Convents nòmades: la història de tres edificis traslladats pedra a pedra a Barcelona

La història de tres edificis de Barcelona que han canviat de lloc i de funció per revolucions, guerres i operacions urbanístiques

Alonso Carnicer / Sara GrimalActualitzat

Els grans edificis que són patrimoni monumental ens semblen una cosa permanent i immutable. Però la realitat a vegades és més canviant i complexa.

A Barcelona, desenes d'edificis o parts d'edificis són en un lloc diferent d'on es van construir, traslladats pedra per pedra i a vegades tornats a traslladar com si fossin cases nòmades. Revolucions, guerres i operacions urbanístiques estan al darrere d'algunes històries de trasllats d'edificis.

Al llarg del segle XIX, desenes de convents que ocupaven grans espais de la ciutat vella de Barcelona van ser enderrocats i en el seu lloc es van obrir espais públics com la plaça Reial, o mercats com els de la Boqueria i Santa Caterina.

A mesura que augmentava la consciència del valor del patrimoni, alguns edificis van ser salvats i van ser traslladats pedra per pedra a altres llocs de la ciutat o la seva perifèria.


Una porta gòtica en una rotonda

Una portalada gòtica del segle XIV, perduda enmig d'un nus viari d'accés a la Ronda Litoral, en el límit de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Les figures humanes i animals que decoren aquest arc, ara solitari i sense context, han estat testimonis d'una història accidentada. Durant cinc segles, per aquesta porta s'entrava a l'església d'un gran convent, que va donar el nom al carrer del Carme de Barcelona.

Porta de l'església del Carme a Sant Adrià de Besos
Porta de l'església del Carme a Sant Adrià de Besòs

La nit del 25 de juliol de 1835, la ciutat va esclatar en flames. Vuit convents van ser assaltats en una revolta popular, la "bullanga de Barcelona". Una multitud  va calar foc a l'església del Carme, que va quedar destruïda.

La resta del convent es va salvar i, durant 30 anys, va ser la seu de la Universitat de Barcelona, fins que es va fer l'edifici actual a la plaça de la Universitat. El 1874 el convent del Carme, que ocupava un solar que arribava fins al carrer Elisabets, amb una extensa horta, va ser enderrocat. En aquest espai es va aixecar una part de la trama de carrers del barri del Raval com els de Pintor Fortuny i Doctor Dou.

La porta de l'església l'havia conservat un particular, Juli Parellada, que tenia el somni mai realitzat de construir una nova església a la vora del riu Besòs. Diu la tradició que com a mostra de penediment per haver mort un home en un duel en un descampat pròxim al riu. Però Parellada va morir i la portalada va quedar abandonada en aquell lloc més d'un segle. Fins que es va traslladar a l'emplaçament actual, on acaba el carrer Guipúscoa, quan hi va haver els Jocs Olímpics, en una operació dirigida per l'arquitecte Joan Bassegoda.

La decoració del que queda de l'església del Carme
La decoració del que queda de l'església del Carme


Un claustre gòtic al mig de l'Eixample

Un altre conjunt gòtic procedent de la ciutat vella es troba en un dels punts més transitats de l'Eixample, a la cruïlla dels carrers d'Aragó i Roger de Llúria. Aquí hi ha una església i també un claustre del segle XIV. Amb dues galeries superposades, delicades columnes i arcs apuntats. Alguns capitells i sepulcres ens recorden les religioses, de l'orde de les comanadores de Sant Jaume, que vivien al convent de Santa Maria de Jonqueres des de l'any 1300.

Però el claustre no porta aquí 700 anys, sinó 150. L'historiador Albert Cubeles resumeix alguns aspectes de la història: "Aquesta església i aquest claustre gòtics estan al carrer Aragó producte d'un trasllat, que va ser el procediment que va permetre salvar aquest patrimoni". Explica que formaven part d'un antic convent, el de Santa Maria de Jonqueres, fundat a finals del segle XIII, que va funcionar com a institució monàstica fins els anys de la guerra del francès, moment en què l'exèrcit francès el va reconvertir en hospital militar: "Malgrat diversos intents, les monges no el van recuperar. Amb motiu de la revolució de 1868, l'Ajuntament va decidir que el convent s'enderroqués."

 

La major part del convent es va demolir per obrir la plaça de Jonqueres, quan la revolució de setembre de 1868, anomenada "la Gloriosa" va destronar Isabel II. L'operació urbanística no es va completar fins que es va obrir la Via Laietana, anys després.

Però després de la desaparició de molts convents arran de la desamortització eclesiàstica de 1836, algunes coses estaven canviant pel que fa a la valoració dels edificis gòtics. Com explica Albert Cubeles, en el moment que es decideix que el convent de Jonqueres ha d'anar a terra, ja havia crescut una sensibilitat patrimonial: "Hi havia tot un seguit de persones que opten per intentar salvar-lo. L'Ajuntament va decidir que algunes parts de l'edifici fossin traslladades".

