Coronavirus i salut emocional en infants i adolescents: "L'escola és innegociable"

Quin és l'impacte emocional de l'epidèmia en nens i nenes? Contagien més o menys la Covid que els adults? Aquestes són algunes de les preguntes que ha intentat respondre el programa especial de TV3 sobre educació "El curs de la Covid".

Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ha explicat que "sabem que els quadres clínics són lleus i inespecífics en la seva majoria" i ha dit que els estudis sobre quan els nens i nenes s'infecten o quan no són més dispars.

"Quant a la transmissió, els estudis clínics, seròlogics i epidemiològics fan pensar que els nanos contagien menys. Per contra, els estudis purament de càrrega viral donen dades que fan grinyolar aquesta hipòtesi. Però ens cal seguir estudiant".

Els estudis que ha liderat l'Hospital Vall d'Hebron sobre contagis infantils durant el confinament i el postconfinament constanten, ha dit Soler, que "la transmissió dins de l'entorn familiar es produeix de manera molt majoritària de l'adult cap al nen o de l'adult cap a l'adult i no del nen cap a l'adult". En aquest sentit, ha explicat que el percentatge de contagi de nens cap als adults és del 5-6%, mentre que a la inversa és del 60-70%.

Soler ha explicat que en aquest moment només hi ha un menor ingressat per culpa de la Covid-19 al Vall d'Hebron. "Les hospitalitzacions pediàtriques són molt escasses", ha dit, i ha assegurat que la mortalitat és molt baixa. Durant el pic de la pandèmia, ha dit que només hi ha hagut una mort confirmada d'un menor a causa del coronavirus.

Pel que fa als contagis en aquesta primera setmana de curs, Soler ha explicat que és un reflex de la situació que hi havia abans del retorn a l'escola i que el nombre de positius al dia a Catalunya en pacients pediàtrics ha passat de 100 a 180, però ha argumentat que "és perquè hem fet més PCR".  El percentatge assegura que és del 9-10%, "exactament" el mateix d'abans de l'inici de curs.

"L'escola ha permès detectar més nanos i tallar cadenes de contagis i, per tant, s'afegeix un nou 'checkpoint' per al control sanitari."

"Què passarà ho sabrem en les pròximes 2-3 setmanes. Casos en tindrem, i hem de veure que això no repercuteixi en un repunt en la comunitat."

L'impacte emocional de la pandèmia

Han estat sis mesos sense escola, alguns amb confinament a casa per culpa de la pandèmia. Quin és el preu emocional de tot això?

Montse Dolz, cap de la Unitat de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ha llançat un missatge de tranquil·litat.

"Tots esperem que hi haurà un impacte emocional important perquè és una situació de molt elevat estrès. En aquest moment, amb les dades que tenim, aquest impacte encara no ha arribat, no el tenim en general sobre la taula de les nostres consultes."

Dolz espera que l'impacte no sigui tan gran perquè "els nens són molt, molt adaptables i s'adapten molt millor a moltes situacions de la vida. L'entorn familiar també ha resultat contenidor de l'ansietat i l'angoixa. A més, probablement, l'esforç gran de l'obertura de les escoles esperem que sigui un factor que en redueixi l'impacte."

Dolz ha explicat que l'impacte emocional del confinament i postconfinament ha estat diferent segons les edats dels menors i que ho han acusat especialment els més petits.

"Els menors de 8-9 anys no tenen gaire capacitat de planificació ni de resolució de problemes ni capacitat de regulació. Són fases en què la relació d'iguals és clau per al seu aprenentatge, per al joc i per al seu desenvolupament saludable. El que els hem tret són aquests tres puntals i, per tant, han tingut molt més estrès".

I com ho manifesten? "Dient que estan cansats, irritables, que no tenen ganes de jugar, perden hàbits o fites evolutives que havien assolit, tenen terrors nocturns", ha enumerat Dolz.

En els adolescents, l'estrès ha estat diferent. "Tenen aquestes capacitats i han pogut entendre per què ens confinàvem. Les noves tecnologies també hi han ajudat", diu.

Els principals símptomes en els joves ha estat l'ansietat, les alteracions del son-vigília i el repunt del trastorn de les conductes alimentàries en grups vulnerables, apunta Dolz. 

I què pàssa amb les pantalles, tan protagonistes durant el confinament? Es pot parlar d'addicció? Montse Dolz ha estat clara: hi ha un problema "quan veus que realment és el centre de la seva vida, quan té un impacte en la funcionalitat a nivell acadèmic, familiar i dels amics."

Què podem fer?

Per ajudar els menors, Dolz recomana que "hem d'estar traquils, ben informats, saber quin és el nostre nivell d'estrès i no transmetre'l als nens". I si els nens tenen símptomes, pensar que probablement són adaptatius i que passarà. I si no, tenim una xarxa de salut mental".

També defensa la coherència en el comportament dels adults: "Els nens són especialistes a trobar incoherències i a veure si això que fem a casa no té coherència. Si ho som, entendran per què hem dit que no a una festa d'aniversari."

Finalment, Pere Soler és taxatiu: "L'escola és innegociable, i per mantenir-la oberta ho hem de fer bé fora. No val donar tot el pes de la responsabilitat a l'escola".