Cop a les deportacions: Espanya no pot expulsar estrangers pel sol fet de no tenir papers

La justícia europea sentencia que Espanya no pot deportar els estrangers pel simple fet de no tenir la documentació en regla. És una resolució vinculant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de forta transcendència, que pot frenar moltes de les deportacions que fa l'Estat.

Pel magistrat Frederic Vidal Grases, del jutjat contenciós administratiu 17 de Barcelona, la sentència de Luxemburg és una victòria absoluta. I li dona la raó al que ha defensat durant els últims anys. Entrevistat per TV3, constata que les deportacions que ha hagut de sentenciar, a contracor, per complir amb el criteri del Tribunal Suprem, no eren correctes.

"S'ha expulsat molta gent sense tenir en compte o respectar les garanties que dona la llei espanyola."

La sentència europea estableix que als estrangers sense papers que siguin identificats per la policia no se'ls ha de deportar, sinó simplement posar-los una multa. Perquè això és el que estableix la llei d'estrangeria espanyola. Però fins ara, el Tribunal Suprem i el Superior de Justícia de Catalunya havien interpretat que calia deportar sempre, perquè així ho diu la directiva europea.
 

El jutge Vidal, com altres magistrats, han considerat durant anys que la llei d'estrangeria, en aquesta qüestió, havia de prevaldre sobre la normativa europea fins que no es reformi la llei espanyola. I, per tant, no expulsar els estrangers en situació irregular. Simplement multar-los. I això és el que ha fet el jutge Vidal durant anys. Multar en comptes de deportar.

"Després de 3 anys dient el contrari, em vaig atipar que em tombessin totes les sentències i resolucions. Pensi que em van tombar més de 300 sentències en aquest sentit."

El criteri del Suprem i el TSJC s'ha basat en la sentència del TJUE del 2015 per l'anomenat cas Zaizoune. En diverses resolucions posteriors, el TS ha obviat la part de la llei d'estrangeria que explicita la prevalença de la sanció de multa enlloc de l'expulsió. I ha aplicat, directament, la directiva europea de retorn (2008/115), més restrictiva que la llei d'estrangeria.

Per Vidal Grases, "part de la llei espanyola la van simplement, esborrar, desfer, ignorar". El jutge denuncia que s'està "endurint la llei", tant per part del Suprem com pel TSJC, "que tendeix a l'extrem més perjudicial de l'interessat".

El magistrat destaca que la llei d'estrangeria és força tolerant, "però una altra cosa és l'aplicació que en fan jutges i tribunals, que és tot el contrari: tancada i molt restrictiva".

Per aquest motiu, va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a través d'una qüestió prejudicial quin criteri havia de prevaldre. També va fer el mateix el Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa. I ara, ja tenen la resposta. L'expulsió d'estrangers només es pot ordenar si existeixen circumstàncies agreujants. El jutge admet la seva satisfacció i apunta que continuarà "posant multes, en els casos que no hi hagi circumstàncies agreujants clar".

Segona victòria a Europa

Fa pocs mesos ja va guanyar una altra consulta a Europa. Gràcies a les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat Vidal Grases i per la magistrada Raga Marimon, Luxemburg va corregir el Suprem per denegar sistemàticament la llarga residència als estrangers amb antecedents. El jutge Vidal encara té més qüestions plantejades al TJUE.

"Penso continuar per aquest camí tantes vegades com sigui necessari per intentar aclarir aquestes situacions que estimo que són injustes."

En definitiva, ara els jutjats administratius, les primeres instàncies, tenen la plena capacitat de decidir que no es deporti moltes de les persones que ara s'expulsa del país. Recentment s'ha donat a conèixer la dada de 223.463 persones deportades per Espanya en l'última dècada. Una xifra publicada pel Centre de Defensa de Drets Humans Irídia i per Novact en un informe sobre les vulneracions de drets del sistema de deportació espanyol.

Per a les persones que tinguin antecedents penals per condemnes de fins a un any de presó, també prevaldrà l'opció de la multa per sobre de la deportació.