Carpa d'emergències mèdiques instal·lada al costat de l'Hospital Arnau de Vilanova (ACN/Salvador Miret)
Carpa d'emergències mèdiques instal·lada al costat de l'Hospital Arnau de Vilanova (ACN/Salvador Miret)

Crit d'alerta de l'Arnau de Vilanova davant l'augment de casos de coronavirus a Lleida

Els treballadors de l'hospital denuncien que no hi ha prou personal i que molts sanitaris prefereixen treballar a l'Aragó perquè tenen més bones condicions econòmiques i laborals

Actualitzat

A la regió sanitària de Lleida, els contagis avancen fins al punt que, dels 3.800 casos acumulats des de l'inici de la pandèmia al març, gairebé un miler s'han diagnosticat les dues últimes setmanes, la majoria, al Segrià. I, l'hospital Arnau de Vilanova comença a estar tensionat.

Des del comitè d'empresa de l'hospital denuncien que no hi ha prou personal per fer front al rebrot. Molts professionals prefereixen treballar en altres hospitals, com els d'Aragó, perquè hi guanyen més i perquè les condicions laborals són millors.

En aquesta situació, el personal de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida dubta de tenir prou plantilla.

No només falten metges, també infermeres, zeladors i no només a l'Hospital Arnau de Vilanova, sinó també a l'atenció primària. El mateix Departament de Salut reconeix que està saturada per la feina que se li ha afegit pel coronavirus.

Mentrestant, el departament continua buscant professionals, tant metges com infermeres a les facultats, per pal·liar aquest dèficit de personal.

Però més enllà de les xifres, alguns especialistes consideren necessari per frenar l'avanç, la implicació de psicòlegs, sociòlegs, educadors, ONG... per sensibilitzar i educar altres sectors menys afavorits de la societat, aquells que viuen en precari o persones d'altres cultures perquè es compleixi el rentat de mans, mascareta, distància de seguretat, bàsic per frenar l'avanç d'aquesta pandèmia.

Mentrestant serà crucial veure com evoluciona el ritme d'ingressats des d'aquesta setmana fins divendres per saber i l'Arnau de Vilanova, ja per si mateix en precari, pot aguantar aquest embat del coronavirus.

De moment, s'ha fet una crida als lleidatans perquè no vagin a urgències si no és estrictament necessari.


Un hospital tensionat

A l'hospital, la primera planta està dedicada específicament a la Covid-19. Hi ha 30 places i està gairebé plena. La segona, amb el mateix nombre de places està a un terç de la capacitat.

En general, els malalts ingressats són persones laboralment actives, de menys de 50 anys i de totes les condicions socials, com constata el metge d'urgències Oriol Yuguero.

"Comencem a veure no només aquella persona que recull la fruita, sinó persones implicades en tota la cadena agroalimentària. Des del que manipula l'alimentació a les cambres fins al que les transporta i les seves famílies."

El virus és actiu i s'escampa. De fet, els experts recorden que no ha deixat mai de circular.
 

Al Segrià, els casos augmenten, i continuaran pujant els pròxims dies. I això preocupa els que se n'han de fer càrrec, que no saben si hi haurà prou capacitat assistencial.

El personal de l'Arnau de Vilanova denuncia que fa temps que falten mans i recursos. I ara més.

Melba Concha, presidenta de la Junta de Personal de l'Hospital Arnau de Vilanova, ho explica així:

"No s'ha sabut cuidar el personal. Molt personal ha marxat a altres contrades a treballar i això ens ha fet molt mal. No s'ha cuidat. I sempre, des de la Junta de Personal, hem dit que el personal s'ha de cuidar."

Salut fa una crida a estudiants de Medicina i Infermeria, però a Lleida costa trobar professionals perquè a tocar, a l'Aragó, cobren més.

Divina Farreny, dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, reconeix la situació.

"No hi ha mans, no hi ha professionals. Hem anat a buscar la gent que sortia de la facultat."

Els professionals adverteixen que aquest no és només un problema de salut. Cal, diuen, la implicació d'altres estaments socials per contenir la propagació del virus.

José Luis Morales és cap de planta de Covid-19 a l'Hospital Arnau de Vilanova.

"Potser necessitem epidemiòlegs, potser necessitem sociòlegs que ens expliquin com pensa aquesta gent. Què fem la societat, per què no fem les coses bé. O un filòsof... però potser hem de veure més enllà del que és big data, del que són números. Els malalts tenen cara i condicions socials. I jo, això, sí que ho reivindico molt."

La gran part dels brots actius del Segrià són en empreses de fruita i verdura. Una feina essencial que acumula gran quantitat de treballadors en llocs molt susceptibles de contagi.

Dels 14 brots actius de coronavirus que hi ha al Segrià, 10 afecten empreses hortofructícoles.

 

ARXIVAT A:
Coronavirus
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut