Corredors humanitaris, la via segura i legal per acollir refugiats que Espanya no permet

Organitzacions religioses, com la Comunitat de Sant Egidi, impulsen corredors humanitaris des de camps de refugiats cap a països europeus

Mireia Prats i RieraActualitzat

Els corredors humanitaris han permès en 5 anys l'arribada a Europa de més de 3.500 persones de forma legal i segura. Ho diu Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, una de les organitzacions religioses, juntament amb Esglésies evangèliques, que des d'Itàlia han trobat la manera d'ajudar famílies de refugiats a venir a Europa i integrar-se per fer una nova vida. La majoria són immigrants de Síria, Afganistan, Eritrea i ara també dels camps de refugiats de Lesbos.

Els voluntaris de Sant Egidi coneixen els migrants als camps i allà en fan la selecció amb criteris de vulnerabilitat. Els estats que els acullen no paguen res. Tots els costos van a càrrec de les organitzacions solidàries.

Asseguren que ho fan gràcies a l'article 25 del reglament (CE 810/2009) del marc Schengen, que estableix que els estats de la UE poden emetre visats humanitaris per acollir de forma temporal persones que fugen de països amb conflictes. La xifra de visats la decideix cada estat.

Jaume Castro, responsable de Sant Egidi a Barcelona, explica que és la "primera pedra d'un nou model d'acollida i integració" a Europa: "Aquest és el camí".


Andorra sí, Espanya no

Ja fa 3 anys que Andorra acull famílies que venen a través del Corredor Humanitari de Sant Egidi. De moment, 3 famílies sirianes viuen i treballen en el petit país dels Pirineus, que va canviar voluntàriament un article de la seva Constitució per poder acollir refugiats. Les famílies s'han adaptat molt bé i fins i tot ja parlen el català. Els nens s'han escolaritzat amb èxit i els adults han trobat feina a la construcció. Una de les famílies ha tingut recentment un nen, que ja és andorrà.

 

Mireia Porras, cap de polítiques igualtat del Govern andorrà: "El que s'intenta és la plena inclusió d'aquestes persones, com a ciutadans i ciutadanes normals del país. Concretament es deixen dos anys perquè tinguin un marge per a la seva autonomia".

Les organitzacions que faciliten aquest tipus de migració legal i segura es comprometen a fer-ne el seguiment jurídic, de salut i acollida. Proporcionen l'habitatge i ajudes econòmiques. Però malgrat aquestes condicions, Espanya no ha firmat encara cap protocol per permetre els corredors humanitaris.


"Volem acollir", però Espanya no ho permet

El 18 de febrer de 2017, milers de persones es van manifestar a Barcelona amb pancartes de "Volem acollir" i "Casa nostra és casa vostra", protagonitzant així la manifestació més gran d'Europa a favor de l'acollida de refugiats.

El moviment "Volem acollir" va recollir més de 40.000 firmes que es van entregar al govern espanyol. Molts balcons de domicilis particulars van lluir pancartes amb el lema, i també les van penjar a les seves balconades de la Plaça de Sant Jaume el govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

4 anys després, no s'ha mogut cap peça. El govern espanyol no ha permès els corredors humanitaris. TV3 s'ha posat en contacte amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions , i amb el d'Interior, i cap dels dos gabinets han sabut donar una resposta sobre aquesta qüestió. Tot i així, la Comunitat de Sant Egidi negocia amb l'esperança que es puguin fer aviat.

Com funcionen els corredors humanitaris

El papa és el precursor dels corredors humanitaris. El seu primer viatge oficial va ser el 2015 a Lampedusa i allà va veure el drama humà que vivien cada dia els habitants de l'illa siciliana. El 18 d'abril de 2015, més de 900 persones que viatjaven en una embarcació precària van morir al canal sicilià. Va ser el naufragi més greu de la Mediterrània després de la Segona Guerra Mundial.

El papa va fer aleshores una crida: "Obriu corredors humanitaris." Itàlia és el país que ha portat més gent refugiada. I l'han seguit França, Bèlgica i Andorra.

Els corredors humanitaris tenen un doble objectiu:

- Lluitar contra l'explotació dels traficants de persones

- Oferir una via legal i segura per als que arriben i per als que acullen.

Les organitzacions escullen qui ve sota criteris de vulnerabilitat: víctimes de persecucions, tortures i violència, i també famílies amb ancians i nens, o malalts i discapacitats.

ARXIVAT A:
MigracionsRefugiats
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut