrien quedaven sense actualitzar, morts dins la xarxa. Requereix un gran esforç escriure en un espai en blanc i afegir-hi els elements audiovisuals. A Tumblr simplement s'aprofita el que ja has publicat en altres eines: fotos a Flickr, enllaços a Delicious, els teus amics a Facebook, Myspace o Twitter. Tampoc no trobaràs els comentaris típics de gent que va a rebentar-te el blog perquè l'eina demana que identifiquis primer el tipus d'opinió que vols deixar. I si tens una crítica la fas a la teva pàgina, no a la de l'altre.
Quina mena de continguts es troben a Tumblr?
De totes les temàtiques. La majoria són pàgines personals, gent que cuida la seva identitat personal. Però s'han donat casos de continguts que s'han conegut fora de Tumblr. Per exemple, el de "Coses que et fan engreixar", quan un usuari va demanar a la resta que enviessin fotos del menjar que els feia guanyar pes. Es va fer tan popular que fa poc n'ha aparegut un llibre en paper amb molt d'èxit. També n'hi va haver un altre que demanava consells per al seu fill acabat de néixer.
Creus que les identitat digitals estan prou cuidades a les xarxes socials?
Per a la gent jove tenir el perfil a Facebook o Myspace és com una manera de promocionar-se, de tenir una veu pública, atraure l'atenció de la resta. I tenen llibertat per fer-ho com vulguin, com el millor raper, el millor futbolista, el més guapo, etc. Segons el meu parer, tot està exagerat perquè es creen identitats per ser el centre d'atenció. Als EUA qualsevol pot ser una estrella de la nit al dia sense merèixer-s'ho, simplement aconseguint popularitat a les xarxes socials.
Internet ha canviat els ídols?
Abans els millors esportistes eren els nostres ídols, la fama els arribava perquè eren bons. L'era mediàtica va fer famosos els cantants de rock i ara, en aquesta cultura del temps real, on tot passa molt de pressa, el qui millor sàpiga fer anar les eines 2.0 i les xarxes socials és el rei, el centre del món.
Tumblr és una eina de persones, sobretot. Però "Newsweek" i el diari "Público" també hi tenen un compte.
Si, cada cop passa més. També tenim IBM i altres empreses que comencen a entrar-hi. Nosaltres els seguíem el rastre, perquè no volíem un blog corporatiu ni de publicació automàtica de titulars, sinó que es fes un ús intel·ligent de l'eina. "Newsweek" ha aconseguit tenir una relació molt directa amb els seus lectors i tenen redactors dedicats a introduir-hi continguts especials.
Des de quins països es fa servir Tumblr?
Un 55% dels membres són dels EUA i entre un 11 i un 15% japonesos, però ells tenen una manera de bloguejar molt diferent de la nostra. A Europa, la Gran Bretanya és el país que hi té més usuaris. I els de parla hispana només són un 6%.
Què fan els japonesos?
No es creen la seva identitat personal, sinó que fan servir àlies dels còmics manga i publiquen coses de col·leccionista, molt peculiars, que només es troben al seu país.
Ara hi ha una explosió de gent nova a les xarxes, que produeix milions de continguts a internet, a un ritme frenètic. Estem davant d'una bombolla com la del 2001? Esclatarà aviat?
No ho crec. Aquella bombolla era econòmica i va explotar per temes financers. Però fixa't que la creació d'informació va continuar, més a poc a poc, però va continuar. Llavors si necessitaves diners per llançar una eina era molt costós. Havies de tenir servidors i fer pàgines web. Ara és molt més senzill.
I parlant de negocis.. Tumblr quin model segueix? Perquè tot és gratis...
A Tumblr hem pogut atraure uns inversors molt progressistes, que coneixen molt bé el món dels blogs i valoren la nostra eina. Abans han invertit a Twitter i Delicious i saben que el model empresarial ha de ser diferent al tradicional. Per exemple, aconseguir descomptes en entrades a actes públics si es compren mitjançant Tumblr. El model antic és donar-te el mínim i després cobrar-te per tenir una eina útil. S'ha acabat això de fer pagar per cada cosa en què innoves.
