Cues per aliments a Alemanya, on un 16% de la població viu en la pobresa
Les ajudes socials són insuficients, sobretot per al col·lectiu de pensionistes
Sovint es parla d'Alemanya com el motor econòmic de la Unió Europea. Les empreses del DAX, l'índex de la borsa de Frankfurt, són gegants mundials. I la recaptació del govern federal situa el superàvit per damunt dels 13.000 milions d'euros anuals.
Però hi ha una altra realitat; la del 15,7% de persones que viuen en la pobresa. A Alemanya és oficialment pobre qui ingressa menys de 13.000 euros nets l'any.
I també la dels milions d'alemanys han de col·leccionar feinetes, els anomenats "minijobs", per arribar dignament a finals de mes, sobretot els pensionistes.
Marc Stolle es veu obligat a viure de les ajudes.
"Avui dia ja no pots viure de la pensió. Un treballador de la meva generació, que no sigui professor, doctor, director o alguna cosa d'aquest nivell, quan arriba a la jubilació ha de viure de les ajudes socials."
Però amb les ajudes socials tampoc no n'hi ha prou i els punts de repartiment d'aliments es multipliquen a les grans ciutats.
En Marc és un entre milions de persones que viuen del sistema social Hartz IV, creat per la socialdemocràcia i conservat gustosament pel conservadorisme de la cancellera Merkel.
De manera resumida, Hartz IV són: 400 euros al mes més les despeses derivades del lloguer de l'habitatge.
Mustafa Sahin rep ajudes socials fa de voluntari:
"Aquí hi ha tants alemanys com estrangers. Hi ha molts alemanys que no tenen diners, que han tingut un accident o que estan malalts."
A final d'aquest gener, Berlín serà la primera ciutat alemanya que farà un recompte oficial de persones sense sostre. Arreu del país es calcula que n'hi ha més de mig milió.
Una escena habitual tant a Berlín com a la resta de grans ciutats alemanyes: una cua de persones esperant el que potser serà el seu únic àpat calent del dia, un plat de sopa.
Ursula Sachs, voluntària:
"Als sensesostre no els podem donar patates perquè no poden cuinar res. Els donem una mica de pa o d'embotit o fruita."
Bernd Backhaus, responsable d'un menjador social, no té gaires esperances que la situació canviï:
"Com a menjador social treballem per a la gent que cau del sistema. Esperem que cada cop siguin menys. Seria ideal que deixéssim de ser necessaris, però no crec que arribi a veure que els polítics ho aconsegueixin a Alemanya."
Hanim Baris rep ajudes socials i assegura que al menjador social hi troba moltes més coses:
"Vinc al menjador social perquè aquí hi tinc els amics. M'agrada perquè aquí hi ha aliments i d'altres coses. Trobo molt bé que existeixin els menjadors socials."
Les xifres encara són més preocupants pel que fa a la pobresa infantil. A Alemanya s'acosta al 20%. I un 15% més estan amenaçats per la pobresa.
