Crònica del primer viatge, per Jordi Corbalan
El despertador ha sonat ben aviat. Eren quarts de cinc de la matinada. "Taxi, a l'estació de Sants, sisplau!" Taxista: "Què, voleu agafar l'AVE per anar a Madrid, oi?" 5:30 del matí vestíbul de l'estació. Micròfons, càmeres, flaixos. Molta expectació per recollir les primeres impressions dels viatgers del primer AVE Barcelona-Madrid. Domina el vestit i la corbata. Més homes que dones. Poc equipatge. La majoria van i tornen el mateix dia. No en tenen cap dubte. A partir d'ara, a Madrid en tren. Un home d'uns quaranta i molts anys viatja amb el seu nebot. Vestit d'uniforme, la criatura va a escola a Madrid i el seu oncle li regala el primer viatge en AVE des de Barcelona. Si tot va bé, a les 9 podrà explicar-ho als seus companys de classe.
6 del matí: el tren arrenca. Per la megafonia de l'estació, l'anunci de la sortida del tren s'escolta des de les vies de Rodalies. Un sabadellenc arriba suant a l'andana. L'AVE és a punt d'arrencar. Els problemes d'aquest matí a Rodalies l'han atrapat a la plaça Catalunya i per poc perd el tren.
L'AVE comença a accelerar. Passem pel maleït túnel de Bellvitge. És de nit. Activitat frenètica dels periodistes a bord del tren. Pocs viatgers han pogut evitar ser fotografiats i entrevistats. Al vagó restaurant, un viatger degusta el primer sandvitx que havia sortit de la cuina. Ens ho explica com aquell qui fa la seva contribució a un dels titulars del dia. Un pare porta en braços una criatura de pocs mesos. Quan creixi podrà explicar que ha estat el viatger més menut del primer AVE Barcelona-Madrid.
A la cabina, el maquinista prem l'accelerador. A 300 km/h bona part del viatge. Diuen que és més fàcil portar un AVE que un tren de Rodalies (no m'estranya, tal com continuen les coses per Rodalies). Passem per l'estació del Camp de Tarragona tan ràpidament que no l'hauríem vist si no fos per la lluminària de la petroquímica. Poc després deixem a mà dreta la Seu Vella de Lleida. Cap a Calataiud comença a clarejar. Núvols i paisatge de meseta. Anem tan de pressa que cap a Guadalajara el tren ha de començar a afluixar.
8:35: arribem a Atocha. Dues hores i trenta-cinc minuts, tres minuts per sota del millor temps previst pel trajecte. Cares de satisfacció entre els usuaris i els responsables de Renfe i Adif. Tothom ha fet història. Setze anys després del Madrid-Sevilla, l'AVE ja és a Barcelona. El camí continua ara cap a França. Objectiu: 2012. Em quedo amb una última imatge: quatre turistes japoneses es fotografien davant del pròxim AVE que ha de sortir cap a Barcelona.
L'AVE comença a accelerar. Passem pel maleït túnel de Bellvitge. És de nit. Activitat frenètica dels periodistes a bord del tren. Pocs viatgers han pogut evitar ser fotografiats i entrevistats. Al vagó restaurant, un viatger degusta el primer sandvitx que havia sortit de la cuina. Ens ho explica com aquell qui fa la seva contribució a un dels titulars del dia. Un pare porta en braços una criatura de pocs mesos. Quan creixi podrà explicar que ha estat el viatger més menut del primer AVE Barcelona-Madrid.
A la cabina, el maquinista prem l'accelerador. A 300 km/h bona part del viatge. Diuen que és més fàcil portar un AVE que un tren de Rodalies (no m'estranya, tal com continuen les coses per Rodalies). Passem per l'estació del Camp de Tarragona tan ràpidament que no l'hauríem vist si no fos per la lluminària de la petroquímica. Poc després deixem a mà dreta la Seu Vella de Lleida. Cap a Calataiud comença a clarejar. Núvols i paisatge de meseta. Anem tan de pressa que cap a Guadalajara el tren ha de començar a afluixar.
8:35: arribem a Atocha. Dues hores i trenta-cinc minuts, tres minuts per sota del millor temps previst pel trajecte. Cares de satisfacció entre els usuaris i els responsables de Renfe i Adif. Tothom ha fet història. Setze anys després del Madrid-Sevilla, l'AVE ja és a Barcelona. El camí continua ara cap a França. Objectiu: 2012. Em quedo amb una última imatge: quatre turistes japoneses es fotografien davant del pròxim AVE que ha de sortir cap a Barcelona.
