Creix la xifra de catalans que estudien en altres països europeus perquè és més econòmic

Estudiar un grau o un màster universitari en alguns països europeus surt molt més econòmic que aquí, i fins i tot gratis. Això fa que estigui augmentant la xifra de catalans matriculats a universitats de fora per fer la carrera, tal com reflecteix un reportatge de Catalunya Informació. L'Associació Catalana d'Universitats Públiques alerta que aquesta situació ens fa menys competitius a l'àmbit europeu però també en comparació amb altres comunitats autònomes.

Ningú no ha comptabilitzat encara quants estudiants han marxat per aquest motiu a estudiar fora, però el fet que aquí un curs de grau costi entre 1.800 i 2.400 euros, mentre que a països com França en valgui 184, ha contribuït que en 5 anys la quantitat d'estudiants espanyols a les universitats d'aquest país hagi crescut un 30%.

A Alemanya, un any universitari surt per uns 500 euros. La matricula dels graus és gratuïta però el jove ha de pagar entre 250 i 300 euros per semestre per les despeses de matriculació i la contribució al fons d'ajuda dels estudiants. Aquest import inclou el bitllet mensual de transport públic, accés a descomptes culturals i a suport econòmic per l'habitatge. A Bèlgica, l'any que ve la matrícula serà més cara però encara serà molt més barata que aquí. A Flandes es pagarà un 45% més fins a arribar a 890 euros per curs. Els valons paguen 830 euros.

A l'altra cara de la moneda hi ha Anglaterra, un dels països europeus on fer carrera universitària surt més car tant per als nacionals com per als estrangers. Un màster a la prestigiosa Universitat d'Oxford pot costar gairebé 70.000 euros. Les matrícules universitàries a Anglaterra també són molt elevades: 12.500 euros per any. Però dins del Regne Unit hi ha el cas d'Escòcia, on els estudis universitaris són gratuïts, tant per als estudiants d'allà com per als d'altres països europeus.

Des de la Generalitat, el director general d'Universitats, Lluís Jofre, admet que els preus són cars però ho justifica així: "Hem optat per mantenir un sistema d'educació no universitària i hem optat per mantenir el sistema de salut universalment gratuït, per entendre'ns, i en canvi, el sistema universitari ha de cobrir una part del cost". Jofre reconeix que, un cop superada la crisi, caldrà fer alguna cosa per escurçar diferències amb Europa, però afegeix que, malgrat els preus, hi ha més de 7.000 estudiants estrangers fent carrera aquí.