Creen minironyons al laboratori a partir de cèl·lules mare humanes

La recerca d'investigadors catalans pot dur, a llarg termini, a desenvolupar teixits renals que es puguin implantar en malalts
Creen minironyons al laboratori a partir de cèl·lules mare humanes

Creen minironyons al laboratori a partir de cèl·lules mare humanes

La recerca d'investigadors catalans pot dur, a llarg termini, a desenvolupar teixits renals que es puguin implantar en malalts
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Creen en el laboratori minironyons a partir de cèl·lules mare humanes

Cèl·lules renals d'un embrió humà (Flickr)

Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han creat en el laboratori minironyons a partir de cèl·lules mare humanes. La recerca s'ha publicat a la revista "Nature Materials".  

Aquests petits òrgans -o organoides- consisteixen en cultius tridimensionals que s'assemblen al teixit embrionari de ronyó humà durant el segon trimestre de gestació. Podran ser utilitzats per estudiar patologies renals i per investigar l'efecte i la toxicitat de nous fàrmacs per al ronyó.

L'equip ha estat liderat per Núria Montserrat, investigadora principal d'ICREA a l'IBEC. A part de diversos investigadors de l'IBEC, hi han participat també l'Hospital Clínic de Barcelona, el Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Universitat de Barcelona i l'Institut Salk d'Estudis Biològics de Califòrnia.
 

A partir de cèl·lules mare

Els investigadors han partit de cèl·lules mare pluripotents, que són capaces de transformar-se en qualsevol tipus de cèl·lula de l'organisme. L'obstacle principal en el desenvolupament d'aquests petits òrgans és donar-los d'una xarxa vascular, és a dir, de vasos sanguinis.

Per fer-ho possible, els autors van fer servir un teixit d'embrió de pollastre, que ja s'ha utilitzat per investigar com es formen els vasos sanguinis en els tumors. Es van implantar els minironyons en el teixit vascular extret d'embrions de pollastre de set dies. 

Al cap de pocs dies, van poder observar que els organoides presentaven cèl·lules endotelials i mostraven estructures que indicaven que s'estaven diferenciant del seu entorn.

Amb aquest sistema, han reduït un 30% el temps necessari per obtenir aquests petits òrgans, que s'han generat en vint dies. L'objectiu és desenvolupar teixits que puguin ser utilitzats en recerca, cosa que ja es pot fer amb aquests organoides, com explica la doctora Montserrat:

"Anticipem que aquest procediment que presentem pot ser aplicat immediatament als laboratoris que treballin en el modelatge de malalties de ronyó."

"Necessitem entendre com es generen els teixits per poder abordar qüestions relacionades amb la seva disfunció", ha afegit Josep M. Campistol, nefròleg i director general de l'Hospital Clínic de Barcelona.

El seu ús, doncs, serà bàsicament per a recerca. En un futur més llunyà, podrien servir per generar àrees concretes d'un ronyó per inserir-les al malalt.

ARXIVAT A:
Ciència Salut

ÀUDIOS RELACIONATS