Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Creixen les sol·licituds d'adopcions nacionals mentre que les internacionals van de baixa

Fa temps que hi ha una suspensió transitòria dels processos de valoració de les famílies per als infants sense necessitats especials per l'alt nombre de peticions

Noemí Prous GómezActualitzat
TEMA:
Menors

En els últims cinc anys, a Catalunya, s'ha gairebé triplicat el nombre de sol·licituds d'adopció per a infants nascuts aquí. El 2016 se'n van presentar 165. L'any passat, 431. Unes xifres a les quals no s'arribava des del 2012.

Sempre que el nombre de sol·licituds està tres vegades per sobre de la xifra d'infants adoptats l'any natural anterior, pel Decret 127/1997, l'administració adopta la suspensió transitòria. Ara mateix, aquesta xifra està vuit vegades per sobre.

Les famílies que estiguin interessades a iniciar un procés adoptiu poden, amb aquesta suspensió transitòria, presentar sol·licitud de registre, però --si aquesta es valora positivament-- queda arxivada per ordre cronològic i no és fins que va avançant la llista que es duen a terme els processos d'avaluació necessaris per tirar endavant l'adopció.

Una mesura que el director de l'Institut Català de l'Acolliment i de la Infància, Carles Segura, defensa per evitar que es desvirtuïn els processos pel transcurs del temps:

"El que es vol evitar és que entre el moment en què es fa la valoració i el moment de formalitzar l'adopció, que no hagi transcorregut un temps tan gran que hagin acabant modificant-se les circumstàncies en què aquella família va ser valorada des del punt de vista laboral, de la composició familiar, de la residència. La vida no s'atura."

El nombre de sol·licituds per a l'adopció nacional s'ha gairebé triplicat des del 2016
El nombre de sol·licituds per a l'adopció nacional s'ha gairebé triplicat des del 2016


Precisament a causa de la suspensió transitòria, fins al 2017 només s'havien tramitat les sol·licituds que havien fet, abans del 2011, les famílies que volien adoptar a Catalunya. A partir d'aquest any sí que s'han pogut recuperar les sol·licituds del 2011 i els anys successius.

 

 

Un decalatge en el temps que Infància diu que s'està mirant de posar al dia, tenint en compte que fins al desembre del 2019 s'han pogut fer les sessions informatives, el primer tràmit del procés, a totes les famílies que van presentar sol·licitud i han estat valorades positivament: gairebé un miler.

En cap cas queden arxivades, és a dir, no es veuen afectades per la suspensió transitòria, les adopcions d'infants amb necessitats especials: la dels nens i nenes a partir de 7 anys, grups de dos o més germans, aquells que tenen alguna discapacitat física, psíquica o els que pateixen algun tipus de malalta crònica. En aquest cas, no hi ha tanta diferència de temps entre la sol·licitud d'adopció i els processos d'avaluació.

L'Ana de la Torre i l'Ignasi Flores van optar per aquesta via quan van decidir adoptar la Naiara, que té la síndrome de l'alcoholisme fetal i, en només un any, van poder tenir la seva filla a casa. Malgrat que reconeixen que és un camí que té les seves complexitats, també creuen que es pot donar un escenari similar amb qualsevol infant:

"Cada nen i cada nena és diferent i cadascun d'ells té les seves coses que t'agraden i et costen més. Les necessitats especials són un afegit que, en alguns moments, et pot cansar. Et pots arribar a sentir impotent. Però nosaltres estimem la nostra filla tal com és i l'acompanyem."

L'Ana i l'Ignasi, amb la Naiara
L'Ana i l'Ignasi, amb la Naiara


Tendència a la baixa en les adopcions internacionals

I si l'interès per l'adopció nacional ha crescut en els últims anys, pel que fa a la internacional la tendència és a la baixa. El punt d'inflexió es va produir a partir del 2010, quan es va passar del miler de sol·licituds a 400 el 2014, només quatre anys més tard. Des d'aleshores, s'han fet al voltant d'unes 300 sol·licituds per any, però cada vegada són menys, i l'any passat van arribar a 211.

 


Entitats com Kune, acreditades per a l'adopció internacional, reconeixen que la pandèmia ha frenat molts processos, però que també hi ha altres factors. Per exemple, el tancament d'alguns països com Rússia o Etiòpia, on abans es tramitaven moltes adopcions.

O també les restriccions que molts imposen al tipus de model familiar: hi ha països en què no està permesa l'adopció si ets parella homosexual, n'hi ha d'altres en què no és possible tirar endavant el procés si ets monoparental i, encara alguns afegeixen una restricció més, si ets monoparental home o dona. Fins i tot, en alguns casos, també es poden tenir limitacions per si ets només parella de fet i no matrimoni o segons el nivell d'estudis.  

Malgrat les diverses casuístiques, però, des de les entitats insisteixen que se segueixi treballant per aconseguir noves opcions per a l'adopció internacional, especialment en aquells països en què l'adopció és necessària. Un exemple seria Sèrbia, on s'han començat a iniciar processos.

O també Haití, on Catalunya era l'única comunitat autònoma que en tramitava les adopcions fins al 2020, quan el govern espanyol, al·legant motius de seguretat atesa la situació política i social que viu el país, va decidir suspendre-les momentàniament. Una situació que lamenten perquè es calcula que hi hauria uns 25.000 nens desemparats.

 

ARXIVAT A:
Menors
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut