Consum multa amb més de 977.000 euros catorze entitats financeres per pràctiques abusives a les targetes 'revolving'

ACN Barcelona - L'Agència Catalana del Consum ha sancionat catorze entitats financeres amb 977.813 euros en total per haver actuat abusivament en la comercialització de targetes 'revolving'. Arran d'una campanya d'inspecció feta el 2021, la Generalitat constata que "absolutament cap" de les entitats analitzades "compleix de forma fidedigne" els drets dels consumidors en les clàusules dels contractes o en l'aplicació de tipus d'interès. En concret, Consum ha multat sis entitats per aplicar una TAE superior a la mitjana estatal del 20%. Una d'elles, aplicava un 29,73%. A més de les sancions per mala praxis en les 'revolving', Consum ha multat nou entitats amb 147.187 euros per incompliment de la normativa de consum en establiments oberts al públic.

La Generalitat ha detallat aquest divendres que la inspecció es va focalitzar en catorze entitats financeres que tenen xarxa d'atenció al públic a Catalunya, des d'on comercialitzen targetes de crèdit amb pagament a terminis: ABANCA, Banc Sabadell, BBVA, Banco Santander, Bankinter, Caixabank, Cofidis, Deutsche Bank, ING Direct, Ibercaja, Kutxabank, Oney, Unicaja Banco i Wizink.

L'Agència Catalana del Consum ha conclòs que totes actuaven de forma abusiva a l'hora de comercialitzar aquestes targetes conegudes com a 'revolving'. Per haver ofert contractes amb clàusules abusives, la proposta de multa global a les catorze empreses és de 350.000 euros. Sis d'elles s'ha detectat que aplicaven interessos que superen la mitjana i han estat sancionades amb 627.000 euros en total.

A banda de les sancions estrictament lligades a les 'revolving', s'han detectat nou entitats que incomplien de la normativa de consum aplicable en oficines d'atenció al públic. Per aquestes vulneracions s'han obert diversos expedients de sancions lleus que sumen prop de 148.000 euros.

"No hem trobat absolutament ningú que compleixi de forma fidedigna els drets dels consumidors de Catalunya", ha lamentat el director de l'Agència Catalana del Consum, Francesc Sutrias, que de metafòricament ha resumit la situació afirmant que "qui no menja alls, menja cebes". Sutrias ha recalcat que la finalitat de la campanya és "corregir conductes i conscienciar els consumidors per a què estiguin alerta" davant d'un tipus de targetes "que són un producte d'alt risc que inciten a la compra compulsiva".

El secretari d'Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, ha asseverat que s'ha detectat "una situació altament preocupant", i ha advertit que hi ha un "problema ampli i greu que requereix d'una actuació molt més decidida". Castellanos ha avançat que hi haurà noves inspeccions amb les quals s'analitzaran les pràctiques de més entitats financeres, alhora que la Generalitat desplegarà campanyes informatives per reforçar "l'empoderament" dels consumidors.

Pel que fa al procediment de les sancions, els responsables de Consum han precisat que les entitats financeres poden presentar al·legacions a la Generalitat en contra les propostes de multa. Si aquestes es desestimessin, les empreses podrien presentar un recurs formal i també tindrien la possibilitat de fer-ho per via judicial. "Estem amatents a veure què responen cadascuna d'elles", ha dit Sutrias.

 

Tipus d'interès "desorbitats"

Castellanos i Sutrias han recordat que la TAE (taxa anual equivalent) de les targetes 'revolving' se situava l'any passat vora el 20%. Segons la informació recollida a les inspeccions fetes el 2021, sis entitats financeres superaven aquest llindar. El cas més flagrant és Unicaja Banco, que cobrava uns interessos del 29,73%. "Però les altres cinc entitats detectades no es queden enrere en interessos desorbitats", ha advertit Sutrias, que ha detallat que Banc Sabadell cobrava un 25,86%; Caixabank, un 23%; Kutxabank, un 23,14%; Oney, un 20,48%; i Wizink, un 20,9%.

Per contra, l'anàlisi de Consum també ha constatat que hi ha entitats financeres que cobraven interessos molt per sota de la mitjana, com el Deutsche Bank, que aplicava un 12,5%. "Al final, és una qüestió de capteniment, de conducta comercial i d'entendre com afrontes la relació amb els consumidors", ha apuntat Sutrias, que ha instat els responsables polítics estatals a regular l'aplicació dels tipus d'interès.

Pel que fa a la normativa sobre establiments amb atenció al públic, les inspeccions han constatat diversos casos de falta de fulls oficials de queixa i/o reclamació, incompliments en la garantia de drets lingüístics, falta d'informació de les comissions que es cobren per a determinades operacions, falta d'un telèfon d'atenció al client gratuït i una manca d'informació sobre els mitjans de reclamació extrajudicials.

Des de l'Agència Catalana de Consum han precisat que la campanya d'inspeccions no els ha permès saber quants clients hi ha afectats per aquestes pràctiques abusives a l'hora de contractar una 'revòlving'. Sí que han apuntat que, des del 2020, l'ens rep un centenar de consultes i reclamacions relacionades amb aquestes targetes de crèdit de compres aplaçades. El conjunt de consultes i reclamacions anuals sobre productes financers supera el miler.

Castellanos i Sutrias han recalcat a la ciutadania la importància de practicar un "consum reflexiu i ben informat", alhora que han insistit que les entitats financeres estan obligades "a facilitar tota la informació pre contractual que exigeix la llei". "La informació ha de ser clara, objectiva i no enganyosa", han subratllat.

Anar al contingut