Una dècada clau per endavant per a la crisi climàtica: la línia vermella és el 2030

Amb la tendència actual, a finals dels anys 20 s'hauran emès tots els gasos que l'atmosfera encara pot absorbir sense desestabilitzar-se del tot
Una dècada clau per endavant per a la crisi climàtica: la línia vermella és el 2030

Una dècada clau per endavant per a la crisi climàtica: la línia vermella és el 2030

Amb la tendència actual, a finals dels anys 20 s'hauran emès tots els gasos que l'atmosfera encara pot absorbir sense desestabilitzar-se del tot
Jordi Vilardell Gómez Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Crisi climàtica: ens queda una dècada, perquè la línia vermella és el 2030
Al ritme actual el 2030 ja s'haurà emès tot el CO2 que pot absorbir l'atmosfera sense desestabilitzar-se excessivament (Reuters)

Ara mateix estem assistint a una col·lisió entre la política i la ciència.

La gestió política, que s'autodefineix com "l'art del possible", xoca contra el coneixement científic, que documenta que si mantenim les tendències actuals ens dirigim a una situació potencialment catastròfica a partir del 2030.

Aquesta col·lisió entre ciència i gestió política s'ha tornat a evidenciar, cruament, aquest desembre a la Unió Europea.


Madrid, 11 de desembre: ciència en boca d'una noia

Greta Thunberg intervé a la COP25, la conferència de l'ONU sobre canvi climàtic.

Destaca que cal focalitzar-se en l'objectiu que demana la ciència: fer una forta reducció de les emissions abans del 2030.


Cita un informe famós del 2018 de l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU, que assenyala que el pressupost global de carboni que queda, els gasos que encara pot absorbir l'atmosfera abans d'entrar en una cascada d'efectes sense marxa enrere, és de 420 Gt (gigatones) de CO2 i que emetem 42 Gt més cada any. Això amb dades del gener del 2018.

Fem números? Amb les tendències actuals, en 10 anys des del 2018, a l'entorn del 2028, haurem emès tots els gasos que l'atmosfera pot acollir abans de desestabilitzar-se.

Brussel·les, 12 de desembre: política sense ciència

El Consell d'Europa, l'organisme de la Unió Europea on es reuneixen els estats, discuteix una proposta de Green Deal, de Pacte Verd, que proposa la Comissió Europea.

La reunió va malament. Polònia impedeix l'acord per manca de finançament, ja que la seva transició serà difícil perquè depèn molt del carbó.

La proposta que es discuteix també és poc ambiciosa en els objectius de reducció d'emissions: fa un joc de xifres per acabar proposant un esforç un 30% inferior al que urgeix la ciència per al 2030.

A més, en les conclusions de la reunió, el Consell d'Europa desenfoca la lluita pel clima, parlant "d'aconseguir una UE amb clima neutre per al 2050", quan abans del 2030 podem haver gastat tot el pressupost de carboni que queda, i es refereix a les "darreres novetats científiques disponibles" sense tenir-les presents.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la COP25 de Madrid (ACN)

El llindar de seguretat són 1,5 ºC

L'IPCC va documentar, l'octubre del 2018, que el llindar de seguretat són 1,5 ºC d'escalfament, no. A partir d'1,7 ºC seria molt difícil revertir l'escalfament perquè caldria el desplegament de sistemes d'eliminació de CO2 "a ritmes i volums que és possible que no es puguin assolir".

Sistemes d'eliminació de CO2 amb tecnologia que no tenim i que no sabem si aconseguirem desenvolupar i implantar de forma ràpida i massiva a escala global.

Activistes climàtiques protesten durant la COP25 de Madrid (Reuters)


Risc potencialment catastròfic

L'informe científic més llegit el 2018 el va publicar a l'agost la revista de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units.

Documenta el risc que, a causa de les emissions, el sistema climàtic es desestabilitzi en una reacció en cadena, fora del control humà, fins a una temperatura molt superior a qualsevol dels últims 1,2 milions d'anys, que provocaria greus pertorbacions en els ecosistemes i la societat.

Afirma, també, que cal una acció humana col·lectiva per administrar tot el Sistema Terra -biosfera, clima i societats- incloent descarbonitzar l'economia, la millora dels ecosistemes, canvis d'hàbits, innovacions tecnològiques, nova governança i transformació dels valors socials.


Des del 2021, reduir cada any les emissions un -7,6%

Un dels informes més recents és el que va publicar l'Agència pel Medi Ambient de l'ONU el novembre del 2019. Alerta que per no superar el llindar de seguretat d'1,5 ºC cal que el 2020 sigui el pic de les emissions i que es redueixin bruscament des del 2021 un -7,6% cada any, any rere any.


L'esforç necessari

Urgeix reorganitzar tot el model energètic, econòmic, de mobilitat, social i cultural, i sabem que les accions individuals no són útils si no són tendències massives. Calen projectes de transició basats en els coneixements científics.  

El Green Deal que discuteix la UE no és un projecte útil, per manca d'ambició i dels objectius necessaris. No és un autèntic Green New Deal.

Tenim la dècada dels anys 20 al davant. Aprofitem-la al màxim. Posem tot l'esforç en la lluita pel clima.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Greta Thunberg Comissió Europea Ursula von der Leyen