Les muralles ja s'havien enderrocat i s'estava construint l'Eixample. L'església i el claustre gòtics es van traslladar pedra per pedra fins a un solar del carrer Aragó. L'església d'una sola nau, ara convertida en basílica de la Puríssima Concepció, es va inaugurar l'estiu de 1871, ara fa justament un segle i mig.

L'absis de l'església de la Concepció al carrer Aragó
L'absis de l'església de la Concepció al carrer Aragó

El claustre del convent de Jonqueres es va traslladar en diverses fases. Però el solar era massa petit i al final les dimensions van quedar reduïdes gairebé a la meitat de l'original. El claustre va passar de tenir 25 per 12 arcs a fer 13 per 6, i les mides totals van passar de 32 x 18 metres a 19'50 x 9'70 metres, perquè l'espai era més reduït que al lloc original al carrer Jonqueres.

Dins l'operació de rescat patrimonial, també s'hi va afegir un altre element gòtic, el campanar de l'església de Sant Miquel, que havia estat a la plaça de Sant Miquel, a prop de l'Ajuntament, i que va ser enderrocada també arran de la revolució del 1868. La porta gòtica de l'església de Sant Miquel va ser objecte d'una altra operació de trasllat i es va incorporar al lateral de la basílica de la Mercè, al carrer Ample.


Un convent molt viatger

El conjunt gòtic més viatger de Barcelona ha estat el convent de Santa Maria de Montsió. L'església la trobem a la rambla de Catalunya, entre els carrers de Rosselló i Provença. Es va traslladar a aquest lloc des del seu emplaçament original al Portal de l'Àngel a partir de 1882.

Claustre del monestir de Santa Maria de Montsió a Esplugues
Claustre del monestir de Santa Maria de Montsió a Esplugues

El monestir de Montsió havia ocupat un extens solar situat a la plaça de Santa Anna - el que ara és el Portal de l'Àngel - entre els carrers de Montsió i Comtal. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, les monges dominiques van haver de marxar i el convent va acollir durant uns anys el teatre del Liceu. Tot i que les monges el van poder recuperar, va ser expropiat després de la Revolució de 1868 i convertit en caserna. Quan les monges el van recuperar un cop més el 1875, estava en estat ruïnós, i van decidir vendre el solar.

Però l'església i el claustre gòtics es van traslladar a la rambla de Catalunya, on  es va aixecar un nou convent. L'operació de trasllat la va dirigir l'arquitecte Joan Martorell Montells, que va incorporar a la façana de l'església molts elements neogòtics del gust de l'època.

Durant la Guerra Civil, el monestir va ser assaltat i convertit en caserna militar. L'any 1947 les monges, dominiques de clausura, van decidir marxar altre cop, fora de la ciutat. L'església, adquirida per l'arquebisbat de Barcelona,  es va quedar a la rambla Catalunya, convertida en parròquia de Sant Raimon de Penyafort. Les religioses van vendre la resta del solar on es van fer un edifici bancari, pisos i un aparcament.

Pedres numerades del claustre de Montsió al nou emplaçament a Esplugues
Pedres numerades del claustre de Montsió al nou emplaçament a Esplugues (Francesc Ribera/Arxiu Fotogràfic de Barcelona))

Van comprar una finca, el mas Can Casanova, a Esplugues de Llobregat. El claustre del segle XIV va ser traslladar de nou, amb les pedres numerades una per una, per poder-lo reedificar al lloc del nou convent, que es va inaugurar l'any 1950.

"El trasllat es fa amb carros i amb mules, i es fa pedra a pedra. Llavors les pedres van numerades"

Jordi Salvador Safont, responsable dels espais del convent de Montsió, explica que a l'edifici encara es poden veure pedres numerades: "És la forma en què el van poder desmuntar i tornar-lo a muntar, amb els números aquests".

Un capitell al claustre de Santa Maria de Montsió on encara es pot veure la numeració del trasllat
Un capitell al claustre de Santa Maria de Montsió on encara es pot veure la numeració del trasllat

El claustre té dos pisos. L'inferior és el més antic, del segle XIV, amb arcs que descansen sobre delicades columnes de pedra de Girona. Els capitells, també gòtics, representen tota una varietat d'animals fantàstics i escenes bíbliques. Al claustre hi ha sepulcres ricament decorats.

Des de 1950, al convent de Montsió hi han estat les monges dominiques de clausura, que inicialment eren 24. Fins que fa dos anys només en quedaven quatre i d'acord amb les normes dictades pel Vaticà van haver de marxar; dues van anar al convent de dominiques de Manresa i dues al convent de dominiques de Sant Cugat del Vallès. Ara, el futur del monestir s'ha de definir però el que sembla segur és que el claustre, que es pot visitar un cop al mes per un acord amb l'Ajuntament d'Esplugues, ja no es tornarà a traslladar.

ARXIVAT A:
PatrimoniArquitecturaEsglésia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut