Creen un model per predir el risc individual de càncer de mama

Un model per predir el risc individual de càncer de mama podria servir per crear estratègies personalitzades de cribratge i reduir el nombre de mamografies, de falsos positius i de sobrediagnòstics.

El model s'ha elaborat utilitzant dades del BreastScreen Norway (cribratge de càncer de mama de Noruega) i és una col·laboració entre investigadors d'aquest programa i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigació Mèdica. S'ha presentat aquests dimecres en el 13è Congrés Europeu de Càncer de Mama, que se celebra a Barcelona.

El BreastScreen Norway és un programa nacional que convida totes les dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. Per elaborar el model es van analitzar dades d'unes 50.000 dones que van participar en el programa entre el 2007 i el 2020.

Deu factors de risc

Els investigadors van fer servir dades sobre deu factors de risc coneguts i així calcular els riscos individuals de les dones per desenvolupar càncer de mama durant un període de quatre anys.

Entre aquests factors hi havia l'edat, antecedents familiars de càncer de mama, malaltia mamària benigna anterior, densitat mamària, índex de massa corporal i consum d'alcohol.

Els factors de risc es van comparar en dones amb diagnòstic de càncer de mama i sense per avaluar l'impacte de cada factor de risc individual, desenvolupar el model i verificar si aquest era precís en termes generals.

Els resultats indicaven que el risc de desenvolupar càncer de mama durant un període de quatre anys variava des d'un 0,22% per a algunes dones fins a un 7,43% per a d'altres, amb un risc mitjà d'1,1%.

L'estudi l'ha presentat en el congrés el doctor Javier Louro, de l'Hospital del Mar, que s'ha referit als factors de risc coneguts:

"Per exemple, envellir, tenir antecedents familiars de càncer de mama i alguns tipus de malalties mamàries benignes poden augmentar el risc. No hi podem fer gran cosa, sobre aquests factors, però podem fer servir aquesta informació per predir el risc de càncer de mama."

Però també van descobrir que alguns factors són més importants del que es pensava. És el cas de l'efecte protector de les hores d'exercici que fa la dona, que no s'acostuma a incloure als actuals models de predicció del risc de càncer de mama.

Proves de detecció personalitzades

El doctor Louro ha explicat que el model es podria utilitzar per dissenyar proves de detecció personalitzades per reduir els danys i augmentar els beneficis de les mamografies:

"A algú amb baix risc se li podria oferir una mamografia estàndard cada tres o quatre anys i no cada dos. A algú amb risc mitjà se li podria oferir una mamografia 3D avançada cada dos anys, mentre que a les persones amb un risc alt se'ls pot oferir una nova prova de detecció amb mamografia o ressonància magnètica cada any."

Però ha afegit que "totes aquestes estratègies encara són teòriques i se n'ha d'estudiar l'efectivitat". Els autors també alerten que el model es basa en un programa de detecció en un país i que calen més treballs, com ara fer un estudi similar en un entorn diferent o una simulació per ordinador, per comprendre l'impacte de la detecció personalitzada.

Reduir els falsos positius

La doctora Laura Biganzoli, copresidenta del Congrés i directora del Centre de Mama de l'Hospital Santo Stefano de Prato, a Itàlia, que no ha participat a la recerca, ha afirmat que si bé els programes de cribratge de càncer de mama són beneficiosos, també se sap "que algunes persones experimentaran danys potencials causats per falsos positius o sobrediagnòstics".

Per això, creu que un programa de detecció que s'adapti al risc de cada persona podria reduir aquests danys i augmentar els beneficis:

"Aquesta investigació mostra com podríem identificar les persones amb un elevat risc de càncer de mama, però també com podríem identificar les que tenen un risc baix. Per tant, és un pas important cap a la detecció personalitzada."

També seria important reduir falsos positius i sobreadiagnòstics. Aquests darrers es donen quan una persona és diagnosticada i tractada per un càncer que creix molt lentament i que no ha causat cap problema.

En els falsos positius, proves de detecció indiquen càncer, però altres proves demostren que no n'hi ha. En una altra col·laboració entre l'equip noruec i l'Hospital del Mar, publicada a l'abril a la revista Cancer, es concloïa que una de cada cinc dones experimentaran un fals positiu al llarg de la seva vida si passen deu rondes de cribratge en el programa noruec. Una de cada vint experimentarà un fals positiu que conduirà a un tractament invasiu innecessari.