Crisàlide, la lluna desapareguda que seria l'origen dels anells de Saturn

Després de Júpiter, Saturn és el segon planeta més gran del sistema solar, però són els seus anells els que han fascinat durant segles per la seva bellesa enigmàtica.

Ara una recerca científica ha proposat una hipòtesi de com es podrien haver generat: hauria estat una lluna que hauria caigut sobre el planeta i s'hi hauria incrustat.

Això hauria passat fa uns 160 milions d'anys i la lluna hipotètica, que ha rebut el nom de Crisàlide, hauria deixat una estela al darrere que s'hauria acabat convertint en els anells.

Fruit de la missió Cassini

La recerca, publicada aquest dijous a la revista Science, l'han feta investigadors nord-americans del MIT i la Universitat de Berkeley entre altres amb les dades de la missió Cassini de la NASA i de l'ESA.

Aquesta nau no tripulada va orbitar unes 300 vegades al voltant de Saturn entre el 2004 i el 2017 i les dades que va enviar van revolucionar el coneixement sobre el planeta i els seus enigmes.

A més dels anells, Saturn també té una inclinació molt pronunciada respecte a l'òrbita que fa al voltant del Sol, de 26,7º, que es creia que era deguda a la influència d'un altre planeta, Neptú.

Tità se'n va de Saturn

Però Cassini va mostrar que Tità, la lluna més gran de les 83 que té Saturn, i que és més gran que Mercuri, cada any s'allunya 11 centímetres del planeta, un ritme molt més ràpid de l'esperat.

Amb totes les dades recollides per Cassini, els investigadors de la recerca publicada per Science van simular per ordinador quina evolució del planeta i els seus satèl·lits podia haver portat a la situació actual.

Una lluna d'aigua gelada

La resposta ha estat la hipòtesi de Crisàlide, una lluna d'aigua gelada d'uns 1.500 km de diàmetre, tan gran com Jàpet, la tercera lluna de Saturn, descoberta per Giovanni Cassini el 1671.

En la caiguda sobre Saturn, el 99% de Crisàlide s'hauria integrat en el planeta, i només un 1% hauria quedat en òrbita, i seria l'origen dels anells, que arriben fins a uns 300.000 km de distància però només amb un gruix d'uns 10 metres.

Hauria estat la caiguda de Crisàlide la que hauria provocat la inclinació de l'eix sobre el que gira Saturn, i que hauria contrarestat la influència de Neptú.

"Igual que la crisàlide d'una papallona"

Jack Wisdom, professor de ciències planetàries del MIT i autor principal de la recerca, ha explicat el perquè de l'elecció del nom de la lluna, un perquè força poètic:

"Igual que la crisàlide d'una papallona, aquest satèl·lit va estar inactiu durant molt de temps, i de sobte es va activar i van sortir els anells."

Saturn, que està 10 vegades més lluny del Sol que la Terra, es va formar, com aquesta, fa gairebé 5.000 milions d'anys, de manera que els anells tenen relativament poc temps, menys de 200 milions d'anys.