Dansa de tuits a Castellterçol

janquimActualitzat
Llegim, a la biografia d'un tuitaire que es fa dir Shanti Valls: "Nascut a Bcn, criat a Castellterçol, corrumput a Moià i adoptat a Girona".

De manera que cada població catalana té la seva dedicació preferent. El recorregut de les últimes setmanes pel mapa del país que tracen els tuitaires ens ho ha anat confirmant. Avui aprenem que la missió de Castellterçol consisteix a oferir-se com a lloc de trobada.

No és cap misteri. La Dansa de Castellterçol ja ens ho ensenyava amb els primers versos:

Dessota el cel de nostra terra
blavós i serè.
aplegueu-vos, donzelletes,
aplegueu-vos, fadrinets.

Esports d'equip

L'actualització d'aquesta vocació s'expressa en missatges com el següent: "Gran reencuentro con un viejo compañero de equipo en Castellterçol !!! Que recuerdos, sentimientos y risas! Fan de los deportes en equipo". 

En efecte, els jocs d'equip tenen una gran capacitat de convocatòria i adapten així els costums d'aquesta vila, antany coneguda pel cultiu de la patata i les poues de glaç: "In #castellterçol a fer una de #fifas! Sofa y colegueo, que mejor recreo".

Un punt de trobada ha de ser apte per a tota mena de caràcters, sense tenir en consideració el color del sofà on els esportistes seuen a jugar: "@Alexcampa7 @AuroraMarques14 las periques de #castellterçol".

És a dir: sense condicions i seguint l'exemple de la volta celeste. La Dansa ens ho recorda:

Tal com s'apleguen amorosos
dalt del firmament
a dansar misteriosos,
lluminosos
els estels.

Espantar la crisi

De vegades, les trobades no arriben a la culminació: "@jordicuminal bon dia jordi!! Records d castellterçol. Te vist al semafor po mha fet vergonya saludar".

Potser si no es tractés d'un càrrec del govern no hi hauria hagut aquesta reacció o tal vegada és que els semàfors provoquen atacs de timidesa, però la falta de comunicació amb un responsable de la comunicació oficial no és cap prova definitiva en sentit contrari sinó més aviat l'excepció que confirma la norma.

En canvi, sí que podríem entendre com una ratificació de la hipòtesi de partida l'oferta de llocs per viure. Només un indret que se sap ideal per a trobades de tota mena és capaç de generar una notícia com aquesta: "#Chollo en #Castellterçol #Barcelona. #Piso de 106m2, 2h 2b, ext con aire acond, 161MIL€ #hipoteca 624€/mes".

És veritat que es fa una mica estrany que una entitat financera amb dificultats greus es presenti amb la paraula "chollo", però la cosa immobiliària ja ho té, tot això. Va ser amb aquest mot d'ordre que es van posar els fonaments de la crisi hipotecària i és raonable que el declivi mantingui la mateixa consigna. Més valdrà que, seguint de nou la Dansa, aprenguem a reaccionar amb una disposició més entonada:

Cantem, jovent, que va de bo,
dansem de punta i de taló;
qui canta los seus mals espanta,
cantem, dansem de bo i millor.

Pel que anem veient, mentre cantem per espantar els mals, els governants han decidit que per sortir del forat haurem de posar quaranta alumnes a les aules de batxillerat, perquè així l'educació farà una gran millora. Als ignorants que no exercim de ministre ens costa entendre-ho, però és perquè som llecs. Si fóssim ministres, sabríem perfectament que un augment del 66% de les taxes universitàries és una gran idea per superar la desconfiança dels mercats.

Mentrestant, Castellterçol s'ofereix als que no tenen feina com a lloc de trobada, la seva vocació en aquest país de corruptes que acaben indultats: "El paro sube un 2.00 % durante MARZO ( 2012 ) en CASTELLTERÇOL".

Per alguna banda ens han de tenir ben lligats. La Dansa ja ens ho advertia:

Fem la cadena
oidà!
Fem la cadena
que ens encadena;
fem la cadena
oidà!
Fem la cadena
que ens unirà.

Tempestes íntimes

També s'hi podrien trobar els fantasmes ossuts dels coronels borbònics del segle divuit, si fem cas de la nota històrica que aporta aquest tuit: "@jordi_filba Dintre de Catalunya hi havien pro borbònics. Ciutats com Cervera, Pinell de Brai, Castellterçol".

Si aquestes rèmores del passat no es presenten a la cita, no cal que passi ànsia ningú. A Castellterçol s'hi congrien les tempestes: "Tornant de l'Estany. Núvol impressionant @ Carretera a Castellterçol". 

Encara més, el poble es presenta al món com el lloc millor per a les trobades íntimes:"@kaskas7. Que hi ha millor que #castellterçol per passar la tarda rei? Jojojo vina'm a visitar".

Sí, kaskas7, vés-hi. Descobriràs el que ja sabem perquè, una vegada més, està explicat a la famosa Dansa:

Do'm la maneta, nina
blanca i fina,
d'englantina
bella flor;
do'm la maneta, amor,
robadora del meu cor.
Tens el pas de perdiueta,
el cantar de rossinyol,
la carona de pometa
perla de Castellterçol.

El mapa i la lletra

L'únic detall sorprenent és que un lloc que es dóna a conèixer com a punt de cites sigui perfectament desconegut pels serveis de transport d'uns grans magatzems: "Fixa't, #ElCorteInglés diu que et porta les compres en 24 h. A #Castellterçol fa tres dies que s'esperen... Potser no els surt al mapa?".

Aquests misteris tenen sempre dues causes alternatives: la ignorància o el descuit. Les mateixes raons que porten l'equip de Viasona a afirmar que "la Dansa no té lletra perquè és una peça instrumental". 

Però seria injust subratllar els errors sense anotar les virtuts essencials d'un lloc que tothom sap que és ideal per trobar-s'hi. Quedem-nos, per tant, amb aquesta conclusió: "#Castellterçol mola!".

O, dit d'una altra manera:

Tral-la-ra.
Visca la dansa gentil;
tral-la-ra, sardana alegroia
de muntanyencs estil.




Anar al contingut