Creen unes calces eficaces per a la incontinència urinària, que afecta el 40% de dones

Amb qualsevol esternut, tos, riure fort, o pel simple fet d'ajupir-se o saltar: el 40% de dones pateixen incontinència urinària per esforç. La immensa majoria no aniran a l'uròleg, ja que donen per fet que aquestes pèrdues són "normals", i que no són coses que s'hagin d'explicar.

El cap de la Unitat d'Urologia funcional i femenina de la Fundació Puigvert, Carlos Errando, assegura que la incontinència més comuna és la que tenen les dones que han tingut fills, perquè no només el part, sinó també l'embaràs, afecten el sòl pèlvic. Però n'hi ha d'altres, com les causades pel mal funcionament de la bufeta.

"S'ha de fer un diagnòstic diferencial, cada incontinència s'ha de tractar d'una manera. Aquí fa 40 anys que tenim una unitat especialitzada, i és una llàstima que les dones no hi acudeixin", explica Errando, que recorda que l'especialista en vies urinàries és l'uròleg, i no d'altres especialistes com ara els ginecòlegs.

"És freqüent dir-li a una senyora: 'A vostè se li escapa el pipí?' i que et digui: 'Sí, normal, com a la meva mare i a la meva àvia.' És un error; la incontinència es pot tractar, hi ha solucions quirúrgiques."

Abans d'arribar al quiròfan es poden practicar exercicis de rehabilitació del sòl pelvià per reforçar la musculatura o acudir a fisioterapeutes especialistes. Hi ha qui opta pel tractament pal·liatiu amb peces absorbents. Moltes dones fan servir salvaslips, compreses o bolquers per dissimular les pèrdues. Sovint els condiciona la manera de vestir i les activitats que fan.

Errando hi afegeix que, si una dona té una incontinència lleu i no es vol operar, "el problema es pot pal·liar fent servir absorbents, bolquers". Ara, "s'hi afegeix una alternativa".

A la Fundació Puigvert de Barcelona han acabat amb èxit la validació clínica d'unes calces per a la incontinència d'orina. L'estructura tèxtil té capes molt primes que retenen el fluid i estan fetes amb fibres naturals, com el bambú. Són absorbents i transpirables, antial·lèrgiques i antimicrobianes, i s'eixuguen de pressa i eviten olors.

L'estudi amb les pacients s'ha gestionat des de la direcció infermera de la Fundació. Esther Franquet explica que la idea de dissenyar el producte ve d'una empresa d'Hostalric, Goher Industrial Textil, juntament amb el centre tecnològic Fitex. S'ha finançat des del Ministeri de Ciència i Innovació, i abans de l'estiu les calces es podrien comercialitzar.

"Van presentar un prototip que havien provat als seus laboratoris. Nosaltres ho hem provat amb dones. La incontinència disminueix la qualitat de vida, i dins la qualitat de vida hi ha la part sexual de les pacients; estem parlant de població que pot ser jove", explica Esther Franquet.

Segons Franquet, havia de ser una peça que fes que la persona que hi hagués al davant no notés que és una peça preparada per a la incontinència, que complís les condicions estètiques perquè una dona s'hi sentís còmoda. Són diferents de les calces menstruals, perquè estan pensades per a un element líquid -no és el mateix la incontinència que les petites pèrdues-, i eviten la sensació d'humitat.

Valoració positiva de les participants en l'estudi

Les calces del projecte Stop Incontinència Urinària, STOPIU, tindran diferents colors i formes. La Sònia Castellví és una de les pacients que han entrat en l'estudi, i la incontinència li impedia fer una vida normal. Té una botiga i està tot el dia dreta.

"No em podia posar la roba que jo volia. I psicològicament m'afectava. Perquè sóc jove, i quan dius que tens pèrdues la gent et mira estranyada. De moment, tinc una solució; més endavant ja veurem si el doctor diu que m'ha d'operar", explica Castellví.

El primer dia que es va posar les calces, no se n'acabava de refiar:

"Les vaig veure tan mones, i no eren gruixudes, que jo deia, això s'empaparà de seguida. I sortirà... i no. Psicològicament, m'haig de posar la calceta i la compresa? No, agafo la meva calceta, me la poso i ja està. A l'hora d'anar al gimnàs, una meravella."