David Fernàndez: "Si l'autodeterminació és el delicte, em declaro culpable i reincident"

El periodista i exdiputat de la CUP ha respost finalment també a Vox "per imperatiu legal" i mostrant la repulsa a "tota forma de feixisme"
David Fernàndez: "Si l'autodeterminació és el delicte, em declaro culpable i reincident"
Madrid

David Fernàndez: "Si l'autodeterminació és el delicte, em declaro culpable i reincident"

El periodista i exdiputat de la CUP ha respost finalment també a Vox "per imperatiu legal" i mostrant la repulsa a "tota forma de feixisme"
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez ha fet una defensa contundent del dret a l'autodeterminació en el judici del procés. Fernàndez és el segon testimoni que ha comparegut al Suprem aquest 25 d'abril a la tarda i, en la línia del testimoni anterior, el diputat d'ERC Ruben Wagesnberg, ha reivindicat la desobediència civil pacífica.

Fernàndez ha proclamat que era conscient que l'1-O era un acte de desobediència i ha afegit que continuarà exercint-lo "mentre l'autodeterminació sigui un delicte":  

"N'era conscient, i la vaig desobeir a consciència. I la vaig desobeir el 9N, que també hi va haver prohibicions, i no només jo, sinó crec que també 2,3 milions de persones perquè, si l'autodeterminació és el delicte, em declaro culpable i reincident, perquè mentre sigui delicte seguiré fent-ho i reincidint fins que aquest dret no sigui un delicte, sinó que sigui un dret democràtic."

 

Fernàndez ha explicat que l'1-O ell va ser a l'Escola Dovella, del barri barceloní del Clot, i li va tocar "interlocutar amb els binomis" dels Mossos d'Esquadra. Ho va fer per advertir-los que no podrien entrar:

"Em van dir que havien d'entrar a retirar les urnes i els vaig dir que la realitat era la que era i la gent pacíficament impediria aquest accés."

 

"Cap planificació de violència" des de l'espai independentista

Després que hagi parlat de l'activisme d'En Peu de Pau a favor de la desobediència pacífica, les acusacions li han preguntat per conductes com "insults, amenaces, cops a cotxes, llançaments d'objectes o coces" a les forces policials que van actuar a Catalunya entre el 20S i l'1-O.

Fernàndez ha admès que en alguns moments hi va haver cops o insults, però ha remarcat que van ser "marginals" i que des de l'independentisme català "mai" es va promoure la violència, sinó tot el contrari:

"Jaime Moreno: Sap si aquestes conductes es van desenvolupar en les concentracions entre el 20S i l'1 d'octubre?

David Fernàndez: Amb caràcter general i majoritari, no. Ara, en un context com el que es va viure d'excepcionalitat com l'1 d'octubre, és obvi que van passar moltes coses. Hem vist imatges de diversa mena. Però centrar-nos en el marginal i espontani... No hi ha una sola estratègia de planificació de violència en cap espai sobiranista que l'1-O cridés a respondre amb cap dels criteris que està ressenyant, sinó tot el contrari."

 

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha interrogat David Fernàndez


Quan l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, li ha demanat si la resistència passiva podria incloure l'ús de força, Fernàndez li ha reclamat que concretés què volia dir "força":

"Seoane: Fer una oposició. Exercir força sobre qui tenim al davant.

Fernàndez: No ho definiria en termes de poder, violència, autoritat. Si em diu força... home, hi ha una fortalesa. El que fem és un poder de reunió. Això vostè ho pot interpretar com a força. És el poder de reunió de la gent el que impedeix el segrest de les urnes."

El testimoni ha parlat dels tallers que En Peu de Pau va fer arreu de Catalunya, en moltes ocasions a CDRs, per formar-los sobre "com resistir les situacions de tensió o repressió policial".

Aquests tallers, ha dit, es basaven en "el principi de l'autocontenció" i també "en la inviolabilitat de l'altre", és a dir, a respectar la integritat física i moral de la persona que tens al davant. "La màxima és que defensar els drets dels altres és també defensar els propis", ha manifestat.

També s'ha referit al canvi de model policial durant la seva legislatura com a diputat, arran del cas d'Ester Quintana, que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma durant la vaga general del 2012. "Es va passar d'un model dels anys 80, dur i coercitiu, a un model sensible, flexible, garantista i preventiu", ha indicat.

Protesta de "severitat pacifista" el 20S

Fernàndez ha definit la mobilització del 20S a Economia com a acte de protesta "d'una severitat pacifista pràcticament absoluta". Ha qualificat de "pacífica i indignada" l'actitud de la gent, i ha afegit que el passadís que van fer els voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana es va obrir "sense cap tipus de problema, en dos o tres minuts".

L'advocat Benet Salellas, durant la sessió d'aquest 25 d'abril

Al migdia d'aquell 20 de setembre va marxar cap a la seu de la CUP alertat de la presència d'encaputxats que volien entrar al local. Fernàndez ha posat en valor l'actitud "deliberadament i conscientment pacífica i determinadament no violenta" de les més de 2.000 persones que es van concentrar a la porta "durant 8 hores i de forma ininterrompuda":

"No hi ha ferits excepte una càrrega inicial contra manifestants a un quart de dues, una càrrega lleu, però va ser absolutament pacífica, festiva, també, en el sentit de generar un clima de distensió i de protesta davant la situació més arbitrària i anòmala que jo, com a representant polític, he viscut mai. Que un cos policial intenti entrar en una seu d'un partit polític sense ordre judicial, comissant propaganda contra la qual no té cap mandat jurídic."

 

Contesta a Vox "per imperatiu legal" i amb denúncia del feixisme

Fernàndez ha respost a totes les parts, inclosa l'acusació popular que exerceix l'extrema dreta de Vox. Ho ha fet després d'adreçar-se al tribunal per preguntar si negar-se a fer-ho podia invalidar el seu testimoni.

David Fernàndez ha declarat durant poc més de mitja hora al Suprem

El jutge Marchena l'ha advertit que estava obligat a contestar totes les parts i li ha recordat que podia incórrer en responsabilitats penals si no ho feia. Finalment, Fernàndez ha acceptat contestar, però deixant constància que ho feia "per imperatiu legal i des l'imperatiu moral de denunciar la crueltat roïna i mesquina de tota forma de feixisme."

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS