Cops al cap i llançament d'ampolles i cadires, el relat d'un guàrdia civil sobre l'1-O

Un comandament de l'Institut Armat enumera la violència contra els agents i diu que es van topar amb una "resistència activa" als col·legis
Cops al cap i llançament d'ampolles i cadires, el relat d'un guàrdia civil sobre l'1-O
Madrid

Cops al cap i llançament d'ampolles i cadires, el relat d'un guàrdia civil sobre l'1-O

Un comandament de l'Institut Armat enumera la violència contra els agents i diu que es van topar amb una "resistència activa" als col·legis
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
El fiscal Fidel Cadena ha interrogat el comandament de la Guàrdia Civil

El fiscal Fidel Cadena ha interrogat el comandament de la Guàrdia Civil

Dos guàrdies civils que van actuar durant el referèndum de l'1-O van rebre cops al cap. També hi va haver una coça a un agent estès a terra, una mossegada a la mà i l'ús de material lliscant, com podria ser la "trampa del Fairy", que va explicar Enric Millo en el judici. "A Sant Esteve Sesrovires es van poder utilitzar, sí", ha estat la resposta del quart guàrdia civil que ha passat pel Tribunal Suprem aquest dimarts.

Aquestes són alguns dels fets que ha enumerat el cap de la unitat orgànica de policia judicial a la comandància de Barcelona, identificat amb el TIP P96540Q:

"A Sant Esteve Sesrovires hi ha un intent d'atropellament amb moto d'un guàrdia civil prop del comboi. En la detenció d'aquest individiu hi ha un intent de sostracció de l'arma a un dels agents. Aquell mateix dia també una coça al cap d'un guàrdia civil estès a terra. I un altre agent amb una forta coça al cap. O sigui, dos cops al cap a dos agents, un intent d'atropellament amb moto i un de sostracció d'arma."

Com ha passat en les altres tres declaracions d'aquesta divuitena sessió del judici, no s'ha difós la imatge ni el nom dels testimonis guàrdies civils.

 

 

El testimoni ha indicat que a Sant Iscle de Vallalta els van llançar "una bola d'acer" d'un test i "la massa" va arribar a treure "l'escut, el casc i la defensa" a un guàrdia civil.

A més, a Dosrius els van llançar "ampolles de vidre i cadires de fusta". Precisament, a Dosrius i Sant Esteve Sesrovires és on més agents van quedar lesionats, ha informat. També van mossegar la mà d'un agent a Sant Andreu de la Barca.

El guàrdia civil ha manifestat que a Sant Joan de Vilatorrada van haver de recular per "l'hostilitat" que es van trobar. Allà una cadira metàl·lica va impactar contra un agent que era a terra:

"A Sant Joan de Vilatorrada s'inicia l'actuació i a causa de les circumstàncies és impossible continuar. S'intenta accedir per una porta paral·lela, però dins hi havia barricades fets amb el mobiliari de l'escola i amb el personal.  (...) Érem increpats, insultats i per l'hostilitat no ens podíem comunicar. Ens deien feixistes, fills de puta..."

 

Pel testimoni, l'actitud de la gent que hi havia als col·legis va evolucionar cap a la "resistència activa":

"Vam trobar un nombre considerable de gent concentrada als punts de votació. Érem increpats, insultats i pegats, perquè evolucionava de resistència passiva a activa i hi havia organització per obstaculitzar el compliment de la interlocutòria judicial."

El comandament ha indicat que, de les 19 actuacions que hi va haver a l'àrea rural de Barcelona, "pràcticament en la meitat", algun agent va requerir reconeixement mèdic.

 

La "passivitat" dels Mossos

Aquest comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil ha descrit al Suprem que l'actuació general dels Mossos d'Esquadra el dia del referèndum va ser d'inacció:

"Com a elements comuns, hi havia presència mínima. En cap cas unitats especialitzades. Passivitat i falta de comunicació. Va haver-hi mossos que van col·laborar puntualment parlant amb la gent. Falta de determinació i incompliment de l'acte judicial. Entrem en dos llocs sense cap tipus d'incident, i havia Mossos d'Esquadra. Entrem sense problemes, perquè no hi havia urnes, i vam sortir."

 

"A Vallgorguina, un mosso ens diu que no entrem. (...) A Castellgalí o el IES Juncadella, els Mossos recriminen a la Guàrdia Civil la seva actuació. A Sant Iscle de Vallalta, els Mossos d'Esquadra diuen que només obeeixen Trapero i no la justícia o la Guàrdia Civil."

 

En el material gràfic "no hi ha violència policial"


El testimoni ha destacat que el material gràfic que tenen de l'1 d'octubre no conté imatges de "violència policial". Preguntat reiteradament per l'advocat Jordi Pina, ha anat responent negativament a aquest fet i s'ha referit a "passadissos de seguretat":  

"(Pina) Algun agent, en algun informe, li va dir que en tal col·legi hi havia 50 persones a la porta i 25 efectius van entrar corrents, amb casc, escut i defensa, per dissoldre la gent? Això ha passat?

(Guàrdia Civil) No. Es feien passadissos de seguretat, removent i apartant la gent per poder accedir al punt de votació."

També ha dit que van rebre la instrucció de fer una actuació proporcionada i que van actuar en conseqüència:

"El que veig en l'actuació de la Guàrdia Civil és una actuació proporcionada i amb l'ús de la força mínima imprescindible."

 

Els problemes per accedir a Unipost

La primera part de l'interrogatori del testimoni s'ha centrat en l'escorcoll a la seu d'Unipost de Terrassa, on, el 19 de setembre del 2017, la Guàrdia Civil va confiscar més de 43.000 sobres.

Ha explicat que una trucada anònima els va alertar que podria haver-hi material del referèndum emmagatzemat a Unipost, i que no van poder fer l'escorcoll fins 2,5 hores després d'arribar-hi, després de la intervenció dels antiavalots dels Mossos i que el cos mediés també amb els concentrats.

La sortida també va ser complicada:

"L'itinerari de sortida el van escollir els Mossos, un carrer estret i en obres. La gent ens va tirar tanques de l'obra. Estaven enganxats al comboi."

ARXIVAT A:
Judici procés