Crítiques al pla per generalitzar peatges: la Generalitat aposta per la vinyeta

Rebuig de sectors polítics i socials al pla del govern espanyol per generalitzar els peatges a autopistes i autovies a partir del 2024. Entre les veus en contra, les de comunitats autònomes, que recorden que moltes vies són de titularitat pròpia o compartida amb l'Estat i demanen tenir-hi alguna cosa a dir.

La Generalitat defensa la vinyeta

És el cas de Catalunya, que va plantejar la idea de la vinyeta, una tarifa plana per circular, i la reivindica com una solució a mig camí.

El projecte de l'aleshores conseller Josep Rull preveia implantar la vinyeta a les vies d'alta capacitat catalanes a partir de l'1 de gener del 2019. Per fer-ho, però, calia un acord amb l'Estat perquè és titular de la meitat de la xarxa.

Aquesta entesa no va arribar ni amb el govern del PP, ni després amb el del PSOE. I ara el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, en una entrevista a TV3, demana a Madrid que dialogui perquè es trobarà amb el problema a la inversa: el 50% de les vies són de la Generalitat. "És una resposta que va tard, malament i unilateral, no la podem compartir", encara que "haurem d'escoltar", comenta Calvet, que reclama diàleg:

"Han de tenir en compte una cosa fonamental, que és que, a Catalunya, el 50% de les vies d'altes prestacions són titularitat de la Generalitat de Catalunya. Per tant, amb nosaltres han de parlar."

Calvet deixa clar que els peatges "s'acabaran el 31 d'agost" i manté l'aposta per la vinyeta, però s'avé al fet que sigui un model transitori cap a un pagament per distància recorreguda, sense barreres però amb arcs, per exemple.

És el que proposen també experts com Sergi Saurí, del Centre d'Innovació del Transport CENIT:

"Sembla bastant coherent un model senzill, tipus eurovinyeta, que ens permeti retenir un esforç de finançament pel manteniment i que no sigui un sistema que ens costi molt. I això, progressivament, s'ha d'anar sofisticant i anar a un model, ja sigui per distància o per emissions."

Àlvar Garola, economista i professor de la UPC, explica que la proposta "va amb la tendència del que està passant a Europa, que és la idea del pagament per ús" de les vies d'alta capacitat. El peatge, afegeix, "pot ser per distància i nombre de quilòmetres que tu facis o pot ser per temps, que et doni temps d'accedir a vies d'alta capacitat per un temps determinat".

Calviño diu que és el sistema "més just"  

Per la seva part, la vicepresidenta d'Afers Econòmics del govern espanyol, Nadia Calviño, ha defensat que el pagament per ús "és el model europeu i el més just" territorialment.

En una compareixença al Congrés, ha argumentat que cal trobar vies de finançament per les carreteres i que ara hi ha "enormes desigualtats" perquè només "uns pocs" paguen peatge:

"Sembla raonable que paguin alguna cosa també els 100.000 vehicles que entren cada dia al país, la meitat estrangers."

I la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha explicat que la data del 2024 "pot ser orientativa" perquè dependrà de com hagi avançat la recuperació econòmica.

El pla del govern espanyol ha rebut crítiques generalitzades. Galícia, Castella i Lleó, Andalusia i Múrcia han rebutjat el plantejament, així com el PP, que ha anunciat que presentarà iniciatives al Congrés per evitar que es dugui a terme.

I el soci de govern del PSOE, Unides Podem, ha reivindicat una "fiscalitat verda" però amb la condició que "no penalitzi la gent treballadora". Des de la formació han afegit que el pagament per ús de les carreteres és "un imposat a les classes mitjanes".

Antipeatges: "No castigar els de sempre"

També han protestat les organitzacions de consumidors com Facua, que afirma que les carreteres s'han de finançar amb els Pressupostos Generals de l'Estat i que els peatges no tenen en compte la renda de l'usuari, o l'OCU, que hi veu afany recaptatori.

I és clar, també de les associacions de transportistes i les organitzacions antipeatges. Antoni Esteban, de Preservem el Maresme, considera que hi ha "massa interessos de determinades empreses que estan pressionant l'Estat i el govern de la Generalitat per posar un peatge per a tothom, perquè és la manera fàcil". Esteban afirma que hi ha alternatives:

"El que passa és que s'han d'estudiar, s'han de posar sobre la taula i fer propostes concretes i correctes, però no castigar els de sempre."

Un altre dels interrogants que obre el pla del govern espanyol és el possible increment de trànsit que podria provocar en ciutats com Barcelona, que ja tenen peatges en alguns accessos la introducció d'una tarifa més reduïda. Per això els experts recomanen mantenir i generalitzar els anomenats peatges urbans.