Cues de nous pobres als bancs dels aliments i menjadors socials pel coronavirus

Persones que mai no havien fet ús de serveis socials per alimentar-se busquen menjar per a ells i les seves famílies

Actualitzat

La demanda de menjar als bancs dels aliments ha crescut molt des que va esclatar la pandèmia. Moltes persones que mai abans havien demanat ajuda, ara, fan cua davant de les entitats. Milers de persones no tenen cap ingrés en aquesta crisi.

El perfil dels que treballaven i mai havien necessitat ajuda per menjar es multiplica. Les peticions a Barcelona s'han disparat.

A la parròquia de Sant Joan d'Horta, els voluntaris de Càritas que preparen els lots de menjar es troben que hi ha cares noves, persones que han perdut la feina amb el confinament. És el cas de Carla Mateus, que viu amb la seva germana, els seus pares i la seva àvia. Fa dos mesos entraven tres sous a casa; ara, cap.

"La meva mare cuidava una dona gran, el meu pare treballava de paleta, fent reformes, i jo treballava en publicitat. Ara, amb aquesta situació, cap del tres no tenim feina i hem de pagar el lloguer del pis."

Com ella, hi ha moltes famílies que vivien de l'economia submergida. Ara no tenen ni sou, ni atur, ni ajudes.


"Ganes de plorar"

És el cas de Cristian Alonso Díaz, que són 5 a casa, i paguen 350 euros per compartir pis. Abans de la covid, ell feia de manobre per 50 euros al dia; ara, res.

"De vegades, tinc ganes de plorar perquè amb aquesta situació no puc treballar."

En una situació límit també hi ha Íngrid Cabani, que just fa dos mesos havia d'obrir un negoci. El somni s'ha estroncat, no té cap ingrés i té un crèdit per pagar.

"Havia llogat un petit local per fer arranjaments de roba. Vaig demanar un crèdit al banc per comprar màquines i teles, i tot es va quedar aturat."

El propietari del local no li està cobrant el lloguer per la situació actual, però deu dos mesos del lloguer del pis i del subministrament d'aigua i electricitat. Vol vendre per internet els coixins que fa.

"Però la gent no té diners per comprar, tampoc."

El seu marit treballava de taxista i ha perdut la feina i tenen tres fills.

 

Amb una situació irregular, la majoria recorren a entitats com Càritas per subsistir. En aquesta parròquia, Caliu - Espai d'Acolliment atén ara unes 1.000 persones i calcula que amb cada lot d'aliments cobreixen un àpat al dia.

Núria Font hi fa de voluntària.

"És que no ho diries perquè van súper ben vestits, súper ben educats. I et diuen que els fa vergonya. Alguns venen amb llàgrimes als ulls. Va venir un home plorant perquè la seva dona i el seu fill feia tres dies que no menjaven."

Càritas té 500 punts on reparteix menjar i només a la ciutat de Barcelona atén 10.000 persones. Moltes més de les que hi havia abans del confinament.

"I no té aturador. Cada dia ens venen entre 4 i 10 famílies noves que t'estan demanant si els pots atendre. Jo diria que abans a Barcelona no hi havia ningú que passés gana perquè espais de menjar n'hi havia molts. Actualment, jo crec que hi ha gent que passa gana."

Als menjadors socials també han crescut les cues amb la crisi de la Covid-19. Són persones que no hi havien anat mai abans, però que, ara, han perdut la feina de cop o encara no han cobrat els ERTO.

 

El menjador Gregal de Barcelona, al límit amb Sant Adrià de Besòs, van haver de tancar per falta de viabilitat econòmica. L'Ajuntament de Barcelona es va comprometre a rescatar-lo i que pogués tornar a obrir d'aquí uns mesos amb la cuina reformada.

Amb la crisi de la Covid-19, però, les dues encarregades de tirar-lo endavant, la Mercedes i la Montse, van decidir que havien de fer alguna cosa. I van demanar poder anticipar-se a l'obertura del menjador, i ser un dels punts de distribució d'àpats de l'Ajuntament.

Montse Rodríguez Maurín, impulsora d'aquesta iniciativa, explica que ara reparteixen 250 menús al dia.

"Jo visc aquí de tota la vida,  jo conec la gent que ve a buscar el menjar, i aquesta gent no ha vingut mai al menjador, mai! A nosaltres ens farien falta, t'ho dic de veritat, 500 menús al dia, 500 per no dir-li a ningú 'ves que no tinc menjar'."


ERTO sense cobrar

A la cua del Gregal hi ha gent com la Rosa Maria, que treballava en el sector de l'hoteleria i el seu marit, en la neteja de gimnasos.

"És la primera vegada que ho he necessitat. Fins ara me n'he anat sortint; ara, no puc més. Tenia treball. Han trigat 2 mesos en pagar els ERTO. Els han calculat malament."

O el Francisco José, que només ha cobrat la part de l'ERTO pagada per l'empresa. Li fa una mica de vergonya, diu, haver de demanar menjar.

"Sóc cuponer, venc cupons de l'ONCE. Ens han fet un ERTO i, la veritat, mai m'havia trobat en aquesta situació."

La Susana explica que treballa netejant des dels 14 anys, però ara, amb un fill, no arriba a totes les despeses. Diu que el seu marit va trobar una feina abans de l'alarma, però com que era una suplència l'ha perdut sense ERTO.

La Carmen és cambrera de pisos.

"Vaig anar a l'atur i després m'he trobat en una situació que no tinc cap ingrés. Però tampoc no em fa vergonya venir."

 

Mercedes Rodríguez Maurín, que amb la seva germana fa el repartiment d'aliments Gregal al barri Besòs-Maresme, en fa aquesta radiografia de la realitat.

"En aquest barri hi ha molta gent que no ha acabat els estudis, i aleshores el treball que poden trobar és el de base. I això és el que ens preocupa molt, perquè és aquest treball el que faltarà, no?"

Són les primeres víctimes del sistema. Si abans de la crisi sanitària començaven a aixecar el cap, ara, la pandèmia, l'alarma i el confinament els han deixat al límit de les seves capacitats econòmiques per fer front a la situació.

ARXIVAT A:
Coronavirus PobresaAlimentació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut