Copes o sagnat lliure: les Balears estudien com reduir els residus menstruals al mar
Un estudi fet per la fundació Rezero calcula que els productes d'higiene menstrual han generat 1.600 tones de residus a les Illes l'any 2019
Copes o sagnat lliure: les Balears estudien com reduir els residus menstruals al mar

Copes o sagnat lliure: les Balears estudien com reduir els residus menstruals al mar

Un estudi fet per la fundació Rezero calcula que els productes d'higiene menstrual han generat 1.600 tones de residus a les Illes l'any 2019

Berta Boter Carbonell Actualitzat
TEMA:
Illes Balears
Copes o sagnat lliure: les Balears estudien com reduir els residus menstruals al mar
Una copa menstrual (Pxfuel/Creative Commons)

Una dona utilitza de mitjana 32 productes d'un sol ús per una regla, el que es tradueix en 14.000 unitats al llarg de la seva vida fèrtil que generen 180 quilos de residus.

Si sumem totes les dones de les Balears, es comptabilitzen un total de 1.600 tones de residus que van majoritàriament al mar de les illes. De fet, els productes menstruals d'un sol ús i les tovalloletes humides són els principals productes plàstics que es troben en platges i superfícies marines.

Són algunes conclusions a què ha arribat l'estudi que ha elaborat la Fundació Rezero, gràcies a la subvenció de 3.900 euros del govern balear.

La Fundació ha publicat els seus resultats i ha creat una guia, que porta per nom Nou Període, on es posa sobre la taula els impactes ambientals, econòmics, socials i en la salut dels productes menstruals d'un sol ús i es visibilitzen les alternatives existents per viure una menstruació sense residus.

Es tracta d'un pas més que ha fet el govern balear a favor de polítiques sostenibles i ecològiques. De fet, l'executiu presidit per la socialista Francina Armengol ja va aprovar una Llei de residus i sòls contaminants on es fomenten els productes d'higiene reutilitzables i biodegradables. A més, les Balears, que destinen una mitjana de 50.000 euros anuals a la retirada de productes d'un sol ús del mar, va ser la primera comunitat a prohibir les bosses de plàstic no reutilitzables, que no es podran distribuir a partir del gener del 2020.

 

Copes menstruals, compreses de tela o sagnat lliure, entre altres alternatives

Per evitar els costos ambientals i econòmics de les solucions menstruals d'un sol ús, la guia feta per la Fundació Rezero proposa diferents alternatives reutilitzables i més econòmiques a llarg termini per a les usuàries.

A més a més, aquestes alternatives, explica la guia, també tenen beneficis per a la salut de les dones, ja que són lliures de tòxics i, a més, permeten prendre consciència del cos i l'estat del flux.

Compreses de roba: estan fetes de diversos teixits absorbents que retenen el flux menstrual i una capa impermeable per evitar que traspassi a la roba interior. S'uneixen a la roba mitjançant fermalls de pressió o velcro i es poden rentar un cop utilitzades. A més, no s'utilitzen clor ni dioxines per fabricar-les, a diferència de les compreses convencionals. Tenen un cost d'uns 10 euros i una vida útil de fins a 10 anys.

Roba interior menstrual: es tracta de roba interior que absorbeix i reté el flux menstrual. Es pot utilitzar sola o combinada amb les compreses de tela o les esponges marines. El seu cost aproximat és de 30 euros i poden durar fins a 3 anys o 60 rentades.

Copa menstrual: és un recipient flexible que s'introdueix a la vagina per recollir el flux. Estan fetes majoritàriament de silicona mèdica, tot i que també n'hi ha de làtex o goma. El preu d'una unitat és de 20-25 euros aproximadament i la seva vida útil és de 10 anys.

 

Esponges marines: procedeixen de cultius marins naturals específics i s'introdueixen dins la vagina per retenir el flux de la menstruació. El preu de la unitat és al voltant de 10-15 euros i s'han de canviar cada sis mesos.

Sagnat lliure: és l'alternativa més complicada, però també la més ecològica que existeix. Consisteix a aprendre a notar quan s'evacua la menstruació, retenir-la utilitzant la musculatura del sòl pelvià i evacuar-la directament al lavabo, com l'orina.

 


La guia també especifica que totes aquestes alternatives són higièniques i que, de fet, poden ser més higièniques que els productes d'un sol ús, ja que són netejades per la mateixa usuària, que pot assegurar-se que quedin ben netes.

Afegeixen que els productes menstruals d'un sol ús no són considerats material mèdic, de manera que no estan obligats a mantenir l'esterilitat fins que els obre la persona consumidora.

La lluita per trencar el tabú i reduir la despesa

En els últims anys, han sorgit diverses iniciatives per trencar amb el tabú de la regla. És el cas de l'Institut del Color Pantone i l'empresa sueca Intimina, dedicada als productes íntims femenins, que van fer una campanya per normalitzar la menstruació i associar-la a una cosa positiva.

Les xarxes també s'han omplert de fotografies on es veia la sang menstrual de forma explícita per normalitzar-la.

I és que, en els casos més extrems, en alguns països, com al Nepal, s'aparta les dones i noies pel sol fet de tenir la regla, moment en què se les considera impures, i això pot arribar a provocar-los la mort.

 

Una altra lluita que segueix encara és la disminució del preu dels productes menstruals. De fet, Escòcia ha estat pioner mundial a legislar perquè els productes per la regla siguin gratuïts.

A Espanya, està pendent la promesa de rebaixar l'IVA d'aquests productes al 4%, com a producte de primera necessitat, en comptes de l'actual, que és del 10%.

D'una manera o altra, sembla que les alternatives reutilitzables de la menstruació cada cop prenen més força, tant pel seu preu com pel seu impacte ambiental.

 

ARXIVAT A:
Illes Balears Feminisme Igualtat de gènere

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut